L'1-O dos anys després: així el recorden les entitats i partits santcugatencs
Aquest dimarts es compleixen dos anys de la celebració del referèndum independentista
L'1 d'octubre de 2017 milers de santcugatencs van participar en el referèndum independentista. Els col·legis electorals de Sant Cugat es van omplir de veïns, que van viure una jornada històrica de mobilització popular i en què la tensió i l'emoció es barrejaven en l'ambient. Les notícies de les càrregues policials en altres punts del territori català arribaven al municipi i durant tot el dia els col·legis es van anar omplint més.
Dos anys després, recordem aquell dia amb representants de partits polítics i entitats de la societat civil que van participar d'aquella jornada i analitzem com ha evolucionat el país i la ciutat des de llavors.
Quin record tenen de l'1 d'Octubre de 2017 a Sant Cugat?
"L'1 d'octubre de 2017 vam aconseguir una fita, com a poble, històrica. Vam votar i ho vam fer de manera pacífica, sense violència. I ho vam fer malgrat totes les traves i les detencions del 20 de setembre. I si ho vam aconseguir, va ser gràcies a un govern compromès amb aquell projecte i a una societat organitzada", recorda Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat. "Aquell dia vam fer tremolar els fonaments de l'estat, però no n'hi va haver prou", diu, apuntant que "amb l'esperit d'aquell dia, hem de continuar persistint, perseverant, perquè encara hem de ser molts més".
En aquest sentit, recorda que "estem davant d'un judici davant del qual només podem esperar l'absolució. Si no és el cas, hem de sumar el màxim de forces possibles per tal de forçar l'Estat a què s'assegui a negociar una solució política que passi per l'exercici del dret a l'autodeterminació. El referèndum és inevitable".
"Tinc un record de molta emoció i intensitat", explica Carmela Fortuny (Junts per Sant Cugat), que destaca la mobilització popular que es va viure: "És la gran participació ciutadana que he vist mai a Sant Cugat. Ens enorgulleix".
Per la seva banda, Oriol Cisteró, president d'ERC Sant Cugat, assenyala que "el record a Sant Cugat és de gran alegria, com a poble", però reconeix que també es va sentir "tristesa per les imatges de les càrregues policials" en altres punts del país. En definitiva, però, Cisteró es queda "amb el record positiu que la força de la gent ho va fer possible."
"Va ser un moment molt emocionant", explica Ferran Margineda, de la CUP, que ressalta la mobilització ciutadana els dies previs i durant la nit en els col·legis electorals. "Hi havia sentiment d'il·lusió, d'autoorganització i també de germanor amb gent d'altres partits", afegeix.
"L'1-O va ser el triomf més important de la història recent d'aquest país"
Després de l'1-O naixia un moviment polític a Catalunya: Primàries, un partit que aposta per fer efectiu el mandat de l'1-O, i que va tenir presència a Sant Cugat en les municipals, tot i que no va aconseguir representació: "És el dia en què l'Estat va fer fallida a Catalunya. Una victòria democràtica i una manifestació de la voluntat del poble de Catalunya", recorda Joan Recasens, cap de llista de Primàries per a les municipals.
Xavier Palet, coordinador de l'ANC Sant Cugat, explica: "Tenim el mateix record que tothom, com a entitat cívica. L'1-O va ser l'acte popular, el triomf més important de la història recent d'aquest país. El record que deixa és la força de la gent".
L'altra entitat sobiranista, la secció local d'Òmnium Cultural, considera que "va ser una demostració clara de l'exercici dels drets fonamentals. Una diada on es va plasmar clarament la voluntat de la ciutadania de Catalunya", tal com assegura el seu president, Lluís Bonet, que afegeix que "es va veure que la violència venia d'on venia."
De què creuen que ha servit?
"Va servir per constatar que Catalunya té dret a ser", destaca Carmela Foruny, que posa de relleu el "80% de la societat catalana que vol decidir que volem ser" a través del "civisme i la fraternitat". Cisteró explica que va servir per mostrar "l'expressió clara de la voluntat d'un poble de ser lliure".
