Sant Cugat dóna suport als CDR en el Ple

El Ple municipal del passat dilluns 21 de maig va aprovar donar suport a la figura dels CDR a partir d'una moció proposada per la CUP-PC. La mesura, que va tenir en contra els vots negatius del PSC, PP i Ciutadans, va ser aprovada després que el PDeCAT fes una esmena aprovada per majoria, eliminant-ne el primer punt, que defensava la desobediència, la resistència civil activa i no violenta, i la protesta en general.

El text de la CUP-PC demanava també l'acord que l'Ajuntament "denuncia i es posiciona clarament en contra de les operacions de l'estat que utilitzen els diferents cossos policials i instàncies judicials contra les actuacions dels Comitès de Defensa de la República". També volia denunciar-se la criminalització de la protesta social, la repressió i la violència de les institucions, i posicionar-se "a favor de la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i la llibertat de manifestació i la voluntat popular a favor del dret a l'autodeterminació i la construcció d'un país millor". Alhora, es demanava que es fes evident el compromís del consistori en la defensa dels santcugatencs amb els seus drets polítics vulnerats.

En defensa de la proposta, la regidora de la CUP-PC, Lourdes Llorente, va criticar que pel govern espanyol "el fet essencial és generar por entre els membres dels comitès i realitzar una purga dels líders dels CDR". "La nostra moció - va afegir Llorente- és un reconeixement dels CDR com a moviment ciutadà. Nosaltres defenem la seva existència".

D'altra banda, mentre que el regidor no-adscrit, Dimitri Defranc, defensava la mesura dient que "els CDR encara són una cosa en construcció. Conec a molta gent honorable que està dins d'ells" i explicant que "que es porti una moció perquè es vegi la seva part civil i no violenta és una gran proposta", la posició del regidor del PP, Álvaro Benejam era oposada: "Els CDR volen eliminar la discrepància d'aquells que pensen diferents. Ens volen fer callar i que ens sotmetem a l'independentisme", va afirmar, relacionant-los amb els Comitès de Defensa de la Revolució: "aquests comitès ja es van muntar a les revolucions de Cuba i Veneçuela", argumentava.

Pere Soler, del PSC, va deixar clara la seva postura des de bon començament, dient que "com a la moció de la plaça u d'octubre: pretenem fer una moció en calent. Evidentment nosaltres no podem donar-hi suport perquè estem afectats del pacifisme dels CDR". També va criticar l'anonimat d'aquells que participen en els comitès, argumentant que els CDR "no són ningú, però duen accions mitjançant l'anonimat, on hi ha l'aprofitament i l'apropiació de l'espai públic".

"Reiterem que és una autèntica bestiesa criminalitzar la protesta. Aquestes ofensives són molt perilloses perquè la gent s'instal·la en l'odi i no surt d'allà" explicava Ramón Gutiérrez, d'ICV-EUiA. Un punt de vista que va voler matissar la tinenta d'alcalde de Cultura, Carmela Fortuny, dient que és important "denunciar la banalització del terme terrorisme que s'ha aplicat aquests col·lectius que es defineixen per les mobilitzacions pacífiques".

Mireia Ingla, d'ERC-MES, va destacar el caràcter pacífic dels comitès: "crec que quan parlem dels CDR i del moviment independentista en general, podem posar en evidència que mobilitza milers de persones d'una forma molt pacífica". En resposta a Aldo Ciprián, de Cs, va contraposar aquests grups amb els d'extrema dreta dient que "cada vegada que hi ha hagut manifestacions al costat dels ultres sempre acaben amb desperfectes". Ingla va acabar la seva intervenció recordant que "sempre s'havia dit que sense violència es podia parlar de tot. Ara es criminalitza els CDR denominant-los com a Kale Borroka".

Finalment, Sergio Blázquez, de Ciutadans, va tenir una posició hostil contra la moció en qualificar els CDR de "torbes descontrolades que tallen carreteres i impedeixen anar a treballar". També va parlar dels comitès com a "col·lectius chavistes" i com "iniciatives que tenen com a fi pertorbar i desgastar encara més la convivència a Sant Cugat".