Tendències en sostenibilitat: el futur és renovable

Índex de continguts

• Consells a l’hora de carregar un cotxe elèctric
• SATE, l’innovador aïllament exterior
• Com són les millors bateries per a cotxes elèctrics?
• Com millorar l’eficiència energètica d’un edifici?
• Plaques solars en comunitats de veïns?
• Com adaptar els espais verds de la ciutat a un clima més càlid i sec
• Nou sistema de recollida de residus a Sant Cugat
• El reciclatge de les bateries elèctriques és possible?
• La importància de l’hort escolar als centres educatius

La transició cap a un model més sostenible implica canvis en molts àmbits del nostre dia a dia, des de la mobilitat fins a l’arquitectura, passant per la gestió dels residus o l’educació ambiental. Com carregar correctament un cotxe elèctric, millorar l’eficiència energètica dels edificis o apostar per les plaques solars a les comunitats de veïns són algunes de les accions que contribueixen a reduir l’impacte ambiental. A escala urbana, també és clau adaptar els espais verds als nous reptes climàtics i implantar sistemes més eficients de recollida de residus, com el que es preveu a Sant Cugat. Fins i tot la tecnologia, com les bateries elèctriques, i l’educació, amb iniciatives com l’hort escolar, tenen un paper fonamental en aquesta transformació cap a un futur més verd.

Consells a l’hora de carregar un cotxe elèctric

 

Els vehicles híbrids estan impulsant la mobilitat elèctrica a l’estat  amb un increment de 23,5%. Una xifra que indica que cada vegada hi ha més interessats a millorar el rendiment de les bateries.

1. Carrega el cotxe en el període vall de la teva tarifa. En aquest període és quan el preu de la llum és més econòmic i quan t’estalviaràs més diners.
2. No deixis  baixar la bateria per sota del 10%. En el cas dels viatges llargs, programa aturades periòdiques perquè la bateria es descarregui per sota d’aquest llindar.
3. Deixa mitja hora després d’arribar a casa abans de carregar-lo. Durant aquest període de temps, la temperatura es reduirà i patirà menys  mentre el carreguis
4. Una carrega molt lenta almenys un cop al mes. Els caps de setmana o els festius aprofita per fer una càrrega el més lenta possible. A 2,3W, ja que és similar al que suministra un endoll domèstic.
5. Fes servir la frenada regenerativa.  En un cotxe elèctric o híbrid, fer servir bé la frenada regenerativa ajuda a que la bateria duri més i, a més, redueix el desgast. 

SATE, l’innovador aïllament exterior

En els últims anys s’ha popularitzat la instal·lació d’un sistema d’aïllament que no només redueix el consum d’energia de l’edifici, si no que millora la seva estètica.

Tradicionalment, l’aïllament dels edificis es col·locava dins de la cambra d’aire de les parets, però amb l’aparició del sistema SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior), l’aïllament es col·loca a l’exterior de l’edifici. Aquesta solució millora l’eficiència energètica, ja que protegeix millor l’estructura i permet evitar la filtració del fred a l’hivern i la calor a l’estiu.  Els SATE combinen l’ús d’un material aïllant tèrmic, i en alguns casos acústic, amb un revestiment d’acabat decoratiu. L’element clau d’aquest sistema són els panells d’aïllament, que poden estar fabricats amb diversos materials i es presenten habitualment en plaques rígides i estables de diferents mides i gruixos. Tot i això, generalment tenen un gruix que varia entre els 4 i els 20 cm, però el més comú se situa entre els 6 i 8 cm.

Els beneficis d’un sistema SATE

Estalvia un 35% en calefacció i aire condicionat

Elimina l’ús de ponts tèrmics

Manté l’espai a l’interior de l’edifici.

Actualitza l’estètica de la façana.

Impermeabilitza de forma excel·lent

Més info: CATALONIA CERAMIC

Com són les millors bateries per a cotxes elèctrics?

Les bateries elèctriques han evolucionat molt en els últims anys i han millorat en molts aspectes respecte a les primeres que es van posar en el mercat. Avui en dia, les millors ofereixen diferents beneficis als propietaris de vehicles elèctrics.

