Raül Romeva en un acte d'ERC a Sant Cugat de la passada campanya electoral FOTO: Lali Puig

Política

Romeva defensa el dret a l'autodeterminació davant el jutge Llarena

El conseller destituït d'Afers Exteriors recrimina a Llarena que "no és legítim" judicialitzar el procés

El conseller destituït d'Afers Exteriors, el santcugatenc Raül Romeva, ha defensat davant del jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, que "no és legítim" judicialitzar un conflicte polític. La declaració de Romeva, que ha tingut lloc al Suprem aquest 17 d'abril, ha durat uns 45 minuts i el jutge li ha notificat formalment que el vol dur a judici per rebel·lió i malversació. El santcugatenc està tancat a la presó, de manera provisional, des del març.

Com ja van fer els altres encausats que van declarar el 16 d'abril, Romeva ha defensat el dret a l'autodeterminació i ha afegit que hi dona suport "no com a nacionalista sinó com a demòcrata". A més, ha assegurat que es pot defensar la independència des de posicions pacífiques i que depèn de la "voluntat política" de l'Estat que es pugui discutir sobre aquests aspectes.

Romeva s'ha definit com a home de pau i ha dit que en el seu currículum pot acreditar que ha intervingut en la resolució de conflictes. També ha recriminat al jutge que l'hagi empresonat un tribunal "que no té competència" per fer-ho i ha assegurat que s'està vulnerant el seu dret a defensa.

La declaració de Romeva

L'acte procedimental d'aquest dimarts ha servit perquè el conseller destituït pugui expressar davant el jutge consideracions relacionades amb la instrucció de la causa. Romeva està representat pel mateix advocat que Junqueras, Andreu van den Eynde i, per tant, la seva estratègia ha estat molt similar.

Romeva ha remarcat que es pot defensar la consecució de la independència per vies pacífiques i ha afirmat que Catalunya té dret a l'autodeterminació. Com estan fent la resta d'encausats, també ha defensat que és un home de pau que "no ha assumit ni assumirà mai" com a possible una actuació violenta per aconseguir una finalitat política.

Com també va fer Junqueras, ha defensat que convocar un referèndum no era delicte i ha subratllat també que la violència de la policia l'1-O va ser "desproporcionada" i que la "votació massiva" no es podia reprimir per la força.

A més, ha defensat que al Parlament s'ha de poder parlar de tot i ha basat aquest argument en la "inviolabilitat" de la cambra catalana. També s'ha queixat dels problemes que tenen per accedir a les actuacions i preparar la seva defensa i li ha dit a Llarena que el Suprem no té competència per empresonar-lo ni per jutjar-lo.