Antoni Trilla (epidemiòleg): "Les vacunes no han d'estar a les neveres, s'han de posar"
El doctor va ser una de les veus referents durant la pandèmia de la Covid-19
Antoni Trilla és epidemiòleg i va ser una de les veus expertes i referents durant la pandèmia de la Covid-19. El doctor, enguany, ha donat el tret de sortida del cicle de conferències de l'Aula d'Extensió Universitària per a la Gent Gran, el dijous 3 d'octubre, amb una xerrada sobre els 200 anys d'història de les vacunes.
Quin avenç ha tingut la societat amb la invenció de les vacunes?
La vacunació, juntament amb la potabilització de l'aigua per beure, és la mesura que més ha contribuït a allargar l'esperança de vida dels éssers humans. Les vacunes protegeixen de malalties de la infantesa com la polimiïtis, les galteres o el xarampió que abans eren letals per a infants de 5-7 anys i que afortunadament per moltes generacions són malalties desconegudes.
La vacunació per això és un fenomen global o només un privilegi del primer món?
Si ens fixem en les estadístiques globals veiem que hi ha una millora pel que fa a la taxa de vacunació, però encara hi ha països que s'hauria de millorar la situació. El problema és que hi ha noves vacunes que reuneixen 2 característiques que dificulten el seu accés: que són més cares i que requereixen unes condicions d'emmagatzematge o transport que no és fàcil en segons quins contextos.
Abordant la pandèmia del coronavirus, quines són les lliçons més importants que han après per gestionar futures crisis sanitàries?
Des del punt de vista de la salut pública, hem de millorar la capacitat de detecció i com actuar davant l'expansió i gravetat de certes malalties. D'altra banda, que gràcies a les vacunes, especialment les ARNm, hem pogut superar la fase de confinament per evitar col·lapsar el sistema sanitari, i tot i que sembla que les vacunes es van desenvolupar ràpidament, darrere hi ha 20 o 25 anys d'investigació. El missatge és que la ciència ens permet avançar en diferents aspectes i hem d'estar preparats per respondre de millor manera una amenaça coneguda o una d'imprevisible. Les vacunes no serveixen per a res a les neveres, les vacunes s'han de posar, i afortunadament aquí a Catalunya vam tenir una taxa d'acceptació molt alta de vacunació i això ha provocat una immunitat que ens permet conviure amb el coronavirus.
"La ciència ens permet avançar en diferents aspectes i hem d'estar preparats per respondre de millor manera una amenaça coneguda o una d'imprevisible"
Com avalua la resposta local davant la pandèmia?
Va haver una bona resposta per part de la ciència. I l'altra fita fonamental va ser que Europa va actuar com una unitat, fent una compra conjunta de vacunes i distribuint proporcionalment als seus estats membres, perquè si no allò hagués estat una guerra. Tots vam tenir les vacunes al mateix temps i es va saber prioritzar els grups de més gravetat. A més, va haver-hi una resposta molt solidària per part de la ciutadania.
La pandèmia va demostrar que el sistema sanitari del país és dèbil?
No hi ha cap sistema sanitari preparat per una emergència de la magnitud i violència que va tenir la pandèmia. És per això que la resposta va ser intentar que el sistema sanitari no s'aturés, perquè a part de la pandèmia, hi havia gent amb infants, ictus, càncer... El nostre sistema sanitari majoritàriament és públic, i tot i que el privat va ser de gran ajuda en les fases més dures, el nostre sistema té una limitació pel que fa a quantes persones pot acceptar en un dia o quants professionals poden treballar en un moment determinat. Cap hospital va dir "obro les 3 sales que tinc tancades (perquè ja estaven obertes) o truco els 300 metges que estan a casa esperant (perquè ja estaven treballant)".
"No hi ha cap sistema sanitari preparat per una emergència de la magnitud i violència que va tenir la pandèmia"
Quin equilibri hi ha entre donar informació fefaent i transparent i no voler crear el pànic?
Actualment, vivim en una infodèmia, un moment en el qual hi ha un excés d'informació, sobretot de desinformació, de rumors... S'ha d'intentar sempre informar a la població amb fets contrastats i malauradament no sempre podem dir que una cosa és blanca o negre. La incertesa és dolenta per la població, però sempre vam intentar informar de la millor manera possible.
I entre les restriccions i l'ètica?
Alguns drets fonamentals es van vulnerar com les restriccions de mobilitat i hi ha sentències que anul·laven les nostres recomanacions. Els drets individuals i col·lectius són molt importants, però jo crec que en una situació d'emergència s'hauria de dotar d'algun mecanisme legislatiu o normatiu per poder seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries. Evidentment, no es pot abusar de l'excepcionalitat, jo parlo de situacions sanitàries.
Quins són els reptes futurs del món epidemiològic?
Hem d'entendre com evoluciona el món amb el canvi climàtic, amb el moviment d'espècies bacterianes i amb les malalties cròniques. Patirem determinades malalties i això haurà d'anar acompanyat d'un sistema de vigilància i intel·ligència epidemiològica per poder respondre ràpidament i proporcionalment les situacions d'emergència que hi haurà. D'altra banda, necessitem molta recerca, més vacunes, tractaments, proves diagnòstiques...
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.