Sant Cugat, una ciutat que acull més de 22 mil estudiants
Sant Cugat és una de les ciutats del territori que té un ventall de projectes educatius més ampli. Els principals problemes es detecten, especialment, en l’educació secundària pública, els batxillerats i els cicles
Més de 22.000 persones, des d’alumnes de primària fins a universitaris, estudien a la nostra ciutat. Ho fan en un dels 34 centres que té el municipi, entre centres públics, concertats i privats de primària i secundària, centres on es fa batxillerat, centres on s’imparteixen cicles de formació professional i centres universitaris.
A aquests cal afegir d'altres centres que aviat seran una realitat i que contribuiran a ampliar encara més aquesta oferta. El més immediat és CreaNova, un centre privat que oferirà des d’educació infantil fins a graus universitaris, passant per totes les etapes de formació. D’altres encara trigaran una mica més a arribar, encara que ja estan en fase de projecte, com són l’escola d’educació especial, que es construirà al voltant del Turó de Can Mates, o el nou institut Leonardo da Vinci, que està previst que es construeixi a tocar de l’estació d’FGC de Volpelleres.
Opcions per tots els gustos
“Si ens comparem amb ciutats del nostre entorn tenim una oferta rica en varietat, rica en nombre, i plural” assegura la regidora d’Educació, Universitat i Família, Esther Salat, qui també afegeix que “tenim tots els serveis que ha de tenir un municipi de les nostres característiques”. La titular d’Educació apunta també que amb la construcció de l’escola d’educació especial “acabarem de tancar el mapa”.
Sant Cugat es destaca per integrar en el mateix municipi projectes educatius molt diferents. Fins i tot, en els centres d’ensenyament públic hi ha diferents maneres de fer. En l’àmbit concertat i privat hi ha escola laica, escoles religioses i escoles internacionals. La distribució dels alumnes d’entre 6 i 16 anys, per tipus d’escoles, està força repartida. Un 40,5% dels alumnes de Sant Cugat van a centres públics, un 42,5% a centres concertats, i un 17% a centres privats.
Darrerament, Sant Cugat s’ha erigit també com a campus universitari. Al municipi hi ha actualment 7 centres de formació universitària i més de 7.000 alumnes. “El nostre perfil de ciutat, que és molt jove, i amb molts adolescents i preadolescents que han d’iniciar la seva etapa universitària; i el fet de tenir a molt pocs quilòmetres la Universitat Autònoma de Barcelona” també fa que, segons Salat, puguem considerar Sant Cugat ciutat universitària.
Taula rodona: oferta variada però millorable
Sant Cugat té una oferta adient pel que fa a educació primària i secundària? Es troba a faltar algun tipus d’oferta? La crisi ha afectat la qualitat del sistema educatiu? Sobre aquestes qüestions i d’altres van parlar els quatre ponents que van participar el dimecres 11 de febrer en la taula rodona Ciutat per estudiar. Una taula rodona organitzada pel DIARI de Sant Cugat i que pretenia copsar les inquietuds de la comunitat educativa, tant pel que fa als serveis i mancances que ofereix la ciutat com la qualitat d’aquests. Van intervenir Rosa Pitarch, cap del Servei d'Educació de l'Ajuntament; Francesc Carbó, mestre de Primària; Valentí Feixas, director d'ESART; i Josep Manuel Prats, president de la FAPEL.
Els ponents coincideixen en què l’oferta és correcta pel que fa a l’educació primària, però sí que troben algunes deficiències en l’educació secundària. Segons Josep Manuel Prats, l’oferta és àmplia, “fins i tot a l’escola pública, que a vegades es diu que són totes les escoles iguals i cadascuna és diferent”. Francesc Carbó afegeix però que “en l’etapa secundària hi ha més problemes. Manquen alguns tipus de batxillerats, com els artístics, i també penso que l’oferta de mòduls professionals no és l’adequada. Encara hi ha alumnes que han de marxar fora”.
Rosa Pitarch diu que “Sant Cugat és un dels municipis del territori que té una oferta més completa, variada i plural”, però reconeix que l’oferta de formació professional és baixa: “Malgrat que l’oferta és comarcal, és veritat que a Sant Cugat no n’hi ha molta i això fa que molts joves que acaben l’ESO no optin per aquesta opció”.
Valentí Feixas, qui també assenyala que el problema està en la secundària, apunta que “en el fons hi ha un problema del nostre sistema educatiu, que és que està massa orientat a la universitat, des d’una perspectiva acadèmica, com a finalitat”. En aquest sentit afegeix que “hi ha moltes famílies que no contemplen que el fill no faci batxillerat”.
Escola viva pública?
Sobre la qüestió de l’oferta, el DIARI de Sant Cugat ha rebut durant les darreres setmanes força escrits de famílies que reclamen que es faci una escola pública amb metodologia lliure i viva a la ciutat. “És un dels temes estrella d’aquest any”, reconeix Pitarch. “És una comunitat de gent, d’arreu, que ha vist que hi ha altres maneres de fer i, per tant, aquí també s’està demanant aquesta opció en l’àmbit públic”. La cap del Servei d’Educació assegura que l’Ajuntament ha rebut peticions en aquest sentit, sobretot després de la creació de l’escola bressol municipal El Molí.
Carbó està d’acord amb la petició i afirma que caldria plantejar-s’ho a mesura que vaig creixent la ciutat, però puntualitza: “Els centres educatius públics ja estan avançant a voler introduir elements d’aquest tipus d’escoles. S’ha passat de creure que l’ensenyament era només fer matemàtiques i llengua, i cada vegada s’introdueixen més valors, emocions, accions tutorials...”.
D’altra banda, Prats opina que aquesta és una evidència més del fet que cal personalitzar l’educació: “El sistema d’educar la gent de manera industrial i clònica s’ha acabat. Hem de crear persones que tinguin una educació integral perquè puguin afrontar una vida que cada vegada és més complexa”. Feixas apunta que “el repte que té el món educatiu és que els joves tornin a tenir il·lusió per estudiar”.
Més recursos, o reinventar-se?
La crisi i les retallades han transformat el sistema educatiu que coneixíem fins fa uns anys. Josep Manuel Prats considera però que no ens hem de lamentar tant, sinó buscar solucions: “El finançament de l’educació sempre serà insuficient, li dediquem el 3, el 5 o el 10% del PIB. Sempre voldrem més. El que penso que és important és tenir empenta. A vegades un equip jove amb il·lusió i empenta però amb menys recursos fa més que un equip amb llarga experiència”.
Rosa Pitarch també mira de trobar la part positiva: “Ara que no tenim tants recursos un pensa que podríem haver aprofitat millor els que teníem abans. Però se segueixen fent molts projectes, alguns amb molta més repercussió que els que es feien quan en teníem més”. Assegura però que “ara hem tornat a procurar per la necessitat bàsica, i això feia molts anys que no passava, i menys a Sant Cugat”.
Francesc Carbó és força més crític: “Vam viure massa bé, però ara estem molt per sota. S’està arribant a límits que s’ho haurien de fer mirar. No podem tenir, per exemple, un equip psicopedagògic (EAP) a Sant Cugat com fa 10 anys, amb més centres concertats, amb més centres públics i amb una problemàtica més densa. En aquests moments estem arribant amb les retallades a situacions problemàtiques en dinàmiques”.