Pedrós, regidor d'Urbanisme: "Hem de fer habitatge assequible, però de bona arquitectura"
El regidor d'Urbanisme de Sant Cugat, Àngel Pedrós, parla sobre Ca n'Ametller, Ragull Centre, La Mirada i un possible nou barri a Sant Joan
Àngel Pedrós (Junts) és el regidor d'Urbanisme i Medi Natural de l'Ajuntament de Sant Cugat. En aquesta entrevista amb el TOT, centrada en l'àmbit urbanístic, aborda els grans reptes de la ciutat, començant per com ha de ser el creixement de Sant Cugat en un futur pròxim. Pedrós aborda temes com el barri de Ca n'Ametller, Torre Negra, Ragull Centre o La Mirada. I avança que l'Ajuntament estudia la creació d'un nou barri a la part baixa de l'antic golf de Sant Joan.
Quina és la principal línia de treball de l'àrea d'Urbanisme?
Sant Cugat té un potencial increïble i una capacitat per ordenar el seu present i planificar el futur que no tenen moltes ciutats. S'ha de seguir la línia de governs anteriors i planificar amb solvència el futur. La planificació ha de passar per les línies estratègiques que marqui el govern i en col·laboració amb el món privat, que és imprescindible.
Sant Cugat ha de créixer més?
Abans de parlar del creixement, hem de buscar els valors d'un possible creixement i l'ordenació del que tenim. Potser no hem de fer més habitatges si, els que tenim, els podem dividir en dos. Ens hem de marcar els valors que volem que tingui la ciutat i no només pensar a créixer i créixer sense criteri.
Què passa amb el futur barri de Ca n'Ametller, on l'anterior govern preveia uns 3.000 habitatges, la meitat dels quals assequibles?
El nostre objectiu no és créixer. Si comencem a planificar Ca n'Ametller, el nostre objectiu serà com tenim més habitatge assequible per la gent de Sant Cugat. Si per aconseguir-ho, hem de créixer en determinades zones, ho haurem de fer. Evidentment que tirarà endavant, però s'ha de fer molt bé. S'ha d'estudiar la mobilitat, un nou creixement no ens pot col·lapsar la ciutat. No és créixer per créixer, la pregunta és si volem habitatge assequible. I la resposta és sí, però evidentment conjugant-ho amb els interessos dels particulars. Com a repte fonamental, volem habitatge assequible a la ciutat.
Per obtenir grans xifres d'habitatge assequible, la manera és créixer.
Per fer habitatge assequible, el primer que necessites és sòl, sigui públic o privat. I pot haver-hi una aposta pel sòl privat [el cas de Ca n'Ametller], però nosaltres estem per respectar els interessos dels privats i que la ciutat es desenvolupi allà on preveu el planejament. D'altra banda, estem estudiant sòls públics que puguin servir per fer nou habitatge assequible i a bon preu. Per exemple amb concessions a empreses privades, a 50 o 60 anys, que estiguin interessades a impulsar una promoció. Tenim altres sòls públics a Sant Cugat que podem destinar a nous desenvolupaments per un creixement sostenible, amb criteris ambientals i generant petits barris que donin una resposta quantitativament important a la creació d'habitatge social i assequible. D'una manera integrada en el medi, amb una mobilitat controlada i que no generi tanta molèstia al centre.
Un nou barri al golf de Sant Joan
Àngel Pedrós, regidor d'Urbanisme i Medi Natural de l'Ajuntament de Sant Cugat FOTO: Bernat Millet.
A quin sòl públic es podria desenvolupar aquest petit barri?
Són primeres hipòtesis, però ens hem d'acostumar a pensar en gran. Hi ha sòls públics a la banda baixa del golf de Sant Joan que són edificables i es pot estudiar la possibilitat per desenvolupar cert sostre d'habitatge assequible. És un sòl públic, es pot discutir si és de l'Incasòl o l'Ajuntament, però s'ha de tenir en compte. L'objectiu és incorporar una component de caràcter ambiental.
Com seria el barri?
