Sant Cugat vol més anys d'empadronament per l'habitatge públic amb la divisió del govern

Sant Cugat vol que sigui un requisit tenir 10 anys d'empadronament a la ciutat per poder accedir a un habitatge públic. Així ho ha aprovat el Ple Municipal, a proposta de Junts, i amb el suport del PP i Vox, el dilluns 17 de març. Aquest punt ha suposat una divisió en l'equip de govern, i és que ERC, soci de Junts, s'ha mostrat contrari en considerar que els anys d'empadronament "no són un criteri per objectivar l'arrelament d'una persona a la ciutat", presentant a més una moció alternativa. El PSC, la CUP i En Comú Podem també han vist amb mals ulls la proposta.

Amb això, la moció juntaire vol "instar als grups polítics del Parlament de Catalunya a iniciar les modificacions legislatives necessàries perquè un principi rector d'accés a l'habitatge públic de lloguer d'un municipi sigui disposar d'un mínim de 10 anys d'empadronament al propi municipi de forma contínua o discontínua". És per això, que el regidor de Junts Àngel Pedrós ha assenyalat l'arrelament com un requisit clau per poder optar a un habitatge públic: "Com més anys una persona ha estat activa a la ciutat i s'ha implicat, com més vivències ha viscut, ha tingut més opcions de generar identitat, cohesió social i millorar la ciutat. Som una ciutat oberta i plural que facilita la integració de qualsevol ciutadà i no volem expulsar a ningú, però t'has de guanyar els drets que aquesta ciutat et pot oferir".

Per la seva banda, ERC considera que els anys d'empadronament no han de ser l'únic criteri per optar a un habitatge públic, tal com ha manifestat el seu portaveu, Bernat Picornell: "S'han d'objectivar els criteris per poder accedir a l'habitatge públic amb mecanismes que no siguin discriminatoris, i l'arrelament és un concepte subjectiu. Hem d'incloure criteris com la renda o el patrimoni, per què quin sentit té expulsar una persona que fa 8 anys que viu a Sant Cugat i necessita l'habitatge i, per contra, facilitem l'accés a l'habitatge públic a una persona que té un alt nivell de renda i de patrimoni? Hem de donar l'opció a les persones que ho necessiten i ho hem de fer amb uns barems justos i equitatius i no amb polítiques que discriminen". La moció alternativa, no obstant això, només ha comptat amb el suport d'En Comú Podem, mentre el PSC i la CUP s'han abstingut i Junts, el PP i Vox han votat en contra.

Vox ha aportat unes esmenes amb l'objectiu d'incloure la nacionalitat o la perspectiva familiar com a criteris per optar a un habitatge protegit, com ha afegit el regidor Jordi Guirado: "Casa Mònaco compta amb més de 550 persones empadronades que no sabem on viuen ni quins són els seus antecedents penals ni policials. És per això que hauríem de tenir en compte l'arrelament generacional, amb persones que han tingut ascendents que han potenciat a contribuir en la millora de la ciutat, i potenciant com més nombrosa és la família sol·licitant". Les esmenes de Vox, però, han estat rebutjades per tota la resta de partits.

El PP, per la seva banda, ha vist la moció de Junts amb bons ulls, tal com ha explicat el regidor Alfredo Bergua: "Defensem la necessitat de repensar el sistema d'adjudicació de l'habitatge públic, ja que actualment hi ha molts veïns que es veuen perjudicats, especialment els joves. Hi ha d'haver altres criteris, no només l'econòmic, i és un bon mecanisme bonificar l'arrelament al municipi. I no hauríem de tenir por de debatre si és pertinent fer una discriminació positiva per nacionalitat o trajectòria al municipi".

Quina és l'arrel de la problemàtica?

El PSC, la CUP i En Comú Podem tampoc han donat suport a la moció de Junts. Els socialistes han culpat a l'equip de govern de traslladar el problema a altres institucions, tal com ha defensat la seva portaveu, Elena Vila: "La moció no té res a veure amb la problemàtica real. La política d'habitatge no es fa amb el padró i creiem que el grup majoritari a l'Ajuntament hauria de centrar-se en impulsar mesures concretes i efectives per millorar l'accés a l'habitatge i no traslladar el problema a altres institucions. Necessitem solucions i no veure el govern municipal barallar-se amb mocions".

En una línia similar s'ha posicionat la CUP, qui ha mostrat la seva preocupació "per les divergències en matèria d'habitatge de l'equip de govern", tal com ha assenyalat el portaveu, Marco Simarro. El cupaire, a més, ha titllat el debat de "parany" per no focalitzar-se en l'arrel de la problemàtica: "La moció obvia que ningú ha fet prou habitatge públic, que s'està deixant créixer el mercat immobiliari privat, que s'està està estalviant una posició sobre regular els preus de lloguer o el lloguer de temporada i que ningú està fent res per evitar un mercat que especuli". Finalment, l'anticapitalista ha acusat Junts de no tenir en compte el context de la ciutat: "Sant Cugat ha crescut amb una perspectiva elitista i ja només queda un 15% de la població nascuda a la ciutat".

Finalment, En Comú Podem ha volgut defensar la universalitat que hauria de tenir l'accés a l'habitatge, tal com ha explicat el portaveu, Ramon Gutiérrez: "L'habitatge és un dret universal igual que ho són la sanitat i l'educació. I amb criteris tan estrictes ens estem allunyant de la ciutat integradora que volem ser. Prioritzar l'arrelament per sobre de la necessitat social és vulnerar els principis fonamentals d'igualtat".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.