Per l'ANC, l'1-O "va representar un abans i un després", i ha servit per a dues coses: "Per veure i saber fins a on és capaç d'arribar l'Estat, amb la repressió i el totalitarisme; i per entendre que la força d'un poble no l'atura ningú."
"Punt de partida per aconseguir la llibertat del nostre país"
Per Margineda, una de les victòries de l'1-O va ser que la gent va descobrir que era capaç "d'empoderar-se". A més, emfatitza que les "imatges sempre quedaran a la memòria" i la ciutadania recordarà la "repressió" que exerceix l'Estat espanyol.
Segons Joan Recasens, amb el temps, l'1-O haurà servit com a "punt de partida per aconseguir la llibertat del nostre país".
Lluís Bonet apunta que "l'1-O cal col·locar-lo dins d'una situació global", i apunta que "va servir per demostrar que volem exercir la sobirania del nostre país, i demostrar que el moviment és no violent".
Com ha evolucionat la situació política des de llavors?
Per Fortuny, durant aquests dos anys s'ha demostrat la "irresponsabilitat del govern espanyol i del sistema judicial". "Enlloc de dialogar, el que fan és la repressió", afegeix l'exalcaldessa, que es mostra "trista i decebuda" per la manca de voluntat de diàleg dels representants polítics espanyols. "El que fan és sumar presos. Em deceb i em fa pensar que no ens ens sortim", conclou.
ERC Sant Cugat, a través de la veu d'Oriol Cisteró, considera que després de l'1-O "l'Estat segueix exercint repressió" i que l'independentisme "ha après que ha de conviure amb aquesta repressió."
"Mai havíem dubatat de la maquinària repressiva de l'Estat", indica el membre de la CUP. Una de les conseqüències de tot plegat, assenyala, és que la força organitzativa de la societat civil ha baixat i, per exemple, la capacitat de mobilització dels CDR és molt inferior.
"Estem pitjor ara que abans de l'1-O"
Palet reconeix que quant a repressió "estem pitjor ara que abans de l'1-O" i considera que "la situació política és complicada, perquè en els pròxims mesos passaran moltes coses: la sentència, eleccions, moviments de l'Estat..." i alerta: "Haurem de respondre."
Per Recasens, 2 anys després de l'1-O, Catalunya "ha desaprofitat oportunitats per culpa dels interessos partidistes", cosa que apunta que "sap greu", tot i que espera "que arribi el moment en el qual es prioritzi el país".
Òmnium apunta que "hem pogut veure una evolució dels partits polítics", i tot i no voler valorar-la a fons, Bonet reconeix que el comportament dels partits "és un espectacle" i reclama "unitat".
Com veuen el futur polític de Catalunya?
"Sempre hem apostat per la unitat per tirar endavant el país", emfatitza Carmela Fortuny, que assegura que l'objectiu de l'Estat és "dividir" l'independentisme i que la "gent tingui por". "Si estem units, la por es transformarà en força", recalca. A més, considera que el camí passa també per aconseguir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. En la mateixa línia, Cisteró apunta que "som davant d'un Estat que no respecta els drets, i tenim una lluita per defensar-los."
Ferran Marginda apunta que l'Estat mai negociarà un referèndum com al Quebec i ha recordat que la CUP aposta per presentar-se a les eleccions espanyoles: "Al Parlament Espanyol no s'hi va a negociar, hem de sentar les bases del dret a l'autodeterminació i de l'amnistia". A més, afirma que sense una "posició de força" de la ciutadania, l'Estat "sempre té les de guanyar".
"El futur polític de Catalunya és la independència"
L'ANC té el futur molt clar: "El futur polític de Catalunya és la independència, per fer un Estat on la gent pugui ser lliure i feliç. Som en un procés irreversible", afirma Xavier Palet, que reconeix, però que no sap "amb quina velocitat es farà".
Des de Primàries, veuen el futur "amb l'esperança que ens posem d'acord algun dia". "El que m'agradaria és que es respectés el mandat de l'1-O", sentencia Recasens.
Del futur de Catalunya, Lluís Bonet (Òmnium Cultural) assegura que "hi ha opinions molt diverses", i apunta: "Cal no perdre els nervis i mantenir-se ferms i amb dignitat".