Rull afirma que "estem en condicions de recuperar la llibertat"
El polític ha ofert una xerrada a Sant Cugat sobre el segon referèndum
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha reivindicat que vol la independència de Catalunya en una xerrada que portava per nom "Referèndum o referèndum" aquest divendres, 10 de març, a la tarda, a la Casa de Cultura.
L'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, ha presentat l'acte introduint al polític i afirmant que "ens sentim compromesos amb el procès que està vivint el nostre país". Les seccions locals de l'Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural ha organitzat aquesta xerrada.
Rull ha començat la xerrada explicant que Catalunya existeix com a nació conscient "malgrat tot i tota la lògica del món, ja que, després d'aquell 11 de setembre de 1714 nosaltres estàvem condemnats a desaparèixer simplement com a nació conscient". "Potser ells no són conscients d'on hem arribat tots plegats 300 anys després perquè nosaltres hi som; hi som com a nació conscient i si fem bé les coses, estem en condicions de recuperar la llibertat" ha afegit.
D'altra banda, el Conseller, ha explicat que el país ha canviat molt perquè "avui existeix una dada que ens fa ser únics com a nació i únics en tot el món i això és la procedència de la nostra gent".
Segons Rull "l'expressió més genuïna de sentir-se nació, no és parlar una llengua, o compartir un dret o una cultura, sinó, decidir lliurament i democràticament el nostre futur" encara que el 70% de catalans, el pare o la mare, ha nascut fora de Catalunya.
Durant la xerrada "Referèndum o referèndum" el polític ha afirmat que "l'independentisme és una evolució del catalanisme polític i si Espanya és un país democràtic modern avançat, ens reconeixerà com a nació i ens donarà l'autogovern que necessitem per generar prosperitat".
El conseller també ha apuntat que l'any 1978, la Constitució Espanyola va ser votada més massivament a Catalunya, ja que el 93% de catalans va votar a favor de la Constitució perquè creien que podia ser un espai de prosperitat conjunta. D'acord amb això, Rull ha fet referència al "perquè en aquests moments de manera acreditada, el 48% de catalans demanen la independència? Que ha passat en aquests 40 anys? Que ha passat amb aquell 93% que volia un "espai de convivència" a dir "volem crear un estat independent"?".
Rull també ha destacat que "el 70% dels diputats al Parlament de Catalunya són independentistes" i que "l'independentisme l'ha guanyat Sant Cugat com a Terrassa i a Matadepera, en aquest cas amb un 76% a favor".
I Espanya que diu?
El Conseller ha volgut explicar que el gran absent en aquest tema és Espanya. Rull ha afirmat que el que està més present és "construir un horitzó d'esperança col·lectiva i tenim les eines com qualsevol país del món".
Un moviment sòlid
La mobilització que té la independència, segons el conseller, és "un moviment molt sòlid que es va estenent i alhora és molt divers i plural amb l'esperança com a element en comú".
Rull: "Volem la independència perquè som nació"
El Conseller de Territori i Sostenibilitat ha assenyalat que vol la independència perquè "som nació i perquè generarem més prosperitat per a tothom". "El principi democràtic és un principi de dret intern i internacional que és imbatible" ha afegit.
Per a Rull, per a què un estat sigui independent han de passar tres coses "primerament ha d'haver-hi una voluntat majoritària expressada de manera clara a través d'un instrument, legítim o no legítim, i en el nostre cas com a país democràtic, la nostra voluntat és la democràcia; per tant, les urnes. Després, cal acreditar que tu tens control intern en el teu territori i finalment, ets independent en la mesura que els estats o les organitzacions internacionals et reconeguin com a estat independent".
A més, el Conseller, ha assenyalat que el dret internacional públic "no diu que la independència o la independència unilateral siguin il·legals". "Ens volem inspirar en Quebec i Escòcia, ja que, aquests països ens han ensenyat que d'acord amb el principi democràtic hi ha marge per consultar a la gent" ha declarat.
Segons Rull "no és veritat que no es pugui fer un referèndum en el sistema jurídic o polític espanyol perquè sí que hi ha marge per fer-lo. Pot tenir naturalesa consultiva, però qui el farà vinculant és la maduresa democràtica de les diverses parts". "Si existeix aquesta expressió clara que la majoria vol avançar cap a la independència, el nivell de suport internacional et puja d'una manera exponencial" ha afegit.
Discrepància
"Voleu que fem el referèndum o voleu pactar? No" el Conseller ha explicat que d'aquesta pregunta ve el segon referèndum, ja que "després d'haver acreditat que hem intentat utilitzar totes les vies del nostre abast en dret intern per exercir el principi democràtic, nosaltres podem obrir d'altres vies per aconseguir canonitzar l'expressió de la gent".
El 9N va ser un procés participatiu per conèixer la voluntat i l'opinió de la gent. Per aquest motiu, Rull assenyala que "el referèndum que convocarem és un referèndum plantejat per a que tingui conseqüències immediates".
Sí o no?
El referèndum està a prop i el polític ha explicat que "si surt que no es faran unes eleccions autonòmiques i decidirem entre tots quin ha de ser el comandament de la nova etapa". D'altra banda, si surt que sí "tu tens la capacitat per començar a aprendre les decisions en aquest terme de transició nacional, ja que és molt important ser molt impecables a l'hora d'esgotar totes les possibilitats; no només perquè donarà confiança, sinó tranquil·litat i confortabilitat" ha afegit.
Les urnes fan por
El problema que hi ha és que les urnes fan por perquè "no hi ha projecte i la reacció pot ser que s'expressi en aquests termes perquè estem en un context de la Unió Europea i la nostra capacitat d'activació cívica i pacífica és imbatible". "De totes les manifestacions, el que ha sorprès més és que hem sortit milers de persones al carrer i no hem trencat cap paperera encara que vulguin insistir a dir que és un moviment violent" ha afegit.
Segons Rull "la força que tenim que ens fa ser imbatibles és la mobilització massiva i molt constructiva i això és molt complicat d'aturar, ja que nosaltres estem en condicions de poder deixar un país millor".
El Conseller ha fet referència a Nelson Mandela dient que "va poder conciliar dues realitats que semblaven eternament oposades que és reconciliar blancs i negres i negres i blancs". Més tard, ha sentenciat la xerrada afirmant que "la força de l'esperança és l'actiu que nosaltres tenim i els catalans mai, mai, mai ens hem rendit en el repte de deixar als nostres fills un país millor" ha sentenciat.