Beltran: "Almenys 7 o 8 alumnes per aula tenen alguna necessitat educativa especial"

Òrbita ha connectat la investigació en neurociència i psicologia amb la intel·ligència artificial per crear un test psicomètric ràpid, col·lectiu, senzill i complet per obtenir alertes de dificultats d’aprenentatge i alteracions socials i emocionals en infants i adolescents. El projecte compta amb santcugatencs a l'equip i algunes escoles de Sant Cugat l'han provat.

L'objectiu és identificar les necessitats d'aprenentatge amb l'objectiu de millorar el benestar dels alumnes i el funcionament de la classe i adaptar el procés d'ensenyament a cada cas. Parlem amb Maria Beltran, psicòloga i creadora d'Òrbita, sobre aquesta eina i les dificultats que es troben alguns infants. 

Com neix el projecte d'Òrbita i quines necessitats detecten? 

Parlant amb escoles, el missatge que sempre es repeteix és que hi ha molts problemes relacionats amb la complexitat que troben a l'aula. Veuen que hi ha alumnes amb necessitats molt diferents, tenen unes ràtios esfereïdores, estan col·lapsades amb tasques administratives i, sovint, no tenen prou temps per poder dedicar-se plenament a la seva feina. Han d'assumir també una tasca de detecció d'aquestes necessitats com a primer filtre, però no és la seva funció principal. Tot i això, si no fan una bona detecció, tampoc poden fer bé la resta de tasques. Per això, la nostra idea va ser agilitzar aquest procés de detecció, perquè es puguin centrar en el que realment és la seva feina: la intervenció amb els alumnes.

Com s'ha fet fins ara per detectar aquests casos de complexitat en l'aprenentatge?

Fins ara no hi ha cap prova ni cribratge sistemàtic en l'àmbit administratiu o del Departament d’Educació que totes les escoles hagin de fer sistemàticament. Això és diferent en altres països, on des de l’etapa escolar es promouen sistemes de detecció de diferències d’aprenentatge. Aquí cada escola té el seu protocol i normalment es deixa a la intuïció del mestra. Crec que el més important és que aquestes proves donen informació molt valuosa tant per als mestres com per a les famílies. Això permet ajustar els materials i les estratègies educatives a les necessitats reals dels alumnes. Per a moltes famílies, és un alleujament poder tenir dades objectives que confirmin les seves sospites o els ajudin a comprendre què està passant amb el seu fill o filla. Les escoles públiques tenen l’assessorament de l’Equip d'Assessorament Psicopedagògic, però els casos que atenen són molt pocs en comparació amb les necessitats reals. Es detecten sobretot aquells que presenten problemes, però no sempre els que passen desapercebuts, però que podrien tenir problemes en el futur. Anticipar-nos a possibles problemes i treballar-los abans que tinguin dificultats. 

Quines són les diferents necessitats que detecten? 

Hi ha tres grans àrees que cobrim amb les nostres proves i que poder interferir. La primera està relacionada amb l’aprenentatge, com la dislèxia, la discalcúlia, les altes capacitats o la dispràxia, entre altres. Després tenim les necessitats conductuals, com el TDAH o trastorns neurobiològics com l’autisme. Finalment, hi ha l’àrea social i emocional, que inclou trastorns com l’ansietat, la depressió i altres que afecten el benestar emocional dels alumnes. També considerem les dinàmiques socials, que poden condicionar molt el benestar d’un alumne a l’escola. L’objectiu és detectar qualsevol factor que pugui interferir en el fet que l’alumne aprengui amb tranquil·litat i estigui bé al centre.

Per què és important que aquests nens tinguin una atenció especialitzada i més personalitzada?

És essencial tant per la supervivència dels mateixos alumnes com de l'escola. Cada alumne necessita aprendre d'una manera que s'adapti a les seves necessitats, i l'escola necessita poder gestionar-ho de manera que els alumnes estiguin tranquils a l'aula i puguin avançar al seu ritme. Alumnes que no reben aquesta atenció poden generar distraccions a l'aula, presentar casos de rebuig escolar o fins i tot abandonament escolar. Hi ha moltes problemàtiques associades al fet que un alumne no estigui bé a l’escola o no estigui aprenent al seu nivell.

Heu posat en marxa el projecte Òrbita per afrontar aquestes necessitats. Com el desenvolupeu i com es porta a la pràctica?