Seria un barri autosuficient on no entrarien cotxes de fora i que podria generar la seva pròpia energia. No hi ha habitatges a Sant Cugat i els nostres fills on van? A Caldes o a Palau-Solità? I no poden anar a Can Sant Joan? Fem-ho bé i potser no col·lapsem la ciutat amb aquestes operacions. No ens podem quedar amb un model tancat, hem de tenir altura de mires.
Des de Junts un dels motius per oposar-se a Ragull Centre era que es perdia sòl industrial i es feia habitatge en un entorn industrial. No passaria el mateix a Sant Joan?
Cal un canvi de la manera de pensar la ciutat. Hem de pensar en valors i què pot aportar generar un nou barri a Sant Joan amb uns criteris absolutament diferents de l'urbanisme fet fins ara. Els temes ambientals s'han d'introduir des del principi. El primer que s'ha de fer per qualsevol projecte és un estudi ambiental, com serà el consum d'aigua, com pot ser autosuficient, la mobilitat... A partir d'aquí, parlem de la resta, de volumetries, etc.
"S'ha de fer habitatge assequible, però amb una bona arquitectura"
A l'Observatori Sociològic plantejàveu als santcugatencs quatre possibilitats de creixement: model Valldoreix / Mira-sol amb cases i blocs de pisos de màxim dues plantes, model Coll Favà / Parc Central amb pisos de 3 plantes, model Volpelleres amb 4 plantes o un model del concentrat en torres de 10 plantes. Per quina aposta el govern?
Com menys altures fem, millor. Però tampoc ho plantejaria en aquests termes. Potser al costat de l'autopista no té tanta transcendència que es facin més altures. En zones més urbanes, no tenim intenció de pujar de tres o quatre plantes. La pregunta és què podem fer per crear ciutat i que s'hi visqui bé? No creiem que sigui fer torres. Si a avinguda de Ragull féssim habitatge, que encara ho estem estudiant, serà perquè fa ciutat, es configura bé i fas un espai públic amb interès. El concepte és el valor que afegim a la ciutat, sigui urbanístic, social, ambiental...
O el valor de fer més habitatges assequibles a través de més alçades?
S'ha de fer habitatge assequible, però amb una bona arquitectura. Volem bons projectes. La quantitat no pot ser excloent de la qualitat. No farem barris satèl·lit si no tenen una idea al darrere. Unes idees que passen molt per introduir nous components i criteris ambientals. I també femenins, fins ara la ciutat s'ha fet molt amb criteris patriarcals. Tindrem més habitatge amb criteris ambientals i per fer la ciutat millor.
Torre Negra i Núñez i Navarro
Àngel Pedrós, regidor d'Urbanisme i Medi Natural de l'Ajuntament de Sant Cugat FOTO: Bernat Millet.
El gran tema urbanístic de Sant Cugat és Torre Negra, que ha enfrontat els propietaris amb l'Ajuntament per la protecció de tota l'àrea i evitar la construcció d'habitatges. Us manteniu en la defensa de l'entorn?
Nosaltres som respectuosos amb les sentències. És una reserva de sòl que es va fer no per criteris mediambientals, sinó per criteris urbanístics. El futur dirà si hi ha criteris ambientals o no que puguin justificar determinades operacions. No volem anar amb eslògans, volem estudis seriosos ambientals del que s'ha de fer en aquest àmbit.
Si no és per un criteri ambiental, no us importaria que es construís al camí de Can Borrell?
No dic això. Jo no prendré una posició d'un tema que té molta complexitat, però hem de mirar la llei. El que sí que ens interessaria és que aquesta situació no generi complicacions en la resta de planejaments que es desenvolupin a la ciutat.
Heu parlat amb Núñez i Navarro, propietari de terrenys a Torre Negra i que porta als jutjats molts tràmits urbanístics de l'Ajuntament?
Hem parlat amb tothom. No pot ser que tinguem 70 plets en marxa que afecten la ciutat. Volem que això s'aturi.
Els propietaris han defensat sempre que, si finalment no es permet construir a Torre Negra, tenen dret a indemnitzacions de centenars de milions d'euros. El barri que mencionava a Sant Joan, podria servir per compensar aquests propietaris i oferir-los sòl urbanitzable en aquell indret?