1.- Densitat d’energia elevada
Les bateries d’ions de liti i les seves variants (LiCoO2, LiFePO4 i polímer de liti) poden emmagatzemar més energia per unitat de pes, cosa que augmenta l’autonomia del vehicle.

2.- Cicle de vida llarg 
Les bateries LiFePO4, que poden suportar més cicles complets de càrrega i descàrrega abans de perdre capacitat.

3.- Pes més lleuger
Les bateries d’ions de liti i polímer de liti són més lleugeres que altres tipus, cosa que millora l’eficiència i el rendiment del vehicle.

4.- Absència d’efecte memòria
A diferència de les bateries de níquel-cadmi, les bateries de liti no perden capacitat amb recàrregues parcials

5.- Més seguretat i estabilitat
Les bateries LiFePO4 són més estables tèrmicament i tenen menys risc de sobreescalfament o explosió en comparació amb altres bateries d’ions de liti.

6.- Més potència
Les bateries de polímer de liti proporcionen més potència en menys espai, el qual millora les prestacions dels vehicles elèctrics.

7.- Estalvi
Tot i que inicialment són més cares, les bateries d’ions de liti estan reduint el seu cost amb els avenços tecnològics, el qual fa els vehicles elèctrics més accessibles.

8.- Impacte ambiental reduït 
Les bateries de liti i altres tipus de bateries més modernes tenen un menor impacte ambiental en comparació amb les alternatives més antigues, com les de plom-àcid.

9.- Càrrega més ràpida 
Algunes bateries modernes, com les de polímer de liti, poden carregar-se més de pressa en comparació amb les bateries tradicionals

Més info: MOTOR MUNICH. Concessionari Oficial BMW, MINI i BMW Motorrad a Sant Cugat del Vallès

Com millorar l’eficiència energètica d’un edifici?

La construcció d’edificis ha evolucionat notablement en els últims anys i ho ha fet mitjançant tècniques avançades  per reduir la dependència energètica i millorar l’aprofitament dels recursos naturals

1. Plaques solars.  Generen electricitat o calor a partir de l’energia solar per reduir el consum d’energia convencional.
2. Finestres amb trencament de pont tèrmic. Milloren l’aïllament tèrmic i redueixen les pèrdues energètiques.
3. Aïllaments. S’instal·len materials com llana de roca, escuma de poliuretà, suro o panells de fibra de fusta per reduir les pèrdues tèrmiques i millorar l’eficiència energètica.
4. l·luminació LED. Substitueix les bombetes convencionals per LED, que consumeixen menys energia, tenen més durabilitat i redueixen la despesa elèctrica.
5. Aerotèrmia centralitzada. Fa servir una bomba de calor per captar l’energia de l’aire exterior i distribuir calefacció, refrigeració i aigua calenta a tot l’edifici.
6. Cobertes i façanes verdes. Incorporen vegetació a l’edifici per millorar l’aïllament tèrmic, reduir l’efecte illes de calor i contribuir a la sostenibilitat ambiental.

Més info: AMAT IMMOBILIARIS

Plaques solars en comunitats de veïns?

Sant Cugat lidera la instal·lació de plaques solars, però de totes aquestes, les que corresponen a l’autoconsum compartit encara en són una minoria. Descobreix els principals obstacles

1.- Burocràcia. La falta de cooperació de les distribuïdores  és un dels principals motius perquè s’endarrereixi el funcionament d’una instal·lació.

2.- Junta de propietaris. En les comunitats de veïns és complicat aconseguir consens entre tots els propietaris per tirar endavant una instal·lació.

3.- Economia. Una instal·lació fotovoltaica requereix una inversió important de diners que no totes les comunitats poden assumir.

4.- Normativa. Les instal·lacions d’autoconsum amb una potència de  més de 100KW requereixen una autorització administrativa prèvia.

5.- Espai. Els edificis no sempre disposen de l’espai necessari per a plaques solars, com teulades adequades o espais comuns accessibles.

6.- Desconeixement. Molts ciutadans no tenen informació suficient sobre els avantatges i procediments de l’autoconsum compartit.

