Blanca Moreno: "Suma't a la igualtat, perquè les dones juntes som més fortes"

Blanca Moreno és sociòloga, dirigeix la consultoria MIT i és presidenta d'ADE Vallés, una associació que agrupa a dones empresàries, directives i, en definitiva, dones treballadores. Es descriu com una entusiasta, una dona compromesa i vital.

Quina és la importància de reivindicar el Dia de la Dona i, en els seus inicis, el Dia de la Dona Treballadora? 

Es commemora aquesta data, dia en què unes obreres van perdre la vida en un incendi en una fàbrica, però al llarg del temps s'ha anat perdent el dia de la dona treballadora per arribar a ser el dia de la dona a seques. És important seguir-lo commemorant perquè les xifres encara ens estan parlant. Malauradament les xifres d'ocupació, les xifres de desocupació, les xifres de violència masclista, de temes de salut... encara els homes i les dones no participem d'igual a igual en tots els àmbits de la societat, per tant hem de continuar reivindicant aquest espai.

Quina és la necessitat de què avui en dia existeixi una associació de dones empresàries, com la que vostè presideix?

Ha d'existir una associació de dones empresàries perquè necessitem el nostre espai per ser lobby per arribar a molts llocs de reconeixement que fins ara no es participa amb igualtat. Mireu per exemple com està compost el Parlament, mireu la majoria dels consells d'administració de les grans empreses. Les dones no estem en igualtat, no som paritàries i cal que ens donem suport en aquest tipus d'entitats de dones, per fer-nos més visibles, perquè juntes som més fortes i perquè totes aquelles capacitats que encara necessitem per anar aprenent és un bon espai per fer xarxa.

La llei de la paritat pot suposar que s'hagin de posar dones amb calçador? 

Ningú pregunta si es posen homes amb calçador. Perquè a les dones se'ns ha de preguntar això, perquè jo recordo que hi ha molts homes de primera línia política i en primera línia econòmica que estan posats amb calçador. Perquè a les dones se'ns pregunta i als homes no? Aquesta seria la resposta.

Abans em deia que els homes i les dones no participen en igualtat de condicions en la societat. Però en quins problemes es troben les dones, problemes reals, més concrets, sobretot en el lloc de feina?
D'entrada si nosaltres fem una anàlisi més concret del lloc de treball, una de les principals qüestions que identifiquem és la bretxa salarial, estem parlant que hi ha un diferencial d'entre un 15% i un 30%, entre homes i dones, amb llocs de la mateixa responsabilitat. Tenim un sostre de vidre, no tenim igualtat d'oportunitats, no tenim el mateix nombre d'homes i de dones ocupant càrrecs polítics, càrrecs econòmics. També parlem de les dificultades que tenim per poder conciliar la vida laboral i personal, la familiar. Encara estem en un moment que el mercat de treball potencia més la presència que anar cap a resultats objectius. Estem en una societat que la cura dels infants, la cura de les persones grans recau en la dona. I això encara dificulta que puguem fer carrera professional, a més a més, ja no dic si vols formar-te. Hi ha un altre tema molt important, per la mateixa evolució de la societat, les dones allarguem el procés de maternitat, cada vegada som mares més tard, i se'ns està ajuntat la cura dels infants amb la cura dels nostres pares o sogres, dels adults depenent. Sempre dic que es miri als diaris com a vegades es dona més importància a com van vestides les dones que no a la seva vàlua.

Una dona per triomfar a la feina acostuma a renunciar a la seva basant de personal i fins i tot renunciar a ser mares?
El gran debat és què és la maternitat. No totes les dones volen ser mares, com no tots els homes volen ser pares. Sí que és cert que quan una dona té fills a càrrec té més dificultats a les empreses, perquè la cura dels fills encara va molt a càrrec de la dona.

Hem obert un altre debat aquí sobre si totes les dones volen ser mares, però sembla que hi ha una pressió social cap a les dones quan arriben a una certa edat, si no tenen fill o no tenen parella sovint a la pregunta és què fas a la vida?
Hi ha un debat entorn la maternitat. Hi ha altres opcions personals que també s'han de tenir en compte.

Encara hi ha feines d'homes i de dones?
No és que hi hagi feines d'homes i de dones, però hi ha persones que creuen encara en contractant un perfil masculí o femení, quan està clar que és una qüestió de formació, d'aptitud i d'experiència. Per exemple, malauradament les llars d'infants estan plenes de dones quan sabem que els homes poden ensenyar igual de bé.

Si hem d'anar amb un lema per davant, quina és la principal reivindicació?
Són vàries. Suma't a la igualtat, perquè juntes som més fortes. Quan nosaltres defensem la igualtat no és un tema de dones, és un tema que afecta homes i dones, és un tema de tota la societat. La reivindicació és per fer una societat més justa i més igualitària, necessitem dones i homes. És perquè s'hi sumi tothom.