Amorós (FaPaC): "L'única forma de garantir la igualtat és l'educació presencial"

Les famílies viuen amb neguit i incertesa l'inici del curs escolar, que enguany estarà marcat per la pandèmia del coronavirus. Les escoles tornaran a obrir les aules el 14 de setembre, després de sis mesos tancades. Des de la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya denuncien la falta de planificació del Departament d'Educació i la improvisació.

El TOT conversa amb la santcugatenca Xènia Amorós, vicepresidenta de la FAPAC. Demanen els recursos humans i materials necessaris per poder reduir les ràtios d'alumnes per classe, poder disposar de més espai a les escoles i potenciar l'activitat a l'aire lliure.

Quina és la sensació entre les famílies abans de l'inici de curs?

Hi ha neguit, perquè la sensació és una mica d'improvisació en una situació que ja va començar el març. També té a veure amb la situació d'incertesa general de la pandèmia. Però s'esperava més anticipació del Departament d'Educació en les mesures per a la tornada d'escola. Els equips directius estan elaborant el tercer o quart pla de contingència, que ja han fet moltes vegades.

S'ha anat tard en planificar la reobertura de les escoles?

Hi ha hagut una mala planificació de com hauria de ser la tornada. Per exemple, el Departament encara desconeix quants docents vulnerables té i que no podran treballar al centre. Hi ha dificultats per confiar en el Departament. La gestió i la sensació d'improvisació no genera confiança ni a les famílies ni al professorat.

Sou partidaris, però, de tornar a les aules i que el curs sigui presencial?

Sí, absolutament, és imprescindible. L'única forma de garantir l'equitat per a tots els infants és l'educació presencial. No en tenim cap dubte. L'escola presencial és la que pot activar els mecanismes necessaris per superar les desigualtats socials. Si no tenim ni l'escola com a eina, molts nens de col·lectius vulnerables per les seves necessitats específiques o realitats socioeconòmiques, queden desemparats. La presencialitat és l'únic que garanteix la igualtat d'oportunitats.

"S'han de posar tots els recursos necessaris perquè sigui el més segur possible"

Tot i això, hi ha algunes famílies que tenen cert temor per la pandèmia.

Per això s'han de posar tots els recursos necessaris perquè sigui el més segur possible. També volem garantir la salut del professorat i dels alumnes. S'hauria de garantir una distància dins de les aules i unes ràtios que permeti garantir aquesta separació segons l'espai. I si tens una aula amb menys alumnes, en cas d'un confinament, has de confinar menys persones, la transmissió és menor... a banda dels avantatges pedagògics i educatius. Grups més petits i aules més ventilades i grans.

Aquestes mesures són fàcilment aplicables a Sant Cugat?

En els darrers anys, a Sant Cugat la política ha estat anar augmentant les ràtios. Molts grups estan per sobre dels 25 alumnes a Primària. El Departament ha dotat recursos de professorat per a les escoles amb ràtios superiors a 25, però a Sant Cugat hi ha una sobreràtio estructural. Tenim un altre problema, els grups bolets. A moltes de les escoles hi ha curs bolet, això vol dir que s'estan ocupant espais de forma estructural amb grups bolet que no podran ser utilitzats per esponjar els alumnes. Pot ser que tinguem un problema d'espai a Sant Cugat per aquesta realitat. De quina manera encaben aquesta necessitat d'ocupar més espais si hi ha escoles on ja estan amuntegats?

Es podrà assolir la ràtio de 20 alumnes per aula tenint en compte l'espai de moltes escoles i la falta de professorat i recursos

Dependrà dels recursos que arribin i encara no està clar. No s'ha dit quants recursos humans hi haurà ni la política d'ús dels espais fora del centre.

Quines altres mesures creieu que s'haurien d'aplicar per reduir el risc de contagi?

S'hauria de treballar més classes a l'aire lliure, que dona molta més garantia per la ventilació i el distanciament. El que xoca de tot plegat, és que ara encara estem parlant d'això.

"S'ha vist que les cures durant el confinament han recaigut majoritàriament en les mares"

Un dels problemes que pot haver-hi és quan alguns infants s'hagin de confinar a casa i qui se'n farà càrrec.

Ja s'ha vist que les cures durant el confinament han recaigut majoritàriament en les mares, que han hagut de fer reduccions de jornada, teletreball... Per això demanem que hi hagi baixes del 100% i intransferibles i recaiguin en els dos progenitors durant el temps que els infants hagin de fer confinament. Algú s'ha de fer càrrec dels infants quan són a casa. Majoritàriament han estat les mares les que han fet jornades infinites de teletreball i cura dels infants. Cal una política pública perquè no sigui així. És una de les qüestions que més preocupa a les famílies. Quan es tanqui una classe de nois de sis anys, què faran les famílies?

Passats uns mesos, quina valoració féu del tancament d'escoles al març?

La situació va agafar per sorpresa a tothom, ningú tenia experiència. Era molt difícil encertar. Però no va anar bé, perquè no es va garantir l'educació per a tothom. Per exemple, no es tractava només de donar ordinadors i internet a qui no en tenia. Si la família no té competències digitals i no sap què és el Drive, Dropbox... tenia problemes. Per no parlar d'infants amb necessitats educatives específiques, que a l'escola tenen una vetlladora i suport. Durant el confinament van estar completament abandonats durant sis mesos i també tenen dret a l'educació, com la resta. No es va fer res per garantir el seu dret. L'escletxa social a l'educació ha crescut i s'ha fet més evident la desigualtat del sistema. El confiament ha deixat tothom abandonat als seus recursos i n'hi ha que en tenen més i que menys.

S'ha fet algun canvi per millorar en cas que hi hagi d'haver nous confinaments?

Hi ha pocs indicis que la situació s'hagi revertit. Només l'educació presencial pot garantir la igualtat d'oportunitats. El temps de confinament ens ho ha demostrat. Per això posem l'accent en les mesures que puguin garantir la presencialitat i si cal posar més recursos, posem-los. No podem ser garrepes amb els recursos en educació. L'escletxa no és només connexió i ordinador, és també cultural i social i una de les branques és la digital.

"Ens falta professorat de forma estructural, de sempre"

L'escola catalana està preparada per poder reduir ràtios, dotar de més espais, més professorat...

En escoles petites o amb poc espai i amb cursos bolet i sobreràtio, no sé com s'ho faran per distribuir l'alumnat. Anem amb una sabata i una espardenya i un sistema precari. I quan trobem una crisi com aquesta, no saps com afrontar-ho. Si tens aules de 27 i 28 alumnes, desigualtat socials importants..., quan arriba una situació extrema, aquests problemes endèmics es veuen molt més. Hauríem de tenir un sistema educatiu fort per poder encarar els problemes relacionats amb la pandèmia, però aquí en tenim molts més. Ens falta professorat de forma estructural, de sempre. Ara ja en falta molt més.

A Secundària no ha acabat de quedar clar si serà educació presencial, si es combinarà ni de quants alumnes han de ser les classes...

La situació és una mica estranya, hi ha contradiccions. Es parla de presencialitat a l'ESO amb grups estancs i estables, sense reduir la ràtio i sense renunciar a les especialitats. Com es pot fer tot? Els especialistes han de canviar d'aula. Però a Secundària no hi pot haver un tutor que els faci totes les especialitats. No acabo d'entendre com es farà. Hi ha la sensació de contradicció. Entenc que els equips dels centres estiguin desconcertats i entenc el seu neguit.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.