Rieres de Sant Cugat, garants de la biodiversitat i l'aprofitament d'aigua
Els cursos fluvials, que són temporals, del municipi es divideixen entre la conca del Llobregat i del Besòs
Sant Cugat és una zona de rieres. El motiu és que Sant Cugat se situa a les faldes de la serralada de Collserola i de la serra central vallesana, on neixen molts dels cursos fluvials que travessen la ciutat. A trets generals, els torrents i rieres de Sant Cugat es divideixen en dues conques principals: la del riu Llobregat (torrents que arriben a través de la riera de Rubí) i la del riu Besòs (a través de la riera de Sant Cugat).
“Els torrents de la conca del Llobregat estan inserits a la zona dels boscos de Collserola i els de la conca del Besòs tenen la peculiaritat que travessen el municipi”, explica el geògraf Jaume Busquets. A més, els torrents de Sant Cugat es divideixen entre els que neixen a Collserola i els que ho fan a la serra de Galliners.
La riera de Vallvidrera, en el seu tram de Can Borrull. FOTO: Artur Ribera
La importància del subsòl
Tot i això, l’aigua superficial és més aviat escassa. Busquets destaca aquesta situació: “Els cursos fluvials són estacionals i només porten aigua en ocasions, quan plou”. En aquest sentit, el tècnic forestal de l’Ajuntament de Sant Cugat Sergi Sampere apunta que “la riera de Vallvidrera és l’única amb un curs d’aigua permanent”.
Tot i això, Jaume Busquets destaca la importància del subsòl: “Que les rieres i torrents no portin aigua no vol dir que no funcionin a nivell freàtic”. Això és perquè el subsòl és l’element que fa de receptor de l’aigua de la pluja: “Un aspecte molt important de les rieres és que són canals de desguàs de manera natural i ordenada de l’aigua de la pluja”. És aquí on comença el cicle de l’aigua, de la pluja al mar.
“Masses importants de superfícies d’aigua no en tenim per Collserola i, per tant, aquesta funció del sistema hidrològic de ser receptor de l’aigua l’hauríem de cuidar”, explica Busquets sobre la importància de l’aigua freàtica.
Flora i fauna
Les rieres i torrents juguen un paper molt destacat en el foment de la biodiversitat i l’entorn natural. “Són ecosistemes propis de fons de vall que es caracteritzen per un gradient de temperatura diferent, major ombra i més humitat, fet que afavoreix la presència d’unes espècies vegetals i animals diferenciades de la resta dels boscos de Collserola”, apunta Busquets. En aquest sentit trobem els boscos de ribera. “La vegetació que hi trobem són pins, alzines, pollancres, freixes”, descriu el biòleg Pau Fortunyo.
Alhora, el tècnic forestal de l’Ajuntament apunta un dels problemes amb què es troben: la proliferació de les espècies exòtiques i invasores, com la canya americana. “Creix molt ràpidament i no deixa desenvolupar aquest tipus de bosc de ribera”, afegeix Sempere. Des de l’Ajuntament, fan algunes actuacions per intentar eliminar la canya i plantar arbres típics de la zona.
En relació a la fauna, Fortunyo parla d’alguns amfibis com les salamandres i altres insectes de riu. Peixos, però, no n’han trobat: “L’aigua té un punt de contaminació que no ho permet”, explica el biòleg, qui afegeix que com que no hi ha acumulacions d’aigua és complicat que n’apareguin. Només n’han trobat algun de petit, com madrilles.
La riera de Can Mora al seu pas pel Club de Golf Sant Cugat. FOTO: Artur Ribera
Pedra peculiar
Pau Fortunyo destaca que el tipus de sòl de Collserola és silici, a diferència de bona part de les muntanyes catalanes que són calcàries. “És un sòl molt dur i això significa que l’aigua podria ser més bona per beure perquè, com que té menys sal, seria més senzilla de depurar”, destaca. El fet que sigui silici, per això, “impedeix que l’aigua erosioni el terreny i es creïn petits espais amb aigua, on podrien aparèixer peixos o altres espècies”.
Reportatge de les rieres
Aquest article forma part del reportatge Rieres de Sant Cugat, que es va publicar al DIARI de Sant Cugat.
Les rieres de Sant Cugat