Jaklitsch: “Trump és proteccionista, l’‘America First’, i escombrarà cap a casa"

La santcugatenca Vanessa Jaklitsch té més de 20 anys d’experiència com a periodista, després de llicenciar-se a la Universitat de Navarra. És analista internacional, corresponsal als EUA, presentadora i directora de televisió, ràdio i premsa, com Localia Canal 4, TV Asteca, Cadena Ser, Onda Cero, RAC1, Antena 3 Televisió, La Razón, NTN24, Mediaset i Telemadrid. “Ser periodista no és el que faig, és el que soc”, explica en aquesta entrevista en la qual repassa la victòria de Trump als EUA.

Quan comença a ser corresponsal? 

A Antena 3, la meva primera connexió va ser el setembre del 2013 pel tiroteig de Navy Yard. Un exmilitar va entrar i va començar a disparar i va matar diverses persones. Vaig començar amb Obama, valg fer tota la presidència del Trump i he fet gairebé tota la presidència de Biden.  M’ha tocat viure aquests moments històrics i sense precedents.

Ha arribat a preguntar a Trump? 

He arribat a fer-li preguntes diverses vegades. Cap mitjà d’un altre idioma que no fos el seu l’ha pogut entrevistar, però vaig tenir l’oportunitat  diverses vegades de fer una cosa que ara serà més habitual, poder fer alguna pregunta, però en aquell moment jo crec que vaig ser l’única espanyola que va poder tenir accés a preguntar-li directament, I diverses vegades li he preguntat des del despatx oval.

"Cap mitjà d’un altre idioma que no fos el seu l’ha pogut entrevistar"

Amb la Covid? 

El dia que va declarar l’emergència nacional per Covid, va fer la roda de premsa a l’aire lliure al Rose Garden. Li vaig preguntar primer quan creia que anava a durar aquesta emergència nacional, i també per Espanya i per Itàlia, que en aquell moment era l’epicentre de pandèmia i si creia que era important coordinar-se amb altres països que havien patit aquesta situació abans i com s’establia aquesta coordinació.

I què respon?

És Trump. Tu li preguntes el que vols, i ell, evidentment, et contesta també qualsevol cosa que moltes vegades no necessàriament té a veure amb la pregunta. Va dir "ens encanten els italians, tenim molts italians aquí", però sí que va respondre que esperava que l’emergència durés el mínim possible i que es pogués tornar a la normalitat.

Moment en què Jaklitsch fa la pregunta a Trump

En una roda de premsa li va lloar la feina no? 

Hi havia una visita d'estat del president de l'Equador, Lenin Moreno. Quan hi ha visites oficials, molts periodistes aprofiten per preguntar sobre altres temes d'actualitat. Estàvem en plenes primàries demòcrates, i hi havia molts candidats abans que Joe Biden fos escollit. Trump es va queixar que li fèiem moltes preguntes. Recordo perfectament que estava intentant preguntar, però allà el qui crida més és el que aconsegueix fer la pregunta. Ell va demanar que per què no preguntàvem sobre el que estava passant, i  li vaig dir que ho estava intentant i em va dir: "Vinga, pregunta". Vaig fer la pregunta amb dos idiomes i em va dir que havia fet una bona feina. 

Però es deixa fer preguntes? 

Trump tenia una cosa bona: quan li preguntes, et deixa preguntar. És veritat que critica molt els mitjans, és complicat ser periodista amb la seva presidència, però ell viu d’això. En canvi, et diré que potser a vegades la Casa Blanca demòcrata, en aquest sentit, és un pèl més inaccessible. A Biden en quatre anys no he pogut preguntar-li directament. Al seu equip, sí, i a tota la gent popera, a tots els seus experts en totes les àrees, també, però el president és més inaccessible. I això no passava amb Trump.

Què ha passat? Per què Trump ha arrasat? Ens esperàvem haver d'esperar 4 dies pels resultats, i els vam tenir al matís dia

Teníem la referència més immediata de les anteriors eleccions, vam trigar quatre dies a conèixer els resultats finals. Això passa pel sistema electoral dels Estats Units. D'una banda, hi ha el vot popular, que són els milions de persones que voten. De l’altra, hi ha el vot electoral. Cada estat s'emporta tots els vots, encara que la diferència sigui d’un sol vot. El guanyador s'endú el vot de tot l'estat, amb el vot electoral, les enquestes ja indicaven que el resultat seria el més ajustat de la història. Per això, ens preparàvem per a un escenari semblant al de les anteriors eleccions, on el recompte va durar quatre dies.

