Què fa la Unió Europea per a Sant Cugat?
Aquests cinc projectes són alguns dels exemples de com la integració a la Unió Europea pot tenir una vinculació directa en el dia a dia dels ciutadans santcugatencs
El govern de la Generalitat ha xifrat en 5.800 milions el tram del corredor mediterrani que travessa Catalunya de camí al centre i nord d’Europa. Aquesta infraestructura és una de les obres més reclamades pels empresaris i governs locals i regionals d’arreu de Catalunya. La infraestructura ha de permetre transportar per vies d’ample europeu les mercaderies que vénen principalment d’Àsia ja que fent-ho les empreses s’estalvien temps i diners alhora que generen sinergies econòmiques que beneficiaran Sant Cugat, els dos vallesos i el país en general. La Comissió Europea va declarar el corredor mediterrani com a obra prioritària, cosa que vol dir que gaudirà entre un 10 i un 20% de finançament comunitari. La data màxima d’acabament dels treballs és l’any 2030.
La senyalització dels polígons i localització en línia d'empreses
Per reduir les diferències entre les regions europees, la Unió Europea va crear els Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER). Sant Cugat es veurà aviat beneficiat per aquests diners comunitaris en el projecte de senyalització del parcs d’activitat econòmica que té. Aquesta inversió es duu a terme en el marc del Catalonia Innovation Triangle (CIT), un ens supramunicipal de promoció econòmica que federa Rubí, Cerdanyola i Sant Cugat fent un front comú de projecció exterior del seu teixit empresarial. Els fons Feder també ajudaran a finançar un web informatiu on hi haurà una llista de les principals empreses d’aquestes tres ciutats. La idea és projectar una imatge comuna que potenciï el territori. La UE finança un 50% dels 426.000 euros que costa tot plegat i la Diputació de Barcelona i els ajuntaments un 25% cadascun.
El carril Bus-VAO de la C-58
A cap vallesà que baixi habitualment a Barcelona en hora punta se li escapa que la C-58 és una via congestionada sovint fins a nivells desesperants. Actualment, Tabasa ja està executant unes obres que han de culminar amb la inauguració d’un carril elevat per on hi circularan els autobusos, els taxis i els vehicles que transportin tres persones o més (vehicles d’alta ocupació - VAO). El carril tindrà una longitud de quasi 7 quilòmetres i dues vies reversibles per facilitar l’anada o la tornada de Barcelona en hores punta. Aquesta infraestructura viària unirà la zona de Ripollet i Cerdanyola de la C-58 amb la Meridiana, a l’altura del nus de la Trinitat (Meridiana). Si tot va com ha d’anar i l’obra que va començar el febrer del 2009 no pateix més retards, s’hauria de finalitzar abans d’acabar el 2012. En aquest cas la infrastructura té un cost de 115 milions i la UE financia el 40%.
La dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana
La sequera de l’any 2008 va deixar tot el país amb l’ai al cor. Arran d’aquell ensurt, Catalunya es va afanyar a iniciar un seguit d’obres que garantissin el subministrament d’aigua sense haver de dependre de transvasaments (locals o internacionals) i utilitzant el recurs natural que suposa l’aigua del Mediterrani. La dessalinitzadora d’el Prat funciona des de l’estiu del 2009 i genera 200 milions de litres d’aigua al dia (60 hm3 cada any ) Els fons de cohesió de la Unió Europea van finançar el 65% d’aquesta obra que permet subministrar aigua de boca als dos vallesos, el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Anoia, el Garraf, el Maresme i el Penedès. Donarà servei a 4,5 milions d’habitants. Lluny del Vallès, la Unió Europea també ha finançat part de la millora de la dessalinitzadora del riu Tordera. La dessalinitzadora va tenir un cost de 230 milions d'euros i la UE va finançar-ne el 65%.
L’aposta per l’Institut Europeu de Tecnologia
Sant Cugat va ser una de les ciutats candidates a acollir la seu de l’Institut Europeu de Tecnologia (EIT). Finalment, Budapest va ser la ciutat escollida per construir la seu d’aquest institut de recerca i innovació, però part de la seva activitat es descentralitzarà en diferents països de la Unió Europea. Sant Cugat, a través d’Esade-Creàpolis participa en una de les comunitats de coneixement (els anomenats Knowledge and Innovation Communities - KIC). Esade i la UPC són dos dels 29 participants del KIC Innoenergy dedicat a la recerca en el camp de les energies netes i renovables. Entre els participants en aquest projecte a gran escala hi ha administracions, universitats, escoles de negoci, centres de recerca i, fins i tot, empreses del sector. Aquest KIC té un pressupost de 700 milions per al període 2011-2015. La UE financia íntegrament el projecte.