Simarro (CUP): "Tenim l'ull posat a sobre perquè no es retalli en drets socials"

Quin balanç fan d'aquests 4 anys al govern?

Fem un balanç positiu, perquè creiem que era molt important articular una alternativa de govern després de tres dècades de governs convergents consecutius. És evident que amb quatre anys no podem implementar tot allò que ens agradaria i, per tant, aspirem a anar a més.

No ho han pogut implementar per vostès mateixos o per què hi ha dinàmiques dins l'Ajuntament que són difícils de canviar?

Aquí hi ha dues coses. Una és que l'administració pública no és un àmbit fàcil. Quan tens unes expectatives en relació a transformar el municipi i la societat, moltes vegades et topes amb impediments burocràtics o amb procediments que són molt lents i hi ha polítiques profundes que requereixen de més d'un mandat, com la qüestió de l'habitatge o les municipalitzacions de serveis bàsics. Després també és veritat que en un govern de coalició a tres bandes no tots remem amb la mateixa intensitat cap als mateixos objectius i, en aquest sentit, nosaltres aspirem a transformar molt més aquesta ciutat que els altres dos partits de govern.

Creien que els altres partits de govern volien transformar més del que han fet?

Jo crec que sí. Nosaltres valoràvem molt positivament articular aquest govern per fer girar Sant Cugat a l'esquerra i cap als interessos de les classes populars. I és cert que no hem pogut arribar tan lluny com ens hagués agradat. Per exemple, hem pogut augmentar els recursos econòmics en l'àrea de drets socials, però ens hem hagut de barallar internament per aconseguir-ho, tot i ser un compromís de govern.

Qui ha posat més traves?

Podria dir que l'àrea econòmica, però no és una qüestió només seva, sinó dels interessos de tots els partits i totes les regidories i els recursos que té cadascú. Al final, és una negociació política interna de discussions entre ERC, PSC i nosaltres per marcar unes prioritats de forma col·legiada.

Un dels eixos principals de la CUP era la municipalització de l'aigua, els ha creat frustració que no s'hagi fet?

Sí. Per nosaltres les municipalitzacions no són un fetitxe, sinó que és recuperar sobirania pública sobre concessions privades d'uns serveis que són bàsics per la vida. Un bé com l'aigua hauria d'estar en mans públiques i en gestió internalitzada. És una frustració no haver-ho pogut fer en aquest mandat, el que no vol dir que no hàgim treballat per assentar les bases per aconseguir-ho més endavant. Ara mateix estem en vies de crear una empresa pública que pugui ser la que vagi assumint la internalització d'alguns serveis. I el tema de l'aigua té una altra complexitat que és que la competència li pertany a l'AMB i aleshores cal negociar amb ells la gestió d'aquest servei.

"(La municipalització de l'aigua) Seria un dels temes prioritaris per nosaltres en una possible negociació d'un hipotètic govern"

L'aigua seria un factor en contra per tornar a pactar amb el PSC?

Seria un dels temes prioritaris per nosaltres en una possible negociació d'un hipotètic govern. L'aigua i altres serveis a internalitzar, com l'atenció domiciliària o el de recollida d'escombraries i de neteja.

També volen municipalitzar el servei de recollida d'escombraries?

És un servei bàsic per a les persones del municipi i, per tant, també creiem que hauria d'estar sota gestió pública. Evidentment, és un servei gran que necessita de molts recursos i cal estudiar-ho bé.

I quin és el paper d'ERC en la municipalització de l'aigua?

Jo valoraria un suport ideològic, però ens ha faltat que remessin més amb nosaltres.

Precisament, amb les pròrrogues a la concessió a Sorea el govern ha votat diferent, un dels punts on s'han fet paleses les diferències dins del govern.

Exacte. Nosaltres creiem que cal una convicció clara per municipalitzar l'aigua i no tots la tenen.

Quines altres prioritats té la CUP en el seu programa?

Fonamentalment, la qüestió de l'habitatge, que segueix sent un problema principal per, com a mínim, la meitat de la població de la ciutat. Creiem que és important seguir planificant noves promocions d'habitatge públic; seguir estirant el finançament del dret de tanteig i retracte, que ens permet comprar habitatges per fer-los públics; i lluitar per la regulació efectiva del mercat de l'habitatge, que no és competència d'un Ajuntament, però podem tenir a dir, perquè som qui patim les conseqüències de les desigualtats. D'altra banda, és important generar molta despesa pública amb polítiques socials per prevenir la pèrdua de l'habitatge, perquè les lògiques del mercat empenyen moltes persones a marxar de Sant Cugat, i hem de posar recursos perquè això no sigui així. Per això en aquest mandat hem augmentat els recursos econòmics en ajuts o hem fet el servei de mediació i atenció al lloguer.

Aquest servei està funcionant?

Sí, està funcionant. Hem atès més de 100 casos des que el vam iniciar el 2020 i al voltant d'un 60% de les mediacions acaben sent favorables als llogaters. Són suports d'acompanyament que des del municipi podem generar per afavorir el dret a l'habitatge.

