Com era abans l’avinguda de Gràcia
L’avinguda de Gràcia i el barri de l’Eixample a Sant Cugat són fruit de la connexió amb la ciutat de Barcelona i l’arribada d’estiuejants provinents de la burgesia catalana
L’actual avinguda de Gràcia és una via que es desenvolupà com a solució per facilitar l’exportació a Barcelona dels excedents de vi que hi havia a Sant Cugat. Fins a finals del segle XIX, aquesta via havia estat poblada de vinyes, tot i que l’any 1879 es començaren a urbanitzar. L’expansió d’aquesta urbanització va directament lligada a l’arribada dels estiuejants barcelonins, atrets per la natura i la tranquil·litat que els oferia Sant Cugat.
Aquests nous habitants provinents de la burgesia catalana potencien el modernisme com a estil arquitectònic dels seus habitatges. L’avinguda de Gràcia ens ha deixat un important llegat modernista. L’exemple més conegut és el de la casa Armet, construïda l’any 1898, però també d’altres com la casa Mònaco, la casa Mir o fins i tot la vil·la Felisa (actual seu de l’Ateneu).
Pel que fa al nom, el seu nom originari era carretera de Gràcia, ja que l’antiga vila de Gràcia era el punt de connexió amb Sant Cugat a través de la carretera de l’Arrabassada, on també hi ha exemples de modernisme com la casa Lluch. No obstant això, l’any 1897 es bateja aquesta carretera amb el nom de passeig de Cánovas del Castillo, per commemorar aquest polític conservador víctima del terrorisme anarquista.
Amb la mort del president de la Generalitat, Francesc Macià, l’any 1932, però, l’Ajuntament decideix rebatejar la carretera amb el seu nom. Aquest fou el nom que mantingué fins a l’arribada de les tropes feixistes al nostre poble, moment en què decidiren retornar el nom de Cánovas del Castillo. Finalment, l’any 2005 l’Ajuntament decidí canviar el nom pel d’avinguda de Gràcia a instàncies d’una proposta d’Esquerra Republicana.
Què hi veiem a la foto?
Aquesta fotografia aèria fou feta als anys cinquanta. A la dreta de la imatge hi podem observar la filera d’arbres de l’avinguda de Gràcia i les cases d’estiuejants que havien anat ocupant el que abans eren vinyes i camps. A la part inferior de la imatge s’hi pot observar també el traçat de l’Eixample Sud, amb aquestes quadrícules característiques de la nova urbanització. La seva construcció, així com la resta de l’Eixample, data de finals del segle XIX. Pel que fa a la resta de Sant Cugat, es poden veure els camps i vinyes de Coll Favà a la part superior de la imatge, així com la carretera de Rubí resseguida amb una filera d’arbres a la part superior esquerra. Interessant també remarcar la presència de la masia de can Villà a la part inferior esquerra, masia que malauradament no ha arribat fins als nostres dies.