Albert Puig: “Els nens són un públic exigent: si no el convences, es gira i juga”
Puig apunta que la continuïtat del festival, que mobilitza unes 200 persones només en organització, està assegurat a Sant Cugat
El festival Petits Camaleons arriba aquest cap de setmana del 3 i 4 d’octubre a la seva IV edició amb un cartell de luxe: M-Clan, Els Pets, Ramon Mirabet, Blaumut, Els Catarres i Joan Miquel Oliver. En total hi haurà 76 concerts, entre aquests 16 seran per a nadons, i els quals oferiran els 30 grups que es donaran cita en els set escenaris previstos per a l’ocasió. El festival, que el darrer any va arribar a congregar 4.200 assistents, espera incrementar enguany la xifra. Parlem amb Albert Puig, director artístic del Festival Petits Camaleons.
Quina és la recomanació per viure el festival al 100%?
Venir amb moltes ganes de divertir-se i de descobrir coses noves perquè hi ha molts artistes, que al marge dels més coneguts, seran una sorpresa molt grata per a molta gent. També s’ha de venir amb ganes de cansar-se perquè hi ha moltes propostes.
Els nens que vénen als Petits Camaleons, queden engrescats per la música?
Estic convençut que els nanos que vénen s’estan formant i cultivant de manera molt especial de cara a la música. Ha passat amb els meus fills anant al festival: el seu interès per la música s’ha multiplicat, i això deu passar amb molts altres casos. L’experiència és brutal i el gust per la música és un fet que constatem. És un dels objectius del festival, com també que els nanos siguin consumidors de música i vagin a concerts en un futur.
Dels assistents, quin número és de Sant Cugat?
El gran gruix d’assistents són de Sant Cugat, seguit del segon gran grup de públic que ve de Barcelona. Després vénen les poblacions vallesanes: Rubí, Cerdanyola, Sabadell i Terrassa. També tenim força gent de Girona, Tarragona i Lleida.
El festival Petits Camaleons fomenta els vincles familiars?
Absolutament, durant el cap de setmana veig imatges molt tendres de pares i fills ballant i compartint l’experiència. És una cosa compartida al 100% amb els pares, fills, avis, germans i també grups d’amics.
Quines novetats hi ha aquest any?
Hem ampliat un escenari, hem quadruplicat les propostes per a nadons i introduïm els food trucks. Entre altres novetats tindrem batucades de la Batuescola de Sant Cugat i també la festa dels pares que fem el divendres, en comptes de ser a la carpa Raluy, la farem al Teatre-Auditori, i en sortir del concert els convidarem a cervesa.
Veient que cada any creixeu en escenaris, us heu marcat un límit?
Ho hem de veure, i si la demanda de públic ens obliga a obrir més escenaris, ho haurem de fer, dins de la sostenibilitat que requereix. El límit el posa el Parc de l’Arborètum, però s’ha d’estudiar en funció de la demanda. La participació creix cada any, ho haurem d’estudiar per al 2016.
I podríeu créixer en dies?
Això és més complicat, estem estudiant fer una cosa gratuïta i popular la setmana anterior com a festa d’inauguració, però ampliar els dies és complex, entre setmana els nens van a l’escola i els caps de setmana tenen activitats esportives.
Què diuen els grups quan els proposeu participar en un festival per a nens?
Cada vegada ho hem d’explicar menys. Quan vénen tenen certes incògnites, però quan marxen ho fan contentíssims i l’experiència la viuen d’una manera molt especial. Els nens són un públic molt exigent, que si no els convences, es giren i es posen a jugar. T’ho has de ‘currar’ molt.
És que hi ha grups que mai tenen opció de cantar davant d’un públic infantil.
Hi ha artistes que no tenen cap possibilitat. Hi ha grups que és més fàcil que en els seus concerts hi hagi nens com Els Pets o Blaumut, però potser M-Clan no.