Les visions sobre cultura i esports, i el minut d'or, del debat electoral a Sant Cugat

Junts per Sant Cugat, CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, Sant Cugat en Comú, PSC, PP, Units per Sant Cugat i Sant Cugat per la Independència protagonitzat el debat electoral a Sant Cugat del Vallès el dijous, 16 de maig, per defensar el model de ciutat al qual aspira cada formació de cara a les eleccions municipals del 26 de maig. Un debat, organitzat conjuntament pel TOT Sant Cugat i Cugat.cat, que se celebrava a El Siglo de Mercantic.

Conduït per la directora adjunta del TOT Sant Cugat, Àgata Guinó, i per la directora de Cugat.cat, Mònica Lablanca, el debat s'estructurava a partir de sis blocs: Habitatge, Seguretat, Mobilitat, Comerç, Cultura i Esports, i en el que cada candidat a l'alcaldia comptava amb un minut i mig per exposar la seva posició, i mig minut posterior de rèplica. El debat, finalitzava amb el minut d'or per demanar el vot a la ciutadania.

Abordem en aquest text els aspectes tractats pel que fa a Cultura i Esports, després d'haver tractat ja els temes relacionats amb Habitatge i Seguretat, i també els de Mobilitat i Comerç. Recollim també el minut d'or de cada candidat.

Més info: Les visions sobre habitatge i seguretat del debat electoral a Sant Cugat

Més info: Les visions sobre mobilitat i comerç del debat electoral a Sant Cugat

Cultura

El penúltim bloc abordat durant el debat va ser el referent a la Cultura. Mireia Ingla (ERC-MES) obria el debat destacant el paper de la cultura com a "quarta pota de l'estat de benestar", defensant que "un municipi culte és més just i més lliure". És per això que apostava per "deixar de classificar la cultura", apostant per impulsar un "pla estratègic de la cultura que endreci tota aquesta cultura", i reivindicant la necessitat de "fer-nos valdre com a ciutat d'artistes", arribant també als barris.

Ramon Gutiérrez (Sant Cugat en Comú) iniciava la seva intervenció afirmant que "ens enorgulleixen les propostes culturals", però apuntant que "ens hem de fixar en la gestió de la cultura", remarcant que "no poden prevaldre les activitats que només tenen objectiu de negoci", i reivindicant que "cal potenciar la gestió dels equipaments culturals per aquells que en fan ús".

Pere Soler (PSC) definia la cultura com a "font de generació de riquesa econòmica i espiritual", i per això apuntava la necessitat de democratitzar-la, facilitant el seu accés a tots els ciutadans. En el mateix sentit apuntava la manca d'equipaments als nous barris, i reivindicava les masies com a equipaments de proximitat. També proposava un pla de beques per a artistes, i crear "una institució que sigui paraigua de tota la cultura, com un Institut de Cultura".

Álvaro Benejam (PP) apostava per fer arribar la cultura als barris amb una "oferta deslocalitzada", així com la necessitat "d'ampliar l'oferta per a tots els públics". De la mateixa manera, apostava per una cultura "no invasiva per als veïns", allunyant-la dels habitatges, i mostrava la seva oposició a l'amfiteatre dels Jardins del Vallès.

Carles Toda (Units per Sant Cugat) defensava el paper de la cultura com a element cohesionador, apostant per "concentrar els esforços en oferta cultural per als joves", així com donar suport a entitats com el CPA perquè esdevingui "espai de referència de la rumba catalana", entre altres, i oferir "una oferta turística que afavoreixi el millor coneixement del municipi".

Joan Recasens (Sant Cugat per la Independència) reivindicava l'orgull de tots els ponents pel que fa a la cultura local, però destacava la necessitat "d'ajudar al manteniment de què hi ha, fent que floreixi", ja que "es disposa de mitjans, i de gent amb capacitat per fer-ho", i proposava, "en la situació de repressió que vivim", crear una Universitat pels drets.

Carmela Fortuny (Junts per Sant Cugat) destacava que "la cultura també és benestar", i "la millor de les eines per a la transformació social", destacant que "ha de ser de qualitat, universal i inclusiva", i reivindicant els programes com Fem un Museu existents en aquest sentit. També feia valdre que "aquest ha estat el mandat de la cultura", subratllant que la ciutat ha recuperat la propietat del monestir, i les inversions fetes en aspectes com La Unió o Can Quitèria, a més de remarcar la "gran aposta per la nova biblioteca central urbana".

Núria Gibert (CUP-PC) definia la cultura com "aprofundiment democràtic i vertebració social", apuntat "no estar d'acord" amb "la gestió cultural que s'ha fet", titllant-la "d'elitista". Igualment apuntava que "no coincidim en les grans infraestructures", mostrant la discrepància amb el model del Teatre-Auditori, tot i lloar la seva programació, així com mostrant que "no entenem una biblioteca faraònica, quan fa mesos que no s'adquireixen llibres", i apostant per crear xarxa als barris, "per democratitzar la cultura".

Aldo Ciprian (Ciutadans) tancava el torn demanant "quants diners dediquem a la cultura", apostant per eliminar les subvencions a les entitats o espectacles "que no siguin d'interès públic", i apostant per fer del Monestir "un centre de turisme i símbol de ciutat".

Esports

El bloc sobre Esports era el darrer en tractar-se al debat electoral. Gutiérrez destacava el seu paper com "eina generadora de valors, d'inclusió, compromís, esforç...", i apuntava que, "com a dret de ciutadania, l'administració l'ha de fomentar perquè compleixi aquests requisits", així com fomentar-ne la pràctica com a "generador de salut".

