Lluís Llach: "Mentre perseguíem la independència ens anàvem desnacionalitzant"

El músic i president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Lluís Llach, va visitar Sant Cugat per oferir una xerrada sobre l'actual situació del moviment independentista i el paper de l'ANC, entitat que presideix des de fa pocs mesos. Llach reflexiona sobre els reptes de l'independentisme, la necessitat de reactivar les bases i la importància d'adaptar les estratègies de l'entitat a les noves circumstàncies. També remarca la necessitat de superar les divisions internes de partits i entitats. 

Ha visitat Sant Cugat per parlar de l'actual situació de l'independentisme. Quin paper hi juga l'ANC ara mateix?

Quan vam arribar com a nou secretariat vam veure que la gent de les assemblees territorials i sectorials estava una mica passiva. Amb en Jordi Pesarrodona, coordinador territorial de l'ANC, vam decidir que calia explicar que hem d'estar actius com a eina única i indispensable per anar cap a la independència. Les circumstàncies han canviat, la metodologia també ha de canviar i ens hem d'adaptar. L'assemblea de fa 10 anys era una altra, amb unes altres expectatives. Ara, tot i que no deixem de perseguir la independència al més ràpid possible, hem d'aprendre a lluitar i a confrontar l'Estat d'una altra manera. 

Com s'ha trobat l'entitat?

L'entitat venia de dos anys en què s'havia fixat una ruta que era la llista cívica, que era una mica la seva esperança. Jo vaig arribar confessant que n'era contrari. Em va afavorir que la gent hi havia votat en contra. El replantejament era renovador. Són paraules que no agraden a ningú, però nosaltres som un sector que no estàvem d'acord amb la línia que se seguia. Això ha fet que dins del secretariat nacional encara hi hagi desajustos perquè ha quedat força gent de l'antic secretariat. 

És un problema, això?

Això porta encara a desil·lusions perquè hi ha gent que hi havia somiat. Però això no és greu. El problema és que d'alguna manera és que hi havia moltes assemblees que estaven desactivades, esmorteïdes, que no podien renovar els seus dirigents perquè no trobaven substituts. 

Hi ha similituds entre els partits independentistes i l'ANC?

Veiem que tot el que passa fora també passa a l'ANC. L'Assemblea és una fidel reproducció, una calcomania del que passa fora. L'independentisme està desangelat, emprenyat indignat... L'ANC també. Però hem d'intentar a anar a buscar aquestes persones, perquè la situació és prou greu per no quedar-nos a casa. Cal que ens reactivem, els objectius són els de sempre, i amb més motivacions que mai. 

"Per la deixadesa de les institucions o el no saber com arreglar-ho dels partits independentistes que han estat el poder en els últims anys, ens trobem que mentre perseguíem la independència ens anàvem desnacionalitzant"

Quina és aquesta motivació?

En aquests últims quatre anys hi ha hagut una desnacionalització dels paràmetres nacionals de convivència, com la llengua, la cultura, l'escola... Ara, per la deixadesa de les institucions o el no saber com arreglar-ho dels partits independentistes que han estat el poder en els últims anys, ens trobem que mentre perseguíem la independència ens anàvem desnacionalitzant. Això s'ha d'invertir. 

Com s'inverteix?

El que pretén l'ANC és canviar aquesta situació, reclamar a les bases que s'activin i mirar d'incidir en els aspectes més problemàtics. Si les entitats independentistes no aprenem a anar juntes, respectant les diferències i a vegades tancant els ulls, ho tenim molt pelut. És veritat que, d'alguna manera, que les entitats vagin per separat és un escarni del que fa la classe política. Les entitats no han de caure en el mateix problema que els partits, que tenen més motius, encara que no justificats, per intentar hegemonies. Per a les entitats això és ridícul, cadascuna fa la seva funció. La nostra és només la independència, i això ens posa en una situació de radicalitat que esperem que les altres entitats entenguin. Nosaltres també hem de tenir una mica de paciència quan les altres entitats frenen una mica. Tot això ja ho estem fent. La demostració més palpable i exemplar ha sigut la Diada, en què per primera vegada vam llegir un manifest conjunt. 

Durant el procés independentista s'han oblidat altres qüestions com les que comentava?

Podria dir que sí, però mentiria. La repressió de l'Estat ha sigut espectacular, en totes les seves formes polièdriques. La desunió de les forces independentistes també ha sigut cabdal. Jo espero que ara hi hagi una renovació, si més no de persones de paràmetres sobre els quals partir. Ara tenim tres mesos de crispetes a veure què decideix la CUP, ERC i Junts. Però ens hem de deixar de culpabilitzar. Això els catalans ho fem molt. Per la independència va fallar el legislatiu, l'executiu i la gent. La gent havia de desobeir. Per què va obeir el dia 3 o el dia 10? Per què vam obeir els diputats el dia 27? No ho vam saber fer. Les entitats tampoc. Això és un aprenentatge dur, duríssim, que juntament amb la repressió ha portat retrets, divisions, caïnismes... Jo crec que s'ha arribat tant al fons que ja només es pot anar cap amunt. Ja no hi ha més fons. 

"Si les entitats independentistes no aprenem a anar juntes, respectant les diferències i a vegades tancant els ulls, ho tenim molt pelut"

Aquest "anar cap amunt" passa per la renovació dels partits i de les entitats?

És possible. Jo estic disposat a renovar-me de seguida perquè, sincerament, estaria millor a casa (riu). Però això depèn dels afiliats. El que segur que s'han de renovar són els paràmetres de col·laboració. No pot ser que hi hagi una mena de lluita per veure qui és més assenyat, qui és més abrandat, qui és més radical. Així com l'independentisme institucional ha perdut centenars i centenars de milers de votants, l'independentisme social no n'ha perdut. Per tant, ens toca a nosaltres tornar a donar força a l'independentisme polític. Al final, per molt que ens emprenyem, resulta que els necessitem. Sense poder polític serà molt difícil fer la independència perquè Catalunya no viu una situació revolucionària, ni de lluny. Plantar cara a l'Estat s'ha de fer amb la concomitància del poder polític i el poder social. Hi ha molta feina, i cadascú ha de fer la seva. 

Fins al 2017 semblava que la culminació del procés podia estar cada vegada més a prop. Ara va per llarg?

No és per a l'any que ve, això està claríssim. No estem preparats. Ja no és un problema de partits, és un problema que com a societat no estem preparats. Ho estàvem per intentar la jugada que vam fer, que era a través d'una acció purament parlamentària i democràtica. Era una idea molt bona per a Europa, però Europa no la va apreciar i s'hi va posar d'esquena. L'aprenentatge és que ara ja sabem què passa, haurem de fer la independència quan puguem suportar i frenar el que ja sabem que passarà. 

"Sense poder polític serà molt difícil fer la independència perquè Catalunya no viu una situació revolucionària"

Com valora la manifestació de la Diada?

Jo parteixo d'una base, i és que els independentistes estem contats. Ens vam contar l'U d'octubre. La nostra feina és tornar a reunir aquells dos milions de persones per la independència. Sobre la Diada, no volem entrar en números perquè allò era una gentada. Sabem que per fer la independència, en les pitjors circumstàncies tenim una gentada per treballar. Malgrat que ens diuen mindundis, que ens disminueixin, és una gentada i continua sent una gentada. Jo als que enterren el procés els diria que no enterrin un procés que té les seves entitats amb centenars de milers de persones, que s'estan unint perquè han tocat fons i diuen que això ja s'ha acabat. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.