Sí. Que tinguem sòl públic a Sant Joan o en altres àmbits ens obre la porta que es puguin resoldre moltes d'aquestes situacions. Però la transcendència d'aquesta mena de decisions no correspon a un regidor d'Urbanisme. El territori de Sant Cugat pot tenir els suficients mecanismes per resoldre aquestes situacions. I el que volem tallar de soca-rel és que planejaments urbanístics s'impugnin constantment al jutjat.
Núñez i Navarro ha portat aquesta estratègia judicial contra l'Ajuntament, entenc, perquè no se'ls ha permès construir a Torre Negra. Si es vol que ho aturin, se'ls haurà de compensar d'alguna manera?
Sí. Ells consideren que tenen els seus drets, la ciutat té altres terrenys i jo crec que es pot parlar amb ells i la resta de propietaris per trobar una solució. Sempre respectant la justícia i els criteris ambientals.
Parlant de Torre Negra, com està la masia, que va comprar l'Ajuntament?
Volem començar a treballar amb la iniciativa privada, perquè la masia necessita una restauració important. S'ha fet amb altres masies, com la d'HP, que l'han recuperat. Amb Torre Negra podríem arribar a solucions semblants.
Per fer-hi què?
Primer, perquè no caigui. Hem de veure quin plantejament podem fer amb totes les masies que tenim i que s'han de refer, com també Can Monmany o Can Canyameres.
La masia a HP és de la seva propietat, està dins de les seves instal·lacions i no està oberta a la ciutadania. Es faria el mateix amb Torre Negra?
Hi ha concessions també. Es podria fer una activitat privada i que es compagini amb activitats per la ciutat. No podem pensar que només des de la iniciativa pública es puguin fer les inversions perquè aquesta masia o d'altres es mantinguin. Hem de trobar solucions per cuidar el patrimoni i establir col·laboracions amb privats. El món privat té ganes de participar i implicar-se, és un potencial que tenim a Sant Cugat i que hem d'explorar. Per exemple, una empresa pot desenvolupar un centre en una masia i dedicar una part a un centre social. Hem de canviar el xip i establir noves maneres de col·laboració pel patrimoni. És aplicable a masies i a molts temes de ciutat que l'Ajuntament no pot assumir.
"Hem d'aconseguir el màxim nombre d'habitatges assequibles"
Un altre tema pendent és el pla d'habitatge. El tripartit en va presentar un, que es vol revisar. En quin punt està?
Sobre el pla d'habitatge, en pot parlar més el regidor d'habitatge. Des d'urbanisme estem fent un informe al pla director, que ha de marcar les directrius d'aconseguir el 15% d'habitatge assequible. Hem de marcar directrius potents, però no podem establir concrecions o accions. No seria cert, hem de tocar de peus a terra. Hem d'aconseguir el màxim nombre d'habitatges assequibles i serà l'objectiu del pla director.
L'anterior govern plantejava 18 ubicacions per fer-hi habitatge assequible. De moment, s'ha descartat la del carrer Andana, on s'ha anunciat que es farà un centre d'art contemporani. S'atura tot?
No, no. Hi ha dos nivells. Un és el debat d'urbanisme a escala general, de tota la ciutat. L'altre és la política més concreta del que ja està plantejat i nosaltres estem a favor d'aconseguir el major habitatge factible en el menor temps. Però hem de tenir en compte que el que es pugui fer des de Promusa, no són tants habitatges per resoldre el problema.
Per exemple, els habitatges a l'antic garden del carrer de Villà, a Santjoanistes a Valldoreix o a la parcel·la de Torreblanca segueixen en peu?Tot el que està iniciat i previst va endavant.
Què passarà amb Ragull Centre?
Àngel Pedrós, regidor d'Urbanisme i Medi Natural de l'Ajuntament de Sant Cugat FOTO: Bernat Millet.
L'únic canvi amb les ubicacions definides seria a Ragull Centre. Què es farà finalment a la parcel·la de Ferrer?