"Els estats frontissa, o “swing states”, són aquells que no tenen una tendència de vot definida"

Què són els estats frontissa?

Els estats frontissa, o “swing states”, són aquells que no tenen una tendència de vot definida i varien entre republicà o demòcrata segons cada situació i campanya. En aquestes eleccions, han acabat donant una victòria contundent a Trump. Encara que la diferència de vots no sigui tan gran, s’ha endut tots els estats. A mi portaven mesos preguntant-me què passaria. Sempre he dit que no ho sabíem segur perquè semblava que els resultats estaven molt ajustats. Tot i que sabíem que Biden estava en una posició complicada, d’aquí el canvi de campanya amb la Kamala Harris, que semblava haver aportat una mica d’energia al Partit Demòcrata. Tot i això, no ha estat suficient, i la victòria ha estat per a Trump. Eren Wisconsin, Michigan, Pennsylvania, Georgia, Carolina del Nord, Arizona i Nevada.

Què ha sorprès més d’aquesta victòria?

El que ha sorprès no és tant que hagi guanyat, perquè ja es veia que tenia moltes opcions. Tot i les polèmiques amb els processos judicials i l’assalt al Capitoli, així com altres qüestions de la seva presidència, Trump ha sabut connectar molt bé amb una part de la població que se sent desatesa o desconnectada de la vida a les grans ciutats. Vivim en un moment extraordinari amb un país polaritzat. 

A què es refereix quan parla d’aquesta part desatesa?

Em refereixo a la coneguda "Amèrica profunda". És una Amèrica més rural, on molta gent està molt aïllada de la realitat que es viu a les grans ciutats. Trump ha fet arribar molt bé el seu missatge a aquests llocs i ha aconseguit conquistar diferents perfils de la societat que li han acabat donant la victòria.

Així doncs, el resultat ha estat favorable a Trump en llocs inesperats?

Sí, efectivament. Trump ha guanyat per tot el país, incloent-hi zones on no es tenia clar quin seria el resultat final.

Quin paper ha jugat Elon Musk i la xarxa social X?

Probablement ha tingut un paper més important del que ens imaginem. Musk ha fet una inversió milionària i, evidentment, també té totes les eines per desplegar desinformació. Avui dia és molt més accessible influir en llocs de la societat sense conèixer en persona. Tenir el suport d’algú tan poderós i ric, amb capacitat per difondre informació favorable, ha estat un avantatge important. Com ha influït exactament? No ho sabem, però els resultats parlen per si sols: han arribat a perfils molt específics de la societat, que han cregut en el missatge.

"Aquesta vegada, però, no hi ha un únic perfil de votant llatí"

Quins perfils?

Hi ha hagut una tendència que considero excepcional, perquè no s’havia vist abans. Per exemple, el vot llatí, que tradicionalment ha estat demòcrata. Aquesta vegada, però, no hi ha un únic perfil de votant llatí. Cal recordar que aquest col·lectiu representa el 15% de l’electorat, i en aquestes eleccions, 36 milions d’hispans tenien dret a vot, un rècord històric.

Què ha fet que aquest vot hagi canviat de tendència?

Els demòcrates han tractat aquest col·lectiu com un bloc homogeni, i no ho és. No pots comparar un cubà a Florida amb un mexicà a Arizona o Califòrnia, són perfils diferents. Alguns hispans són de primera generació, i han lluitat molt pel que tenen; han vist els seus fills créixer amb identitat americana i no volen que altres arribin de manera irregular a competir pel que ells han aconseguit amb tant d’esforç. Això fa que, en alguns casos, es tornin més conservadors, i Trump ha sabut connectar molt bé amb aquest perfil.

I què em diu dels votants joves?

També hi ha un perfil de joves que no s’identifica amb les campanyes més liberals i es considera més conservador. No sé si has sentit a parlar dels “groypers”: són joves seguidors fervents de Donald Trump. Crec que el trumpisme ja és un fenomen que va molt més enllà del Donald Trump com a persona. És un moviment que va començar fa gairebé deu anys, abans de les eleccions de 2016, i sembla que ha arribat per quedar-se als Estats Units.

