Bronstein: “Volem oferir una altra visió de la infància a través de projectes”

Què suposa per a l’Institut de la Infància disposar d’una seu pròpia?
Estabilitat. Pensa que fins ara disposàvem d’un despatx, que utilitzàvem els divendres al matí, i que compartíem amb unes 7 o 8 entitats. Mica en mica hem anat guanyant petites partides, intentant fer entendre que tot el que fèiem era patrimoni de la ciutat. Però ens faltava un compromís polític, un conveni, un marc que ens donés solidesa i confiança. Tenir una seu pròpia voldrà dir que podrem donar més serveis a les escoles i que tindrem un equip més consolidat i més estable. Potser la gent que ho llegeixi no entén per què és tan important això, però l’equip humà que tenim és l’ànima, són persones que tenen un perfil molt determinat, molt entregades i amb molta vocació i passió.

Amb la signatura d’aquest conveni, la ciutat també fa un pas endavant. En què es concreta aquest conveni?
En primer lloc, no es tracta d’una cessió, sinó d’un conveni de col·laboració en què tots hi guanyem. Les famílies i les escoles sortiran guanyant perquè tindran més serveis al costat de casa, i l’administració també hi sortirà guanyant perquè, fixa’t, tenim un espai com el Casal de Joves TorreBlanca, que atén joves, tenim un espai per a la gent gran, però no tenim un espai per als petits, no tenim una finestreta única.

Aquí és, per tant, on jugarà un paper important l’Institut de la Infància.
La ciutat necessita un espai imparcial, de gent amb experiència que orienti i doni suport i consell a les famílies. Potser hi haurà casos que podran resoldre els Serveis Socials, però d’altres no. L’Ajuntament ho ha limitat tot molt perquè no es pugui confondre amb una activitat professional. És a dir, que els llibreters, els psicòlegs, els metges, tothom que envolta la infància ha d’estar molt tranquil perquè no farem res que ja existeixi. Amb aquesta finestreta única, l’Ajuntament tindrà la possibilitat d’escoltar què és el que està passant a peu de carrer. L’Institut de la Infància treballa precisament en aquest espai, l’espai urbà, l’espai de les famílies, l’espai dels educadors.

Quins altres serveis es donaran?
D’entrada farem un procés de participació. Un procés de participació en què qualsevol nen, tingui la condició intel·lectual i lideratge que tingui, pugui participar i dir la seva. Recollirem totes les inquietuds que tinguin les famílies, educadors i professionals; i a partir d’aquí farem una tria i dissenyarem el projecte. Això no vol dir que nosaltres no tinguem idees, en tenim i sempre anem desbordats d’idees, però entenem que és molt important que tingui privilegi la veu de la gent. El que volem és oferir una altra visió de la infància, i ho farem a través de projectes. Per tant, està en construcció, nosaltres tenim idees però no volem traçar el camí, sinó escoltar primer.

D’altra banda traslladen –fins ara estava a Barcelona– el Centre de Recursos Educatius i Assessorament de Literatura Infantil i Juvenil (CREALIJ) a Sant Cugat. Què és el CREALIJ??
Començaré per dir el que no és. No és una biblioteca i tampoc un centre de recursos com els que tenen els mestres. És un espai que tindrà una programació que anirà canviant al llarg de l’any, amb uns temes que faran de guia i que estarà molt vinculat a l’educació emocional. Hi haurà un dia a la setmana que els mestres podran venir i consultar llibres i tindran assessorament en el mateix espai de persones que treballen en l’àmbit de l’educació i la literatura infantil. S’hi farà també formació, amb molta més varietat de formats. Serà una barreja entre un laboratori social, un espai d’experimentació i un museu dels infants, amb una programació fixa per a les famílies.

Un Petits!Grans!Llibres! en petites dosis.
De fet, reprendrem moltes de les coses que havíem fet, endreçades en una programació, una part per a professionals i l’altra per a famílies. També és important que sigui un espai amb molt de caliu. Serà un espai gran, de gairebé 100 m2, que estarà envoltat de contes i d’històries. La sala anirà canviant constantment la seva aparença.

Per tots aquests canvis que explica, estem davant de l’evolució més important que ha fet mai l’Institut de la Infància?
Penso que sí, és el moment més important, i personalment et puc dir que estic molt satisfeta d’haver-ho pogut portar a terme. La negociació no ha estat fàcil, però era el moment de fer aquest canvi. El conveni és un acte de justícia.

Què fa exactament l’Institut de la Infància?
L’Institut de la Infància és un espai de trobada d’adults que estan involucrats en l’educació i criança dels infants i adolescents. És un espai obert, participatiu, un espai transversal on treballem els diferents vessants que té el nen: la seva salut, la seva cultura, la seva formació, la seva família, i les circumstàncies que viu al llarg de l’any i de la seva vida. En aquest sentit acompanyem, escoltem i traduïm totes aquestes necessitats en projectes. Tot el que nosaltres fem és crear projectes que puguin atendre aquestes necessitats, de manera que els adults, que tenen relació amb els nens, puguin respondre. A partir d’aquí, a Sant Cugat ha passat que hem començat a treballar amb nens, però sempre acompanyats dels adults. Aquesta és la singularitat. No és un esplai, no és l’escola. El secret és que treballem recuperant aquest valor de la infància que té l’adult.

La infància és present, i no el futur.
El que et determina com a persona és el que has viscut els primers anys de vida. Si quan aquests nens estan vivint aquests anys més importants de la seva vida, estem pensant en el futur, no els donem el que necessiten en el present. Per a un nen de 5 o 6 anys la seva vida és la del present, no és la que vindrà. La infància ha de tenir experiències afectives molt importants i l’afectivitat no només és donar de la mà al teu fill.

Podem assegurar que Petits!Grans!Llibres! es continuarà fent a Sant Cugat?
No ho sé. Tinc la sensació que el local haurà de parlar una mica. A mi m’agradaria que no es massifiqués, que continuï de forma molt personalitzada. Trobar l’espai adient pot ser que no sigui fàcil i potser caldrà canviar el format. El que no vull és que es perdi el clima de l’equip. No vull que les famílies siguin un número i que les escoles que vénen perdin qualitat. Em sento molt orgullosa d’aquest festival i espero que segueixi sent de la ciutat.

Finalment, i tornant al tema de la seu, faran diverses campanyes per fer-hi els arranjaments necessaris. En què consistiran?
Posarem en marxa una acció de recaptació de fons, que tindrà també una part social, perquè volem que la gent també en formi part. Això pot significar que un dia participis en una acció per pintar una sala, o que cuinis per la gent que està treballant, o que vinguis a un mercat d’intercanvi solidari. Farem moltes activitats i accions divertides que es faran en benefici de la seu. I volem que la gent ens acompanyi.