És una parcel·la privada i sense la col·laboració dels privats no es farà res. Si es fa alguna cosa, que espero que sí, serà un projecte amb criteris de ciutat, de qualitat urbana, de conformar un carrer, d'oferir espais a la ciutadania i de poder col·locar instal·lacions municipals. Que tingui un valor per la ciutat. És factible un acord amb els privats, assumint els nous criteris i sense fer altures excessives.
I habitatge assequible també?
També. Des del meu punt de vista el problema no és l'habitatge. El problema és si l'habitatge està dins de l'entorn més industrial, però el pots recol·locar més de cara a la ciutat i amb creació d'espai públic. Però habitatge en altura, absolutament no. S'ha de fer de manera ordenada i que generi valor, no només quantitatiu.
Una llosa que ha patit històricament l'Ajuntament són les indemnitzacions milionàries per les expropiacions de zones verdes.
Quan es va fer el pla territorial del 1976, Sant Cugat va incorporar moltes zones verdes que no ens corresponien perquè venien d'altres municipis. Però a l'hora de gestionar-les i expropiar-les, Sant Cugat ho ha assumit tot. I això no pot ser, no volem assumir despeses que vinguin generades de fora i perquè Sant Cugat era l'únic municipi que tenia sol. Si s'ha d'expropiar, ho hem de compartir.
Serà possible que l'Àrea Metropolitana se'n faci càrrec?
Fa uns anys, l'Ajuntament va plantejar una modificació de planejament en diferents àmbits per intentar resoldre-ho a través d'acords amb els propietaris, generant nou sostre edificable en alguns punts. Va ser impugnat, es van presentar sis contenciosos i l'operació va fracassar. Amb el pla director tenim l'oportunitat de redreçar aquest tema.
"Crear una centralitat de la justícia és molt important"
Aposteu per una centralitat de justícia. Per què?
Crear una centralitat de la justícia és molt important. Per què a Sant Cugat no podem tenir jutjats quan tenim un número de població per tenir-los? El fet que hi hagi mossos, policia local, ADF, pisos per atendre víctimes de violència de gènere i uns jutjats crearà una sinergia i una potència molt important. Ha de ser amb qualitat ambiental. Ara s'ha de planificar i plantejar solucions amb recorregut.
I pel que fa a la centralitat esportiva, per què es volen concentrar tants equipaments en un mateix espai? No és contraproduent pel que fa a mobilitat i sostenibilitat?
Hi ha molts nens i nenes que fan esport a la ciutat i hi ha pares amb fills que fan esports diferents i ara han de donar voltes. És una zona que està molt ben situada, té bona accessibilitat, genera sinergies, la gent que ve de fora de Sant Cugat no ha de creuar la ciutat i hi ha clubs de referència com el Junior. I també estem apostant per ubicar-hi La Mirada. És una actuació que té sentit.
"La competència [per la construcció de La Mirada] és de la Generalitat i el que ha de fer és executar-la"
Com està La Mirada?
És un tema de bastant complexitat que s'ha d'enfocar d'una vegada per totes. No podem continuar en aquesta situació, s'ha de començar a parlar clar i oferir una alternativa viable perquè La Mirada pugui tirar endavant. I en aquests moments hi ha dues alternatives viables. La primera i la més neta és La Guinardera. Aquest seria el terreny que oferim a la Generalitat, que és qui té la competència per executar les escoles. La Generalitat, mitjançant la seva empresa pública, construeix les escoles. I volem entrar en aquest circuit i sabem que som els primers de la llista perquè es tiri endavant.
L'Ajuntament vol traslladar la gestió del projecte de les obres a la Generalitat?
És l'únic camí que hi ha. Volem acompanyar tot el camí, però l'escola ha d'entrar al carril perquè es pugui desenvolupar tot el procés de manera clara i neta.
A Catalunya hi ha moltes escoles que fa molts anys que esperen l'edifici definitiu. Si s'entra en aquest circuit, pot ser que La Mirada hagi d'esperar molt més.
No.
La idea era que l'Ajuntament s'encarregués del projecte per accelerar la construcció.
