Anàlisi de la pobresa a Sant Cugat. Quina és la fortalesa i quina la debilitat?
Sant Cugat presenta diversos punts forts per ajudar als col·lectius en risc d’exclusió, però també fenòmens que els poden perjudicar.
En la darrera dècada la ciutat ha millorat pel que fa als col·lectius més vulnerables. El pressupost de Serveis Socials ha augmentat els darrers anys, això ha comportat que els projectes per ajudar els grups de més necessitat s’hagin multiplicat, les ajudes a les entitats del tercer sector s’hagin incrementat i la sensibilització i conscienciació ciutadana entorn els col·lectius més vulnerables hagi crescut. Tot i això, encara queda molt per fer per assegurar el futur de les persones amb risc d’exclusió social. La crisi continua expulsant persones a les llistes d’aturats i genera greus conseqüències com feines menys retribuïdes i llargs horaris.
La fortalesa de les entitats
Les entitats del tercer sector conformen una de les grans fortaleses de la ciutat. Càritas i la Creu Roja arriben on no ho fa l’administració, amb diversos projectes relacionats amb l’alimentació, la formació, la higiene, la roba... D’altra banda, la ciutat té altres espais i associacions per ajudar aquelles persones amb dificultats econòmiques a frenar el cop emocional.
Oportunitats que ajuden
Els programes d’ajuda i suport que impulsa Serveis Socials, conjuntament amb les bonificacions en el servei de l’aigua, els preus públics, la rebaixa en els impostos per col·lectius més empobrits i les facilitats per pagar, ajuden la ciutadania a tirar endavant. En els pròxims anys s’haurà de veure l’abast real d’aquest paquet de polítiques socials.
Debilitats que afecten
Els preus de la ciutat conformen la principal debilitat en si, i perjudiquen greument els més desafavorits, que han de fer front a unes despeses altes per continuar vivint al municipi que s’estenen a totes les àrees del dia a dia. Això fa que moltes vegades aquests grups es vegin obligats a marxar a altres municipis o limitar-se en tot tipus de consums per continuar vivint a la ciutat.
La gran amenaça futura
Que la crisi esdevingui un canvi estructural i sigui part del funcionament de la societat del futur significaria l’amenaça més gran a la societat. Sobretot pels col·lectius més afectats per la pobresa: gent gran, joves, menors, vídues, aturats, famílies monoparentals o nombroses. A més, i si es continua amb l’actual tendència d’augment de preus en totes les àrees de la ciutat, l’escletxa econòmica es farà encara més profunda.