Com ha afectat la COVID-19 a la manera de treballar?
L’ONU ha assegurat que la COVID-19 pot suposar un punt d’inflexió en la transformació digital del lloc de feina
La COVID-19 ha impulsat a Sant Cugat i arreu de l’Estat el teletreball, una manera de treballar que fins aleshores tenia poc seguiment.
El teletreball deixa de ser residual
L’any 2019 a l’Estat espanyol feia teletreball el 4,8% dels treballadors i a Catalunya el 4,6%, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
En canvi, l’any 2020, la pandèmia de la COVID-19 ha augmentat el nombre de teletreballadors fins al 9,9%, segons un informe de la consultora de RRHH Randstad amb dades de l’INE.
A Sant Cugat ha vingut per quedar-se
Sant Cugat Empresarial apunta en un estudi recent que el teletreball és una tendència que ha vingut per quedar-se i que a la ciutat guanya pes l'activitat combinada de teletreball i centre de treball amb un 46,7%.
Els referents europeus
A la Unió Europea la mitjana de teletreballadors era més alta el 2019 que a l’Estat espanyol: 5,4%. Països Baixos (14,0%), Finlàndia (13,3%) i Luxemburg (11,0%) eren l’any 2019 els líders en teletreball. Una tendència que es va mantenir per sobre de l’Estat espanyol també el 2020.
Segons Eurofund, prop del 40% dels que treballen actualment a la UE van començar a fer teletreball a temps complet a conseqüència de la pandèmia. A Suècia i Països Baixos la xifra va arribar al 60%.
Una tendència a l'alça amb alts i baixos
Però, tot i la tendència a l’alça del teletreball, durant el 2020, Randstad detecta en el seu informe una caiguda progressiva del nombre de professionals que teletreballen a l’Estat espanyol.
Si bé en el segon trimestre del 2020 el percentatge de teletreballadors era del 16,2%, en el tercer trimestre va baixar fins al 10,3% i en el darrer trimestre la xifra va caure fins al 9,9%.
La caiguda del teletreball en els últims mesos de l’any respecte a l’inici de la pandèmia té diferents motius, però evidencia que, malgrat que aquesta modalitat de treball té molts avantatges, també té força inconvenients.
Els treballadors necessiten equipaments tecnològics que, en molts casos, no poden assumir ni ells ni les mateixes empreses i, tot i que el teletreball és una bona eina per facilitar la conciliació laboral, sovint, nens i treball a casa són dues realitats incompatibles.
Punt d'inflexió
L’ONU ha assegurat que la pandèmia pot suposar un punt d’inflexió en la transformació digital del lloc de feina, però ha advertit que s’han produït forces desigualtats perquè les persones amb els ingressos més alts han sigut les que han tingut més possibilitats d’escollir treballar des de casa.
Amb tot, l’ONU es pregunta si aquesta crisi servirà per fer una societat més igualitària o agreujarà les desigualtats com històricament acostuma a succeir amb totes les crisis.