Els han criticat per no haver fet promocions d'habitatge.

En aquest mandat s'han lliurat 160 claus d'habitatges.

"És evident, les promocions no es fan en 4 anys"

Que venien de mandats anteriors.

Sí, però és evident, les promocions no es fan en 4 anys, perquè planificar porta molt de temps. Que políticament hi ha qui faci la demagògia necessària per atacar-nos és lògic. Però hem lliurat 160 habitatges, vinguin d'on vinguin, i s'han posat les bases amb planificacions urbanístiques perquè en el mandat vinent se'n puguin lliurar unes 330.

Això inclou Ragull Centre?

Sí.

Però encara no s'ha fet la modificació urbanística necessària.

Correcte. En tots aquests casos encara no estan finalitzats tots els procediments, però estan encaminats els acords i hi ha el calendari necessari perquè els projectes es tirin endavant.

Un dels seus socis de govern, el PSC, va dir que s'havia de replantejar Ragull Centre, i l'alcaldessa també s'ho està repensant. Per vostès està bé com està?

Sí. El problema que poden tenir ERC i PSC és que els hi falta claredat per introduir les polítiques necessàries per fer una ciutat socialment justa. És una ciutat que pateix les conseqüències d'un model que la fa caríssima. I llavors caiem en paranys com l'"skyline” de la ciutat, que són debats falsejats, perquè, al final, edificis amb planta baixa i set pisos els trobem a la rambla del Celler i a ningú li molesta. Ragull Centre ja s'ha revisat amb els veïns, i per mi l'important és que estigui ben integrat amb les dinàmiques del barri, més enllà del debat fisonòmic d'un edifici.

"El problema que poden tenir ERC i PSC és que els hi falta claredat per introduir les polítiques necessàries per fer una ciutat socialment justa"

Que es perdi aquesta parcel·la de sòl industrial no els suposa cap contradicció?

És que és una parcel·la que porta molts anys sense activitat industrial. El que ha d'haver-hi és un replantejament de la planificació de la ciutat sobre quines zones productives hem de tenir, on, i de quina tipologia, perquè estem transitant cap a nous tipus de producció industrial.

Parlant d'habitatge, quan començarem a veure Ca n'Ametller?

És un projecte a llarg termini. Les imatges que tenim són per fer-nos una idea de cap on anem, però el que estem fent és controlar i governar el creixement de la ciutat, incidint públicament en els interessos dels grans propietaris privats, que són els que tenen la majoria dels terrenys on anirà Ca n'Ametller. Des de l'ens públic estem garantint que en aquest nou barri hi hagi un 50% d'habitatge públic i que hi hagi tots els equipaments necessaris. La proposta prèvia que teníem, quan vam entrar al govern el 2019, era l'interès d'un privat de fer 1.500 habitatges a Can Mates Oest, sense plantejar-se ni serveis, ni la mobilitat, ni res, i això seria créixer de forma especulativa, que és el que estem garantint que no passi.

També serà voluntat dels promotors si volen anar de la mà de l'Ajuntament.

Aquí ens haurem de posar d'acord. Nosaltres tenim la potestat de fer una modificació de planejament que garanteixi les qüestions bàsiques que comentava. I caldrà parlar amb el sector privat per acordar que aquestes qüestions siguin possibles.

No hi ha acords tancats?

Sí, des de l'àrea d'urbanisme hem parlat molt amb els promotors de la zona per garantir aquests mínims.

Un dels altres principals problemes de Sant Cugat, segons l'Observatori Sociològic, és la mobilitat. Vostès estan d'acord amb tots els canvis que s'han fet aquest mandat, amb l'anella verda?

Sí, i estem a favor d'anar a més. La mobilitat sempre és un tema que preocupa a tots els municipis segons tots els Observatoris Sociològics. Llavors el debat ha de ser cap on volem portar la mobilitat a la nostra ciutat, i en el nostre cas creiem que hem d'intentar tendir a la màxima descarbonització de la mobilitat. És a dir, anar-li guanyant terreny al cotxe, sobretot a les àrees centrals. Estem a favor d'ampliar els carrils bici i fer una línia connectada. Igual que el transport públic, que ha de resultar una opció atractiva per la població.

"Hem d'intentar tendir a la màxima descarbonització de la mobilitat"

Posar traves al cotxe sense bones alternatives de transport públic no és començar la casa per la teulada?

S'han de posar traves al cotxe, no hi ha una altra opció, també per un tema de salut pública. I cal donar alternatives. És cert que el transport públic encara no està a l'altura del que necessita Sant Cugat. Aquí tenim un altre conflicte obert amb l'AMB per la concessió de la gestió del transport urbà, però ja estem començant a parlar amb els diferents sectors implicats que hi haurà noves línies d'autobús local.

Els últims dies hem vist diferents desallotjaments i regidors de la CUP donant suport als desallotjats, cosa que s'ha criticat des del mateix govern.