L'Ajuntament no ho pot accelerar, la competència és de la Generalitat i el que ha de fer és executar-la. Així de clar. Nosaltres hem d'aportar el terreny i fer un seguiment perquè vaig endavant. Tots els altres camins no tenen recorregut.
Dependrà, per tant, de la Generalitat quan decideixi construir.
Estem els primers a la llista de les escoles a construir.
Us ho han comunicat?
Sí, els Serveis Territorials.
D'altra banda, com està la consulta a Protecció Civil per tornar a la ubicació inicial?
És una normativa que acaba destrossant mig Sant Cugat, perquè en un àmbit de 300 metres de les vies no es pot construir res que tingui una certa vulnerabilitat. Hem volgut recuperar i revisar els primers informes. Per exemple, si només passen trens de mercaderia a la nit, potser no impedeix que es pugui desenvolupar una activitat durant el dia. És un camí que no és fàcil, però és la idea.
Per tant, ara s'esperarà fins a tenir aquesta informació i després decidir ubicació?
Exactament. L'opció més clara és la Guinardera, però si la proposta de fer-ho al costat del Leonardo és factible, també ho serà, però és més complex. En qualsevol cas, la idea és que la Generalitat assumeixi les obres. I l'opció del Bosc no és la nostra, no apostem per aquest indret.
Les llicències d'obres
Una de les prioritats que us vau marcar va ser la millora de la gestió de les llicències urbanístiques, que en el cas d'obra major van arribar a superar els 24 mesos d'espera. Com està la situació?
És un tema prioritari i des del principi pel govern. Hem aconseguit millores, les llicències estan baixant considerablement. Ara analitzarem amb més detall cada fase de la llicència i com es pot millorar encara més perquè vagi amb el mínim temps possible.
Hi ha gent que s'ha vist molt afectada per aquests retards i que, per exemple, no ha pogut construir casa seva. Què els hi dieu?
És un objectiu prioritari resoldre aquest tema en el mínim termini possible, va ser el primer tema que vam enfocar. S'ha millorat molt i el tap pràcticament ha desaparegut.
Quin és el termini?
Depèn una mica de cada particular, no diria un termini concret perquè cada llicència és un món. Però tots els diferents processos d'una llicència han millorat molt. El nostre objectiu és baixar-ho a uns terminis raonables de quatre o cinc mesos.
"Sant Joan és un espai impressionant i la idea és renaturalitzar el parc"
Un altre tema pendent és l'avinguda del Baixador. Valldoreix vol que ho faci Sant Cugat i l'Ajuntament vol que ho assumeixi Valldoreix.
És un dels carrers més llargs de Sant Cugat i porta una problemàtica molt llarga. Nosaltres tenim una vocació integradora, tot és Sant Cugat. I volem tenir implicació, estem parlant amb Valldoreix i tots els agents per trobar una solució. I crec que la trobarem. Es tracta d'integrar els esforços i que la urbanització sigui una realitat. Treballem per la ciutat i es poden arribar a acords favorables.
Més enllà del possible nou barri, què es farà al Golf de Sant Joan?
Estem en converses amb l'Incasòl i s'ha de renaturalitzar amb criteris ambientals. S'ha d'acabar de concretar com serà la gestió, però Sant Joan és un espai impressionant. Hi volem introduir valors i pensar com ha de ser el manteniment, l'accessibilitat, les zones protegides, què es plantarà. La idea és que s'ha de renaturalitzar el parc.
Com està el treball per aconseguir la legalització de Sol i Aire?
Tenim gent que fa 60 anys que hi viu i què hem de fer? Tenir-los cent anys més amb una situació irregular? Si Sol i Aire es configura com un barri autosuficient, que protegeix el bosc i fa de tallafoc, se'ls hi ha de donar una oportunitat. Hem plantejat un estudi científic amb criteris ambientals que ens diu que l'existència de Sol i Aire és un avantatge per Collserola. S'ha de donar una resposta i una solució a la gent que viu a Sol i Aire, s'ho mereixen. Com també amb Mas Fortuny, que encara s'ha de plantejar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.