Com adaptar els espais verds de la ciutat a un clima més càlid i sec

Des de la sequera de 2008, s’estan promovent adaptacions al canvi climàtic. El Gremi de Jardineria de Catalunya defensa la implantació de mesures proactives per fer-hi front.

Davant la necessitat de gestionar millor els recursos hídrics i adaptar-se als efectes del canvi climàtic, Sant Cugat ha implementat diverses mesures per optimitzar l’ús de l’aigua.

1. Sistemes de reg. Introducció de sistemes de reg perquè les plantes puguin sobreviure amb menys dotació hídrica. 
2. Ús d’aigua regenerada. Sant Cugat està immersa en un projecte liderat per l’AMB per fer servir aigua regenerada de l’EDAR de Sabadell Riu Sec per regar parcs
3. Instal·lar dipòsits pluvials. Des de fa 20 anys l’Ajuntament de Sant Cugat està instal·lant diferents dipòsits d’aigües pluvials per la ciutat
4. Evitar fuites d’aigua.  Sant Cugat és una de les ciutats que menys aigua perd, però, tot i això, desaprofita 2.114 litres d’aigua cada minut

Nou sistema de recollida de residus a Sant Cugat

Per Bernat Bella

Valoriza-Acciona es farà càrrec del nou servei de recollida de residus i neteja viària de Sant Cugat, que l’Ajuntament ha adjudicat per 128,9 milions d’euros per deu anys. La inversió anual passarà de 8 a 13 milions. Això permetrà augmentar la freqüència i les hores de neteja i recollida, disposar de més treballadors i renovar vehicles i màquines. L’objectiu és millorar la neteja i adaptar-la al creixement de la ciutat, ja que l’actual contracte es va aprovar el 2011 i va caducar el 2021. El govern de Junts i ERC vol aconseguir una “ciutat més neta” i “avançar cap a una millor sostenibilitat en la gestió dels residus”. Tot plegat ve acompanyat per una nova taxa de recollida de residus, marcada per la Unió Europea i que recapta l’Ajuntament, i que paguen els propietaris santcugatencs a partir d’aquest 2025.

Sant Cugat veu la “llum”

L’eliminació dels contenidors soterrats i la implantació de contenidors amb tancament intel·ligents són dos dels principals canvis. L’Ajuntament de Sant Cugat formalitzarà l’adjudicació del contracte en les pròximes setmanes i durant el pròxim any s’hauran d’anar introduint totes les millores acordades. Un cop formalitzat, es donaran a conèixer tots els canvis. “Comencem a veure la llum. És imprescindible per la neteja i recollida a la nostra ciutat”, va proclamar la tinenta d’alcaldia de Serveis Urbans, Cristina Paraira. 

Més info: GRUP MAAS

El reciclatge de les bateries elèctriques és possible?

El reciclatge de bateries és una prioritat per a empreses i governs, amb la Unió Europea accelerant esforços per competir amb la Xina

El reciclatge de bateries representa un dels grans reptes mediambientals actuals. Però, igual que les piles, les bateries també es poden reciclar, i un cop finalitzat el seu cicle de vida útil, és clau portar-les a punts autoritzats per evitar danys al medi. Afortunadament, avui dia es recull el 98,5% de les bateries de plom al mercat, fet que impulsa l’economia circular i ajuda a reduir l’impacte ambiental derivat de l’extracció i producció de matèries primeres. Tot i això, el reciclatge continua sent un repte global, però cada vegada més iniciatives i plantes especialitzades sorgeixen per fer front a aquest desafiament i potenciar la sostenibilitat.

Plantes de reciclatge importants a Europa

1.- Fredriktad (Noruega)
Aquesta planta de reciclatge és una de les més grans de la Unió Europea i té una capacitat de processament de 12.000 tones

2.- Cubillos del Sil (Lleó)
A Cubillos del Sil (Lleó), Endesa i Urbaser van impulsar la construcció de la primera planta de reciclatge de bateries de vehicles elèctrics a la península ibèrica. Té una capacitat per tractar de 8.000 tones a l’any.