Des d'aquí, teníem la sensació que la Kamala Harris tenia moltes opcions de guanyar i ens ha sorprès. Creu que això es devia a la cobertura mediàtica?

Kamala Harris representava la continuïtat, ja que havia estat vicepresidenta de Joe Biden. Han estat quatre anys de certa tranquil·litat comparats amb la presidència de Trump, sobretot després dels moments històrics que es van viure amb la pandèmia, els disturbis racials arran de la mort de George Floyd, l’assalt al Capitoli, i tots els procediments judicials des de llavors. La gent ha agraït aquesta estabilitat, però esperava que l’economia funcionaria millor, la inflació ha estat altíssima i la gent ho nota cada dia a les seves butxaques.

Des d’Europa es percep d’una manera diferent?

Des d’Europa, sembla molt més atractiva la continuïtat d’un govern que mantingui bones relacions amb el continent i que garanteixi estabilitat. Però costa d’entendre com algú com Trump, després de tot el que ha fet, pugui tornar tan reforçat a la Casa Blanca. A més, per a molts, hi havia l’esperança que per fi una dona com Kamala Harris aportés cert sentit comú.

"Els centres urbans tendeixen a tenir una visió més progressista"

I com es veu des dels Estats Units?

Jo diria que a les grans ciutats del país, el sentiment és similar al d’Europa. Els centres urbans tendeixen a tenir una visió més progressista. Però als Estats Units són dues  Amèriques profundament polaritzada i dividida, que és molt diferent de la que solem conèixer com a visitants quan hi anem de vacances. En el fons, el Partit Republicà s’ha anat reinventant, i molts conservadors, encara que hagin estat en silenci, veuen en Trump l’única opció real de recuperar el poder. Vivint als Estats Units, vaig descobrir un país més masclista del que mai m’hauria imaginat. Hi ha hagut moments en què m’he adonat que encara vivim en un món d’homes, i a la Casa Blanca això ho he vist. Sovint em trobava envoltada d’homes, i això et fa veure el difícil que és arribar-hi, sobretot com a dona.

Té alguna anècdota?

Sí, de fet, si algun dia escric un llibre, segurament començaré amb aquesta anècdota. Quan vaig tenir l’oportunitat de fer una pregunta a Trump, un company em va dir que no m’enfadés, perquè com que soc dona, rossa, i ell em veu atractiva, m’ha deixat preguntar a mi per això. És fort! En aquell moment no li vaig donar importància, però després vaig entendre que hi ha homes que pensen així, que em deixen preguntar per l’aparença i no perquè soc igual de capaç que ells. Jo he explicat aquesta situació a gent que s’ha indignat molt. Si algú sap el que costa arribar-hi és un company, i, tot i això, molts homes segueixen pensant que et deixen parlar per com et veus i no pel que vals. Mai ningú diria als homes que poden preguntar pel seu aspecte. És un camí difícil, però hem avançat molt per arribar on som.

"Mai ningú diria als homes que poden preguntar pel seu aspecte."

Què pot canviar aquesta victòria en l’àmbit mundial i amb les relacions europees?

Això encara està per veure, però si ens fixem en la seva primera presidència, és que les relacions són més inestables, perquè ja sabem que és una persona absolutament imprevisible.  Un dia pot pensar una cosa, i potser l’altre canvia d’opinió. Li agrada molt establir les relacions unilaterals a la seva conveniència. I si veu que hi ha alguns personatges  conflictius com Putin o Xi Jinping, ell té la necessitat de liderar les trobades històriques amb ells, per establir bones relacions i fer canviar d’opinió a la resta. No serà fàcil per a Europa, suposo. No serà almenys tan fàcil com ha estat amb la presidència de Biden. Per exemple, Trump és escèptic amb l’OTAN, ha amenaçat en sortir-ne. I s’ha per veure què passarà ara amb Ucraïna i altres conflictes. Té una mentalitat proteccionista, l’America First, escombrarà cap a casa, sense cap dubte.

Quina reflexió hauria de fer el Partit Demòcrata després d’aquests resultats?

