Pere Soler (PSC): “No em molesta governar amb independentistes”
Entrevistem el Tinent d'alcalde d'Ocupació i Polítiques Comarcals de l'Ajuntament de Sant Cugat, un mes després d'entrar al govern municipal que presideix l'alcaldessa convergent Mercè Conesa
En una entrevista de just fa un any em deia que l'equip de govern que presideix Mercè Conesa no estava acostumat a pactar després de diversos mandats de majories de Convergència. N'ha après o s’ha vist forçat a pactar amb el PSC davant la negativa d’ERC-MES?
Jo diria que no s’ha trobat forçat. Aquesta és la primera rectificació: no s’ha trobat forçat a pactar amb el PSC. Crec que amb l’entrada del PSC es guanya en cohesió. No és un pacte forçat. Amb un any les coses canvien, la perspectiva que hi havia d’acords al consistori era una. Es va dir per activa i per passiva quines eren les preferències de l’equip de govern. L’acord d’estabilitat pressupostària amb ERC va propiciar l’acord del 2017 i l’entesa amb el PSC. A partir d’aquí es va veure que les sinergies eren bones –les personals sempre han estat cordials, malgrat que algú deia que no- i ens vam posar a treballar per arribar a acords fins que hem assolit aquest pacte.
Aleshores també deia que a la ciutat li mancava alcaldessa pels seus diversos compromisos com la presidència de la Diputació, etc. Encara és així?
Jo crec que tots ens hem de ressituar i jo també en aquest nou lloc al govern. Però això no vol dir que manqui capacitat de treball. Altra cosa és que en un moment determinat els que tenen altres responsabilitats en altres institucions facin i deleguin amb el seu equip.
Què pot aportar Pere Soler a l'equip de govern municipal?
Pere Soler és una persona individual. En tot cas puc aportar l’experiència al davant d’una formació política. En Pere Soler no és una individualitat, té un equip, té persones, té un programa i té un bagatge i una experiència. I tot això fins ara estava al servei de l’oposició per fiscalitzar el govern i per fer propostes, i ara està al servei de la ciutadania i de la cohesió d’aquest equip de govern. Tots hi aportem individualment el nostre gra de sorra i l’experiència d’una formació política.
"La prioritat és cadascuna de les persones que estan desocupades al municipi"
Quines són les seves prioritats com a Tinent d’Alcalde d’Ocupació i Polítiques Comarcals?
No oblidem que l’àrea d’Ocupació està vinculada a l’àrea de Promoció Econòmica i per tant haurem de treballar d’una manera transversal. La prioritat és cadascuna de les persones que estan desocupades al municipi. Que se sentin tractades i acompanyades per l’Ajuntament, i intentar casar l’oferta amb la demanda que hi ha a la nostra ciutat on hi ha més llocs de treball que treballadors.
És important conèixer que és el que comporta la cartera d’ocupació per fer una bona diagnosi i després fer una aposta decidida per aquells punts que formen part de l’acord amb l’equip de govern i de l’acord d’estabilitat pressupostària. Posar-ho tot en solfa, veure que tenim entre mans i treballar amb transversalitat amb les diferents àrees de l’Ajuntament.
I com a Polítiques Comarcals?
En aquest moment tenim el repte de potenciar els nostres vincles amb la comarca. Hem d’estar al costat de la comarca, no d’esquenes. I també treballar de manera transversal; jo crec que les polítiques mono focals ja s’han acabat. Temes de boscos, ocupació, promoció econòmica, infraestructures… vulguem o no vulguem, la nostra vinculació amb el Vallès -més amb Terrassa que amb Sabadell- és una realitat i hem de teixir tota aquesta voluntat de seguir pertanyent a la comarca. No només hem de tenir una pota a l’àrea metropolitana, sinó també al Vallès.