3.- Alacant
En aquesta ciutat, l’startup GDV Mobility ha impulsat l’obertura de la primera gigafactoria circular de tota Europa.

4.- Kuppenheim (Alemaya)
Mercedes-Benz ha promogut la construcció de la primera planta de reciclatge integral de bateries per a cotxes elèctrics. Es preveu reciclar 50.000 mòduls acumuladors d’electricitat a l’any.

Xina, primera potència en reciclatge de bateries

CATL, el gegant xinès en el reciclatge de bateries elèctriques, va informar que la Xina avança en 10 anys a Europa en reciclatge i que aquest país l’any 2040 no haurà d’extreure més matèries primeres per produir bateries per a cotxes elèctrics.

El futur de les bateries per a cotxes elèctrics

Un dels camps que està experimentant un gran avanç en els últims anys és la recerca de bateries de magnesi, ja que ofereixen una capacitat superior, més eficiència, i són més assequibles i segures que les actuals. El gran avantatge de les bateries de magnesi és que el magnesi és més abundant que el liti i, a més, més fàcil de reciclar. En aquest context, un equip de la Universitat de Ciències de Tòquio ha aconseguit desenvolupar una bateria d’estat sòlid basada en ions de magnesi, un important pas endavant en aquesta tecnologia.

La importància de l’hort escolar als centres educatius

Per Josep Lluís Silva

A Catalunya els precedents dels horts escolars els trobem a l’Escola Racionalista de La Torrassa, impulsada els primers anys del segle XX pel pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia.  Aquest centre comptava amb un hort escolar amb arbres fruiters. El 1936, l’Escola Moderna de la Torrassa es va integrar al Consell Escolar de l’Escola Nova Unificada (CENU). En el seu pla d’estudis, es recomanava dedicar una atenció especial al treball agrícola i a l’hort escolar. Aquest enfocament responia a la idea que el cultiu i el contacte amb la terra eren eines fonamentals per adquirir nous coneixements i enriquir la formació integral de l’alumnat. El franquisme, però, va acabar amb aquesta iniciativa pionera. Ben entrada la democràcia, a principis del XXI, els horts escolars van agafar un nou impuls. Organitzacions internacionals com la FAO van començar a fer pedagogia sobre la necessitat de tenir un hort escolar. En aquests anys va entrar amb força a les escoles i ja ha deixat de ser una aventura de quatre “agosarats molt convençuts”, com relata Montse Escutia en el seu llibre L’Hort escolar ecològic (2009). Avui en dia, moltes escoles de Catalunya i Sant Cugat tenen un hort escolar davant la creixent consciència de l’educació ambiental.

Educació ambiental a Sant Cugat

El curs 2007-08, després de la 1a Trobada d’Educació Ambiental de Sant Cugat, el grup de treball ESLV  (Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la Vida) es va començar a trobar. Va reunir-se mensualment entre 2007 i 2014, arran de l’impuls del conveni entre Ajuntament i UAB per millorar l’educació ambiental a Sant Cugat.

Entre 2014 i 2018 es van treballar els projectes dels horts escolars, sense les reunions amb el grup ESLV, però amb la participació d’actors nous. Es va iniciar el programa Alimentem Collserola, per la transició agroecològica del parc natural, amb el que l’agroecologia s’establia en el context, que fins ara havia estat present a Sant Cugat gràcies a les cooperatives de consum ecològic, la feina escolar, els horts urbans i el far ecològic de Can Montmany.

El 2020 es van iniciar trobades de la comissió participativa del Consell Escolar Municipal que se centrava en l’educació ambiental. El 2020-21 el Centre de Recursos Pedagògics va iniciar amb l’Ajuntament un grup de treball per promoure la xarxa d’escoles ecosocials de Sant Cugat i el curs 2024-25 està en el seu tercer any de feina.

Agraïm la col·laboració als anunciants que han confiat en l'Especial Sostenibilitat del 2025: MiniSpace Sant Cugat, Corp. Porsche, Catalonia Ceramic, BMW Motorrad, Amat, Neinor, MinotGreen, Cupra Sant Cugat, Origen Solar, Seat Ondinauto, Valles 27, VAIC, Servicar i Nuvo.