Carles Sanjuán: "Hem de treballar per fer un camí junts”

Fa un any i mig que naixia el Grup TEA, una nova associació formada per familiars de persones que pateixen un Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Enguany, l’entitat ofereix, des d’aquest novembre fins al mes de maig, tres trobades mensuals amb l’autisme com a protagonista. Sessions on es projecten pel·lícules, on xerren professionals o trobades per berenar i compartir experiències.  Les cites són gratuïtes i es fan a la Casa de Cultura. Trobareu més informació del grup i les trobades al web grupteasantcugat.blogstop.com.

El TOT Sant Cugat entrevista a Carles Sanjuán, Adelaida Soler i Lluïsa Gallego, membres de la junta de l'enitat. 

Fa un any i mig que va néixer l’entitat, quina valoració en fan?

Adelaida Soler (A.S.): Molt positiva en el sentit que vam néixer amb la idea d’incidir en les administracions públiques per fer canvis pel que fa a la integració i la inclusió de les persones amb TEA. I en aquest aspecte, hem fet molts avenços. Som a la Federació Salut Mental de Catalunya, a la Federació Catalana d’Autisme i, a més, tenim presència a la Taula de Salut Mental de Sant Cugat i formem part del grup de treball específic per TEA, on hi ha representació de totes les entitats TEA de Sant Cugat.

Déu-n’hi-do...

Carles S. (C.S.): Sí. Moltes entitats TEA es dediquen a crear un món paral·lel. Supleixen la falta d’un servei creant-lo ells. Nosaltres enfoquem més el nostre treball amb el tema de la integració. És millor anar junts, que pel mateix camí, però separats. Per això ens cal visibilitat i arribar a una conscienciació social que hi ha unes persones que són diferents, que funcionen diferent, que tenen uns mecanismes mentals diferents i que s’ha de fer una entesa entre les dues parts per fer un camí junts i treballar junts per tenir una millor societat.

Parlem de les activitats que proposen aquest any...

A. S.: L’objectiu és crear un punt de trobada per compartir de cara a les famílies, siguin pares, mares, qui sigui que tingui un familiar amb TEA, allà ens trobarà. Simplement per xerrar, trobar-te, estar amb persones que passen per una situació semblant, o ja l’han passada... La idea és compartir les experiències. I arran de compartir experiències vam pensar que també podíem compartir altres coses. Hi ha el moment del te, amb especialistes, els punts de trobada, un espai per compartir experiències mentre berenem i també projectem pel·lícules amb temàtica TEA. És molt enriquidor.

Fan altres activitats per a la gent que forma part de l’entitat?

Lluïsa Gallego (L.G.): No, nosaltres treballem per la integració, per tant, la nostra idea no és crear un esplai per als nostres nens diferenciat d’uns altres. No creem serveis ni per als infants ni per a res a part, sinó que ens trobem, treballem, parlem i ens ajudem perquè la integració dels nostres familiars sigui el màxim d’exitosa possible dins el poble. Aquestes activitats que fem els dijous ajuden a tot això. Tampoc tenim un servei de psicologia, som pares i mares. Pensem també que el treball essencialment és entendre que la gent que és autista requereix la comprensió dels neurotípics.

"El TEA passa desapercebut moltes vegades"

Cada vegada hi ha més integració?

A. S.: Normalment parles d’autisme i et ve la imatge d’infants, però clar, aquests nens creixen es fan adults, potser poden estudiar, treballar, tenir una vida autònoma... tot això requereix una sèrie d’etapes a la vida que han d’estar preparades per acollir aquestes persones i que puguin desenvolupar la seva vida amb la normalitat més gran possible. L’autisme és un trastorn invisible, per dir-ho d’alguna manera. No s’entén que necessitin unes adaptacions concretes o un acompanyament o una altra mirada.

Un dels seus objectius al néixer era crear xarxa... l’han aconseguida?

A. S.: Estem en contacte amb la majoria d’associacions TEA de Catalunya i en l’àmbit de poble estem dins el grup de treball de TEA. Trobem que és una necessitat bàsica anar tots a la una.

C. S.: Ha d’haver-hi una coordinació perquè afecta tots els àmbits de la vida. No pots treballar només una cosa i deixar l’altra. La integració comença pels més petits, a les escoles, a les aules, per normalitzar la presència d’aquests nanos, que algun dia seran adults. I si els neurotípics, com diuen ara, i els neuroatípics han pujat junts normalitzen la seva presència.

És un trastorn amagat?

C. S.: Més que amagat, passa desapercebut moltes vegades. Fa molt poc que està diagnosticat. És una síndrome i això vol dir que hi ha gent molt afectada i gent poc afectada. Abans, molta gent passava desapercebuda, passaven per estranys, per persones que tenien els seus problemes. Ara, és quan es comença a veure que hi ha molts nanos que tenen uns certs comportaments, que es comença a dir la problemàtica que hi ha, però és que això és molt recent.

I Sant Cugat, creuen que està molt lluny d’aquesta integració?

A. S.: A Sant Cugat som uns privilegiats. Els nostres infants han estat integrats en associacions, esplais, centres esportius... amb tota normalitat i això no ha vingut donat perquè hi hagués una política d’aquestes, sinó perquè la voluntat de la gent i de les associacions és aquesta, no té més. Després tenim la creació del grup de treball TEA, que ha posat en evidència el treball que ja han fet totes les institucions que hi estan abocades i que volen que això tiri endavant. Trobo que tenim molta sort en aquest sentit i ens en volem aprofitar.