Soler apuntava a la necessitat de fer una diagnosi sobre els equipaments existents, revisar els convenis amb les entitats esportives, i adequar els equipaments, com a mesures a abordar. Per la seva banda, Benejam destacava que "Sant Cugat és ciutat d'esport", apuntant que "l'hem de fer accessible a tothom", remarcant la necessitat de noves infraestructures, com piscines, ampliar el pavelló de la Guinardera, i alliberar la Sala Canigó per als Castellers.

Toda també destacava l'aspecte cohesionador de l'esport", lamentant la "manca d'un pla integral d'equipaments i la manca de diàleg sobre la seva utilització". Per això apostava per una "interlocució efectiva amb els clubs", així com per impulsar l'esport inclusiu, i fer la plena convivència entre la base i l'elit.

Recasens feia una aposta per aprofitar els equipaments existents, inclosos els privats, "arribant a acords", ja que "al pla d'equipaments no tenim en compte els que no són públics". Fortuny, per la seva banda, apuntava que "l'esport també és cultura i benestar" i que, "igual que la cultura, és una eina de cohesió, i ha de ser accessible i universal". Per aixà defensava el paper de l'ajuntament com a responsable de garantir l'accés de tothom a l'esport, i destacant els dos grans projectes en marxa, com són la piscina de Mira-sol, i el parc ciclista de Volpelleres.

Gibert defensava que "Sant Cugat és una ciutat molt esportiva", i que aquest "és un tresor que val la pensa de preservar". Per això apuntava la necessitat de consensuar amb els actors els equipaments i el seu manteniment", i defensant els circuits a l'aire lliure, així com el sistema de beques perquè cap infant quedi apartat de la pràctica esportiva.

Per la seva banda, Ciprian apuntava a la necessitat de "racionalitzar les pistes que tenim", qüestionant la viabilitat econòmica de l'Omet, i anunciant que "no permetrem subvencions a clubs privats que no comparteixin instal·lacions amb la ciutat". Tancava el torn Ingla, apuntant que "els clubs no demanen grans equipaments, demanen criteri i manteniment", apostant per la necessitat de fer "un pla de manteniment per a tota la ciutat".

Minut d'or

El debat electoral finalitzava amb el Minut d'Or per a cada candidat per demanar el vot per la seva formació.

Recasens destacava que "Sant Cugat per la independència és una candidatura sorgida de la voluntat de molts ciutadans, que volíem aglutinar totes les forces independentistes", defensant "el mandat de l'1 d'octubre", amb "efecte des de totes les institucions". "Serà des dels ajuntaments que quan es doni la situació, estiguem al costat del Parlament per la independència", deia.

Toda afirmava voler "recuperar l'esperit cohesionador i de política de proximitat", deixant "els problemes de país al Parlament", i defensant la seva proposta de "persones al servei de les persones". De la mateixa manera, anunciava que "no vull viure de la política", comprometent-se a "destinar els diners que rebi de la política a Càritas".

Benejam afirmava que "si vols un sant Cugat amb més seguretat ,menys impostos, urbanisme ben gestionat, bones polítiques familiars, i que es governi per a tots els ciutadans, votants".

Soler reivindicava els 40 anys d'història del PSC a la ciutat, recordant que "som els únics que ininterrompudament hem estat al consistori i no hem canviat de nom". "Treballarem amb compromís a la ciutat", afirmava, per "crear ocupació, un model de seguretat eficaç, habitatge social i per la nostra ciutadania". "Ho podem fer perquè hem crescut amb Sant Cugat. Estem preparats per governar la ciutat", deia.

Gutiérrez reivindicava que "necessitem un nou lideratge i noves prioritats. Que la gent comuna que fa tants anys que lluita, entrin a l'Ajuntament". Per això, es comprometia a "estar al pròxim govern amb les forces d'esquerra per ventilar l'ajuntament". "Aquest 26 de maig tenim l'oportunitat de constituir una majoria d'esquerres", recordava.

Ingla explicava que el primer que farà "quan sigui alcaldessa", seran tres trucades i una visita. Aquestes seran "al Sindicat de llogaters i tots els agents implicats, convocant una Taula d'Habitatge; a la Coordinadora d'entitats esportives per programar els arranjaments; i a l'associació d'empresaris, per crear un Consell assessor". Pel que fa a la visita, deia que aquesta serà a "Raül Romeva a la presó, i li explicaré el que hem fet, i que sempre demana, que és servir a les persones, no a un model".

Ciprian reivindicava que "si voleu acabar amb 30 anys de govern convergent que sols ha beneficiat a uns quants, som el vostre partit". "Una alternativa constitucionalista i sense corrupció a l'esquena, amb un projecte innovador on el centre són les persones i les famílies", detallava, afegint que "proposem una ciutat oberta per a persones que siguin lliures i un Sant Cugat obert al món".

Gibert feia referència als 8 anys que porten a l'administració, apuntant que "hem après molt, i portem una fórmula radicalment diferent de la manera de fer política". Per això, demanava als votants que mirin els programes per saber què s'ha fet els últims quatre anys, apostant per combatre "la triple emergència", detallant "l'ètica, per la corrupció; la material, per l'expulsió; i l'exclusió, perquè 32 anys són massa". "És hora de fer el canvi, i aquest s'ha de dinamitzar des de l'esquerra transformadora", reivindicava.

Fortuny destacava l'oportunitat que ha tingut de ser alcaldessa durant 10 mesos, i apuntava que "m'agradaria ser-ho els pròxims 4 anys", perquè, deia, "m'estimo Sant Cugat, i vull preservar el model i afrontar els reptes que tenim". I afirmava que "ho volem fer des de Junts per Sant Cugat, una llista de poble, transversal, de diferents edats i sectors, i de país". "Des de la cooperació, la proximitat, i tenint en compte la diversitat", afegia. "Feu-nos confiança", demanava.