Collserola, a l'epicentre de les invasions biològiques de Catalunya

A Collserola hi ha una quarantena d'espècies vegetals invasores. La canya americana, l'ailant, la robínia, la prunera o la noguera en són alguns exemples. La presència humana durant segles ha fet del Parc Natural de Collserola un espai alterat on les espècies exòtiques s'han anat introduint, de manera voluntària o involuntària, especialment durant el darrer segle.

"Collserola és l'epicentre de les invasions biològiques de Catalunya". Això ho diu el Doctor en Biologia i investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, que assegura que el Parc Natural "no es salvarà de les invasions". Joan Vilamú, tècnic del Parc de Collserola encarregat del control d'aquest fenomen, explica que a Collserola hi ha més de 130 espècies exòtiques. El problema, explica, és quan aquestes espècies exòtiques es converteixen en invasores i "colonitzen i ocupen" l'espai de les espècies autòctones, posant en perill la biodiversitat del Parc.

Pino explica que hi ha espècies que es localitzen per primera vegada a Collserola, com podria ser el cas del rossinyol japonès o alguns petits mamífers, fet que demostra el potencial d'aquest entorn a ser invadit per flora i fauna exòtiques. "Les espècies invasores necessiten tres coses per introduir-se: bon clima, règim de pertorbacions que permeti la seva adaptació i gent. Quant més gent hi ha, més possibilitat hi ha de propagar-les", assenyala l'investigador.

I és que Pino deixa clar que la responsabilitat no és de les espècies invasores. "Elles causen els impactes, però no són la causa del problema sinó la conseqüència. La causa és la nostra manera de gestionar el territori i l'alt volum d'intercanvi entre territoris".

Ailant, enemic públic número 1

L'espècie invasora que centra tota l'atenció del Parc Natural de Collserola i també d'investigadors és l'ailant, un arbre xinès ornamental que es va començar a plantar a Catalunya de forma voluntària ja fa més d'un segle. "L'espècie invasora perfecte" o "l'arbre que posa en perill la biodiversitat de Collserola" són algunes de les descripcions publicades sobre l'ailant. És la que més s'ha estès per tot Collserola i la que més espècies autòctones ha desplaçat.

"A Collserola tenim coneixements d'ailants plantats de forma voluntària fa 70 o 80 anys", explica Joan Vilamú. Llavors, quan va ser quan es va deixar de considerar aquest arbre un ornament i es va parlar d'espècie invasora? "Ens vam adonar que teníem un problema el 1994. Aquell estiu, que va haver-hi una sequera extrema, vam tallar ailants per fer una prova. En quinze dies, els 30 ailants que havíem tallat s'havien convertit en 300. Tot era sec, menys els ailants. 

Actualment, l'ailant ocuparia unes 30 o 40 hectàrees per tot el Parc de Collserola, tot i que Vilamú destaca que és una xifra difícil de controlar, ja que està molt dispers. I és que aquest arbre es pot trobar per tot arreu, des de les zones més seques del Parc, com la banda barcelonina, fins a les zones més humides de rieres i torrents. Per aquest motiu, aquest arbre xinès està "afectant totes les espècies".

En perill la biodiversitat?

Però, quines són les característiques que fan d'ailant una espècie tan invasora i que s'ha estès tant? "Té una gran capacitat de colonització, rebrota de les soques, s'expandeix subterràniament i a més també fa guerra química. Té la capacitat de generar substàncies al·lopàtiques, que inhibeixen la capacitat de creixement d'altres espècies", respòn Joan Pino.

I és que per l'investigador del Creaf aquest és principalment el problema que genera l'ailant a Collserola, que ocupa espais d'alt interès ambiental i no permet que espècies natives recuperin els seus espais. Concretament, l'ailant ha ocupat sobretot zones humides, fondals, zones properes a rieres. "Aquests llocs haurien d'estar ocupats per bosquets de fulla caduca com avellaners i oms, que pràcticament no es veuen", afegeix el Doctor en Biologia.

"Zones que haurien de ser boscos de ribera o de pineda, ara són monocultiu d'ailants", destaca Joan Vilamú, que assenyala la gran capacitat de dispersió i de competir amb altres espècies que té aquest arbre arribat a Catalunya ja fa més d'un segle.

"Si es descontrolés, podria posar en perill la biodiversitat del Parc. En alguns punts ja està desplaçant altres espècies i hi ha zones on només hi ha ailant", reconeix Joan Vilamú. "Més que posar en perill la biodiversitat del Parc, l'ailant ocupa determinats habitats especialment vulnerables, delicats i d'alt interès de conservació", exposa per la seva banda Joan Pino.

El tractament

Davant d'aquesta possible amenaça, els tècnics del Parc de Collserola treballen des de fa anys en el control de l'ailant. "L'objectiu final hauria de ser eradicar-lo, però és pràcticament impossible", destaca Joan Vilamú. En aquest sentit, Joan Pino considera que no es pot plantejar la possibilitat d'eradicar aquesta espècie, ja que tenint en compte la seva extensió seria inviable econòmicament: "S'ha d'aprendre a conviure amb elles". Tot i això, l'investigador del Creaf considera important controlar la seva població en un Parc Natural com el de Collserola, on s'han de preservar els seus valors ambientals i les espècies autòctones.

Així, des del 2004 els tècnics del Parc de Collserola empren un mètode de control de l'ailant basat en injeccions d'herbicides peu a peu. És a dir, es localitzen els focus més importants d'ailants de les zones més interiors del Parc i, a les femelles, se'ls hi injecta un herbicida químic que els acaba secant i matant. Des del 2004, han fet més de 50.000 injeccions a arbres.

"Està en fase de poder-se controlar, però no en fase de control. Queden molts peus de femella, molts nuclis d'ailants a zones interiors del Parc i molts municipis que encara tenen ailants plantats pels carrers. I és que una de les formes en què l'ailant va arribar a Catalunya (no en el cas de Collserola) va ser a través de l'obra pública, ja que per les seves característiques eren molt utilitzat per talussos de carreteres i jardins públics ornamentals.

Per Joan Pino, un problema és que s'intenti evitar la proliferació d'espècies invasores quan ja és massa tard i s'han expandit per tot el Parc. Així, posa de manifest que hi ha espècies en determinats ambients del Parc que, tot i que de moment no s'han estès, tenen tots els números de fer-ho. Des de Collserola, Joan Vilamú explica que tenen espècies invasores controlades als límits del Parc, però que fins que no entrin en zones més delicades no actuaran.

En cases particulars

El tècnic del Parc de Collserola no té constància que a Sant Cugat es plantessin ailants en obra pública o jardins municipals. Des de l'Ajuntament també expliquen que no se n'ha plantat mai en parcs i jardins públics. Tot i això, un problema que sí que afecta el municipi són els ailants plantats en cases particulars de zones properes a Collserola. Una femella d'ailant pot enviar les seves llavors milers de metres enllà i, per tant, mentre hi hagi aquesta espècie en cases particulars pròximes al Parc serà molt difícil controlar el seu creixement.

És per això que des del 2014 el Parc té en marxa una campanya on qualsevol propietari pot demanar que se li injecti herbicida al seu ailant. A través de les associacions de veïns de barris de la Floresta o les Planes es poden donar a conèixer les finques privades on encara hi ha ailants.

A més, cal apuntar que des del 2012 l'ailant forma part del catàleg d'espècies invasores de l'estat espanyol, per la qual cosa està prohibida la seva comercialització i la seva plantació.