Entenc que també podrà incidir en altres àrees i polítiques de l’equip de govern… Hi ha temes que el PSC des de l’oposició sempre ha inisistit en agilitzar com el Pla de Mobilitat de Sant Cugat.
Només s’ha de mirar què inclou el pacte de govern municipal: 80 punts que, si els hi sumem els de l’acord de pressupostos, ja són una trentena més. Ara estem treballant cadascun d’aquests punts, veure en quina àrea incideix i com ho executarem. És prematur dir quin serà el grau de satisfacció, però només per haver-ho intentat i haver posat aquests punts sobre la taula, ja és molt. Hi han hagut cessions i concessions i en aquest cas hem d’estar contents amb el document del pacte signat amb PDecat i amb Demòcrates de Catalunya i contents de com s’estan desenvolupant aquestes primeres setmanes. Aquí no es tracta de posar-se medalles. Quan formes part d’un equip, les propostes que pugui fer el Pere Soler o el PSC es quedaran al camp, com un partit de futbol; serà un èxit o fracàs de l’equip de govern.
"Tampoc havíem estat un aliat d’aquesta nova sinergia de les esquerres"
I com se sent ara Pere Soler respecte dels regidors dels grups de l’oposició?
Jo crec que insisteix molt amb el Pere Soler. I el Pere Soler és un DNI, i el Pere Soler no és el PSC. Vull fer aquesta distinció perquè sempre es diu com si el Pere Soler estigues sol i no tingués ningú darrere. I darrere tinc molt socialistes amb carnet i sense carnet; sense el seu ajut i suport jo avui no estaría aquí. És cert que sóc l’únic representant del PSC a l’Ajuntament, però darrere hi ha tot un equip que treballem conjuntament.
Els que fa molts anys que estem en política sabem que el ple municipal és una escenificació i un fet puntual del tercer dilluns de cada mes. Però després hi ha moltes reunions, comissions, juntes de portaveus, trobades, dinars, sopars, actes amb entitats, inauguracions, enterraments… on convius amb unes persones durant molt de temps. Sí que és cert que les sinergies poden ser millors o pitjors, però sortosament amb les persones de l’equip de govern mai he tingut cap problema, i si en algun ple municipal hi ha hagut alguna sortida de to, després ens hem disculpat i aquí no ha passat res. Amb l’equip de govern sempre hem mantingut una cordialitat.
La relació amb l’oposició, evidentment, ha canviat. També he de dir que la sensació que teníem al PSC és que tampoc havíem estat un aliat d’aquesta nova sinergia de les esquerres. Ens volien com una crossa i nosaltres ja d’entrada ens vam desmarcar perquè no fem seguidisme de ningú. El lideratge que han atorgat a una formació política i que no es correspon amb els resultats electorals, és un problema únicament i exclusivament de l’oposició. El PSC sempre ha tirat endavant amb allò que ha cregut i amb la seva manera de fer, i han vist que no ens han embolcallat. A partir d’aquí el que facin la resta de partits ens importa ben poc. Abans ens importava construir des de l’oposicó i ara ens importa construir des del govern.
El pacte entre Convengència i el PSC s’ha mirat amb lupa perquè tot i que deixar clar que es respectaran els posicionaments de cada partit respecte el procés de Catalunya… l’altre dia vostè va encendre les xarxes socials a través del Twitter amb una piulada que comparava l’Assemblea Nacional amb la Lola Flores… Concretament va escriure: “Veure que l'@assemblea actua igual que la Lola Flores, demanant almoina per pagar la multa, em fa pensar en quin país vivim”.
La comparació no era entre l’ANC i la Lola Flores, sinó sobre la semblança que hi havia en el moment que va sortir l’ANC demanant als seus associats que fessin una aportació per poder fer front a una despesa. A partir d’aquí, no entro si aquesta despesa era correcte o no. No estava comparant l’ANC, estaba comparant la situació. A mi em va venir a la la ment la Lola Flores quan va demanar a tots els espanyols que fessin una aportació per fer front a una sanció. Aquesta era la comparativa. Qui vulgui veure similituds, que hi vegi el que vulgui. També he de dir que un psicòleg tindria molt per analitzar en comprovar com actuen les persones sense rascar el que hi ha al darrere.