La nostra idea no és fer un diagnòstic, sinó una identificació de les primeres alertes que ens indiquin la necessitat d’ampliar l’exploració. Hem creat una prova basada en tests consolidats en psicologia, però adaptada al nostre context, amb un varem més ampli i ajustat a la nostra llengua i realitat econòmica. Permet tenir una fotografia de l'aula i dels alumnes en totes les àrees de forma molt ràpida i objectiva. El que realment hem innovat és la capacitat de proporcionar a l'escola, de manera molt ràpida i automàtica, un informe complet tant individual com del grup classe. Així, l’escola pot veure no només el que necessita cada alumne, sinó també el conjunt del grup o les relacions socials.

Beltran: "Està ben documentat que una detecció tardana de dificultats d’aprenentatge sovint va associada a problemes psicològics"

Quina és la resposta de les escoles fins ara?

Les escoles amb què treballem des de fa cinc o sis anys estan molt contentes amb el producte i han vist el seu valor. Ens costa generar prou sensibilització a noves escoles sobre la importància de detectar ràpidament aquestes necessitats. Això fa que la resposta sigui bona, però modesta. Tot i això, les escoles que treballen amb nosaltres veuen clarament els beneficis de tenir aquesta informació a mà. Aquest missatge no ha calat: perquè és important saber com és el grup classe, com sí que ha passat per exemple amb les competències bàsiques. 

A quina edat es fan aquestes proves?

Les nostres proves tenen diferents versions i es poden passar des de primer de primària fins a segon de batxillerat. Algunes escoles les fan cada curs com a part d'un seguiment continu, mentre que altres ho fan en moments clau, com canvis de cicle o referents. Això permet tenir fotografies actualitzades de cada grup en cada moment.

Quins són els beneficis de detectar aquestes necessitats abans i no més tard?

Els beneficis són tant per l’aprenentatge com pel benestar de l’alumne. Està ben documentat que una detecció tardana de dificultats d’aprenentatge sovint va associada a problemes psicològics. Els alumnes que no reben suport a temps poden patir molt i desconnectar-se del sistema escolar. Detecció primerenca significa menys problemes a llarg termini i més oportunitats per a l’alumne d’aconseguir el seu màxim potencial.

Hi ha la sensació que ara es detecten o hi ha més aquestes necessitats educatives i un cert excés d'etiquetes? 

Això de les "etiquetes" és un tema que sempre hem intentat evitar una mica. Entenem que poden ser útils si realment s'activen els recursos necessaris per acompanyar l'alumne. Si poses una etiqueta, com ara dislèxia, però després no hi ha un suport adequat, no serveix de gaire. El que és important és identificar els indicadors que ens diuen quan un alumne pot necessitar ajuda, ja que, si això no es fa a temps, els problemes s'acaben complicant. Les necessitats sempre hi són més enllà de les etiquetes.

Han tingut algun contacte amb el Departament d'Ensenyament per intentar instaurar un sistema així?

Hem intentat contactar amb el Departament d'Ensenyament, però ha estat molt complicat. Hem tingut un parell de reunions amb responsables del Departament, però les persones amb qui tractàvem ja no hi són. Per a nosaltres, seria ideal que el Departament pogués adoptar la nostra prova, però ens diuen que no poden integrar un producte extern i que no tenen els recursos per crear-ne un d'igual. No sembla que hi hagi interès administratiu.

Quantes escoles estan utilitzant aquestes proves actualment? Hi ha alguna diferència entre escoles públiques, concertades i privades?

Actualment, estem treballant amb 18 escoles, de les quals 7 són instituts i 11 són centres de primària, gairebé tots concertats. Hem intentat entrar a escoles públiques, però el finançament és un problema. En les poques escoles públiques on treballem, el cost el cobreix l’AFA o l’equip directiu. És difícil perquè no hi ha un suport ferm del Departament.

Aproximadament, quantes necessitats educatives especials es detecten en una classe de primària?

Depèn molt del grup classe, però de manera general, detectem que, per raons emocionals o d’aprenentatge, hi ha almenys entre 7 i 8 alumnes per aula amb alguna mena de necessitat educativa. A vegades, però, aquestes necessitats poden passar desapercebudes si el nivell general de la classe és baix. Creiem que és crucial detectar aquestes dificultats com més aviat millor. Per això, valorem molt que les nostres proves es puguin passar des de primer de primària, que és un moment clau. Si aquestes necessitats es detecten tard, es poden crear problemes més greus. Per això, insistim que l'administració pública hauria de ser més receptiva a aquestes eines, perquè no estem creant una necessitat nova, sinó responent a una ja existent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.