Entenem la política de forma diferent que els nostres socis de govern. Nosaltres creiem que la política integra moltes dimensions: la lluita institucional i la lluita social. I encara que siguem regidors, ens trobareu també a la lluita social intentant aturar desnonaments o en manifestacions feministes o en defensa del territori, independentment de la feina institucional que puguem estar fent.

"Entenem la política de forma diferent que els nostres socis de govern"

Des de la CUP els preocupa el dèficit de l'Ajuntament?

Ara mateix, el dèficit que hi ha no és preocupant. Ens preocupa més la gestió econòmica per veure on van els recursos si la situació financera és més justa que en altres contextos. En èpoques de bonança pots no discutir-te amb els teus socis de govern perquè hi ha recursos per totes les àrees, però ens alarmaria que, per exemple, el pressupost de drets socials que hem aconseguit augmentar en aquest mandat es veiés afectat per aquesta situació més complicada.

Precisament ha dit que es van discutir per aquest augment en drets socials i hi ha antecedents que és on primer es retalla, tenen por?

Tenim l'ull posat a sobre perquè no es retalli en drets socials, perquè són diners necessaris per a les persones que ho passen malament a la nostra ciutat.

Seria una línia vermella que es retallés en aquest sentit?

Sí.

És la primera vegada que es presenta com a alcaldable, com arriba aquí?

M'hauria de remuntar al 15-M. A partir d'aquell moment decideixo mobilitzar-me entrant a la PAH i al Sindicat de Llogaters i també vaig entrar a Arran. I són molts anys dedicant hores de la meva vida a una qüestió tan bàsica com és canviar les coses per fer un món millor. Fa uns anys ja entro a militar activament a la CUP, després em toca anar de número 3 a les municipals, i ara hem fet un relleu polític natural en la nostra candidatura, ja que la Núria Gibert ja havia esgotat la limitació de mandats que el nostre partit té prevista.

No va haver-hi cap discussió sobre el relleu?

Va ser molt natural políticament. Igual que jo ara substitueixo a la Núria, la persona que entra després també ha de ser una persona que pugui tenir una continuïtat, de manera que aquests relleus siguin naturals perquè el màxim de persones puguin anar passant per la candidatura.

La marxa de la Núria és un canvi de cicle?

Pot ser que hi hagi un canvi generacional, també dins de l'assemblea. Li podríem dir canvi de cicle perquè la Núria tenia una projecció política i personal molt important, a més en el moment més àlgid del procés.

Pot afectar al vot això?

Jo penso que no, perquè anem renovant-nos de forma prou natural i ràpida i tenim una militància molt de base. Als votants els hi sembla propera la nostra manera de fer i per això ens donen suport i tenim certa fidelització de vot.

"També ens pot passar factura el governar en si mateix, independentment dels socis, perquè entenem que les expectatives d'una CUP a un govern és de canviar-ho tot i la realitat és més difícil d'anar canviant"

I els pot passar factura haver pactat amb el PSC?

És una possibilitat, no som aliens a aquest tipus de qüestions. També ens pot passar factura el governar en si mateix, independentment dels socis, perquè entenem que les expectatives d'una CUP a un govern és de canviar-ho tot i la realitat és més difícil d'anar canviant. D'altra banda, podem haver guanyat nous suports en relació a com valorin la feina que hem fet a les diferents àrees de govern i en haver decidit entrar al govern de Sant Cugat.

"Nosaltres estaríem preparats, fins i tot, per assumir l'alcaldia"

Què n'espera d'aquestes eleccions? Mantenir la representació seria un bon resultat?

Al 2019 no ens vam quedar lluny del quart regidor. Ara, havent format part del govern de la ciutat i havent adquirit aquesta experiència, juntament amb la voluntat d'anar molt més enllà, nosaltres estaríem preparats, fins i tot, per assumir l'alcaldia. Evidentment, això és complicat, però sí que esperem augmentar suport electoral.

Si viatgéssim a 2019, tornarien a repetir el pacte de govern?

Sí.

I ara?

Penso que haurien de canviar algunes coses.

Com què?

Segurament la relació aritmètica és una d'elles; quants regidors tregui cada partit definirà moltes coses. Però som conscients del pacte que negociaríem, amb línies vermelles com la qüestió dels recursos econòmics destinats a polítiques socials, les municipalitzacions i l'habitatge.

Si l'aritmètica canviés i en lloc d'investir una alcalde d'ERC s'hagués d'investir un alcalde socialista, la CUP s'hi veuria?

Per nosaltres, no és una opció. Però és una qüestió jo sol no puc respondre. Entenem que el nostre partit té una incidència important en aquesta ciutat i, per tant, és una decisió que sotmetríem a debat col·lectiu amb l'assemblea.

"El problema el podem tenir si sumen Junts i PSC, a veure què passa"

Però té força clar què decidiria l'assemblea?

Hem fet un debat d'escenaris, però no l'hem tancat.

I un alcalde de Junts?

Tampoc és una opció. El problema el podem tenir si sumen Junts i PSC, a veure què passa.

L'opció, per tant, seria investir un alcalde d'ERC.

Si no podem ser nosaltres, seria una de les opcions prioritàries.
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.