A què es refereix exactament?
A tota la polseguera, insults, bramades, sortides de tot que va aixecar la meva piulada a la xarxa. Jo perquè no tinc la pell fina i tot això m’ho tiro a l’esquena, però realment hi ha per llogar-hi cadires. És més, ho tinc arxivat, i no per portar-ho a la fiscalia, però és curiós perquè algun dia m’ho llegiré perquè em diuen de tot menys guapo.
Però deixant la Lola Flores de banda, dos dies abans d’aquesta piulada, Convergència presentava una moció sobre el pacte nacional pel referèndum… Els dos partits polítics teníem molt clar que l’acord se subscriu única i exclusivament en l’àmbit local i que per tant tot allò que contempli l’aspiració nacional no entra en el pacte. Respectem com sempre hem fet les diferents opinions sempre que es facin amb cura i respecte. A mi no em molesta que hi hagi independentistes. I tampoc em molesta estar governant amb una formació que es declara independentista. Les dues parts ho tenim clar, i l’acord és estable, és fort i està molt consolidat. Ara bé, som conscients que s’esforçaran a buscar-nos escletxes, i en trobaran. Som conscients que el pacte no ha agradat… avui serà la piulada, demà serà la bandera...
"No hi haurà cap problema si s'han de cedir espais municipals per fer el referèndum"
Li sembla bé que l’alcaldessa de Sant Cugat retires l’estelada de la plaça d’Octavià?
Nosaltres respectem la simbologia de cadascú. Si una majoria del ple municipal està a favor de pintar les zones blaves amb color lila, doncs ho haurem de respectar. Nosaltres si intentarem guanyar la majoria si no ens agraden les línies de color lila. Amb tots aquests temes nosaltres ja vam dir a l’inici de mandat no hi entraríem; ni votaríem a favor ni en contra.
Veig que al seu despatx no té cap bandera, ni senyera ni estelada…
Tot just m’estic instal·lant. Però no posaré cap senyera. Posaré la bandera de Sant Cugat que al seu estampat inclou la senyera.
Pel que diu, si l’Ajuntament per majoria decideix cedir espais municipals per convocar el referèndum sobre la independència, vostè ho respectarà.
No hi haurà cap problema. Hem de ser conscients que som minoria en aquest equip de govern.
"La meva voluntat és repetir com a cap de llista el 2019"
Ha pensat en el redit electoral que el PSC pot obtenir amb aquest pacte de govern de cara a les municipals del 2019?
Jo crec que seria una mica mentida si dic que ningú pensa en el futur polític de les formacions. Nosaltres treballem per portar a termes un programa electoral, però també anem més enllà, i el nostre horitzó és el 2019. És clar que hi pensem, i com fan tots els partits, volem que el PSC guanyi visibilitat, i la ciutadania ens vegi com un instrument per poder fer coses. Estiguem com estiguem, el PSC és un partit que està en molts governs municipals. No som un partit cridaner, no fem soroll, som responsables i treballem, i això està a l’imaginari de tothom. Quin és l’objectiu? L’augment de suport ciutadà. Val a dir que des de l’oposició també tens visibilitat: fas rodes de premsa, fas pamflets, estripes a la mínima contra el govern, utilitzes les xarxes socials… però això no ha d’estar renyit amb l’estratègia del govern de la ciutat.
Creu que aquest pacte li garantirà repetir com a alcaldable del PSC a les eleccions municipals del 2019?
Garantia, garantia… no n’hi ha mai. La meva voluntat és repetir com a cap de llista i jo em veig amb forces per fer-ho. Jo estic al servei del partit i treballarem per ser-hi, però ja veurem.