La laïcitat de les administracions divideix el ple municipal

Sant Cugat defensa la llibertat personal d'escollir participar o no fer-ho d'assistir a actes religiosos

El ple municipal de Sant Cugat del Vallès ha rebutjat la moció presentada per ICV-EUiA, ERC-MES i PSC-CP que tenia per objectiu avançar en la laïcitat de l'Ajuntament. El principal punt de debat ha estat el fet que la moció presentada instava que els representants electes del consistori i el personal al servei de l'ajuntament no mostrés, en l'exercici del seu càrrec, cap gest de submissió o veneració de persones o imatges religioses, ni participin en funció del seu càrrec en aquestes manifestacions religioses.

Una moció que, a més del punt ja citat, proposava retirar la simbologia religiosa dels espais de titularitat pública, l'elaboració d'un cens públic dels locals, habitatges o espais rústics que estiguin exempts del pagament de l'IBI a la ciutat, o que es facilitessin les cerimònies civils, entre altres qüestions.

Una moció que no ha prosperat pels vots en contra del PP, PDeCAT-Demòcrates i el regidor no adscrit Xavier Cortés, i l'abstenció de Ciutadans.

La moció l'ha presentat Ramón Gutiérrez (ICV-EUiA), qui ha reclamat la neutralitat dels poders públics davant de qualsevol manifestació religiosa. "Considerem que en una societat avançada se separen els assumptes religiosos dels institucionals, respectant les conviccions, però que han de ser de l'àmbit de la privacitat", ha assenyalat.

Èric Gómez (ERC-MES) s'ha expressat en el mateix sentit, subratllant que "la laïcitat és un valor cívic i indispensable per mantenir la cohesió". En la mateixa línia ha dit que "no som anticlericals, però és indispensable garantir el respecte a les diferents confessions religioses", afegint que "no es vol excloure Déu de la societat, sinó dels poders públics".

Per part del PSC, Pere Soler ha defensat la laïcitat i que "aquelles persones que tinguin les seves creences religioses ho puguin fer en la seva intimitat, o en espais que sufraguin de la seva butxaca".

Per la seva banda, el regidor no adscrit Xavier Cortés ha volgut "reclamar" els seus "drets com a cristià", considerant que "un estat laic és el millor lloc on portar a terme la nostra fe", i apuntant que, en cas de prosperar la moció, "seré objector de consciència i seguiré anant als actes com a regidor".

Álvaro Benejam (PP), ha subscrit les paraules de Cortés, apuntant que "s'ha de poder celebrar, si més no per tradició, el que es va fent, com la Missa de Festa Major", considerant que "no es discrimina cap religió", i que aprovar la moció seria "una vulneració dels drets fonamentals de tots els espanyols".

Per la seva banda, Múnia Fernández Jordán ha defensat que "laïcitat i democràcia són indissociables", afegint que "no hi ha democràcia sense llibertats individuals, i qualsevol pot practicar la religió que vulgui, sempre que no es vulnerin els drets". Tot i mostrar-se partidaris de la moció, han discrepat sobre el primer punt, considerant que es pot interpretar que un treballador municipal no pot portar la creu o tenir un Buda a la taula. "Ens hem quedat estupefactes. Quin és límit?", ha assenyalat.

Per part de la CUP-PC, Lourdes Llorente s'ha mostrat partidària de la moció, tot i considerar "els matisos". "Podem entendre que és per la llibertat religiosa, i estem fent avenços però no hem d'oblidar que venim d'una tradició on estat i religió feien un únic equip, i s'ha d'avançar en aquest sentit", ha dit. Però ha discrepat amb el primer acord, "per la llibertat de portar símbols". Amb tot, ha apuntat que s'interpreta la moció com a favor de la laïcitat, i ha anunciat el vot favorable.

Carmela Fortuny, per part del PdeCAT-Demòcrates, ha subratllat la "llibertat que podem tenir regidors i regidores per poder acceptar invitacions de les diferents associacions que són la realitat diversa de la nostra ciutat. Per respecte, hem de poder triar anar-hi o no anar-hi".

Més informació
 
Comentaris

Destaquem