Hauran d’analitzar tot això que comentàvem: el vot llatí, el suport de les minories que ara sembla que no s’han sentit identificades amb ells. Al final, el Partit Demòcrata sempre ha estat la formació que ha donat suport a les minories, com els afroamericans, el vot llatí, i fins i tot el vot asiàtic. Però amb el descontentament pel que ha passat a Gaza, per exemple, han perdut el vot àrab-americà, que és decisiu en estats com Michigan. Hauran de replantejar-se algunes polítiques perquè el Partit Demòcrata està compost per gent amb mentalitats i filosofies força diferents. D’una banda, tenim l’ala més progressista, liderada per figures com Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez. D’altra banda, hi ha l’ala més conservadora. Biden representava aquesta figura moderada que podia aglutinar suport de les diferents tendències dins del partit. Però ara el que hauran de reflexionar és sobre quin tipus de vot han perdut i per què.Trump té una base electoral molt fidel i intacta, gent molt convençuda del que vota. En canvi, els demòcrates han perdut aquests vots més indecisos, els que comptaven que els donarien suport. Fins i tot han perdut el suport de les dones que, en teoria, estaven alineades amb Kamala Harris, i tampoc han aconseguit captivar els joves que votaven per primera vegada.

Quins canvis podrien plantejar-se per recuperar aquest suport?

Hauran d’analitzar per què la gent que els va votar en eleccions anteriors o la que esperaven que els votés ara no ho ha fet. Després, segurament, hauran de fer una mica de "neteja" i reforçar el partit. Han de veure que tenir dos candidats octogenaris a la presidència no és sostenible. I hauran de començar a donar espai a gent més jove que estigui més connectada amb la realitat i sigui més fidel a les necessitats de la societat americana.

Trump està per continuar donant suport a Israel? 

Es pensa que fins i tot podrà donar-li suport de manera més incondicional, però tot això encara està per veure. Fixa’t que, en aquesta campanya, han preferit no mullar-se i no posicionar-se gaire. Han intentat desviar l’atenció cap a altres temes per evitar que això els influís.Està per veure què farà exactament, perquè la relació entre Israel i els Estats Units és tradicionalment molt propera; de fet, són grans aliats. S'espera que aquesta aliança es mantingui, però ja et dic que Trump és molt imprevisible, i depenent de què vegi que li pot beneficiar més, farà una cosa o una altra.

"La relació entre Israel i els Estats Units és tradicionalment molt propera"

Veig que la seva actitud és de veure-les venir, que no té molt clar què farà Trump i com actuarà? No sabem com anirà el tema d'Ucraïna, ni de Gaza, ni d'aranzels..

No sabem com evolucionaran les coses, tant en l’àmbit d’Ucraïna, Gaza, com amb el tema dels aranzels... Sí, segurament ens afectaran, sobretot en alguns dels nostres productes. Això ja es dona per fet, i fins i tot potser s’utilitzaran com a moneda de canvi. Però una cosa que vaig aprendre durant els seus primers quatre anys de presidència és que amb Trump no es pot donar mai res per assegurat. És una persona completament imprevisible. I, de vegades, ni tan sols escolta els seus consellers. Pot ser que veiem un Trump una mica canviat.

En quin sentit? 

D'una banda, és possible que hi hagi una part de desig de venjança, perquè han passat moltes coses. Amb el poder que tindrà, potser voldrà ajustar comptes amb algunes situacions passades. Això és només una hipòtesi, però ell mateix ha dit moltes vegades que volia recuperar la presidència, i potser també es planteja la possibilitat d’indultar-se a si mateix, tenint en compte tot el que té pendent a àmbit judicial, com que no hi ha precedents per una situació com aquesta, no sabem com podria acabar. A més, crec que pot estar més tranquil ara. Encara que hagi criticat Biden per la seva edat, si Trump pren possessió el 20 de gener de 2025, es convertirà en el president de més edat de la història dels Estats Units, superant fins i tot a Biden. Aquesta vegada no té la mateixa urgència per recuperar la presidència, ja ho ha fet. Sap que té quatre anys i prou. Crec que ara està més acostumat al càrrec i té més experiència amb les situacions viscudes anteriorment. Ara ja sap què es trobarà i fins on pot arribar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.