Què mengem per Nadal i per què?

Arriben les festes de Nadal, el que podria ser sinònim de dies intensos d'àpats reunits amb la família al voltant d'una taula. A casa dels pares, dels tiets o els sogres, sigui on sigui, dies que, encara que siguem els de sempre, les taules llueixen més que mai.

Hi ha qui manté la tradició en cada àpat o hi ha qui innova, però quins són els plats que, segons la tradició, hauríem de menjar? I per quin motiu?

Històricament, a Catalunya, la Nit de Nadal, el 24 de desembre, no se celebrava. Sí que és cert que cada família es reunia a casa seva i potser menjava neules i bevia una mica de cava abans d'anar a la Missa del Gall. Actualment, sigui per migracions o influències externes, hi ha moltes famílies que celebren el dia 24, una festivitat amb molt arrelament a tot el territori espanyol. Per això mateix, la tradició gastronòmica catalana no concreta res sobre l'àpat d'aquesta nit.

El dia fort és el 25 de desembre, dia de Nadal. Tradicionalment sempre s'havia menjat sopa de galets durant aquest dia, sovint podien portar mandonguilles o pilota. La tradició de l'escudella i carn d'olla és més recent i més típic de la ciutat. El motiu és senzill. Antigament, al món rural menjaven sovint la carn d'olla i per tant no feia festa. La raó de menjar sopa de galets el dia de Nadal no és una altra que el fet de poder menjar alguna cosa calenta.

Ja de segon plat, s'ofereix el rostit tradicional. Normalment es tracta d'un pollastre farcit amb prunes i pinyons. Precisament, la cançó, "d'ara ve Nadal, matarem al gall..." ve d'aquí. 

Hi ha famílies però que, de segon, mengen peix. Aquest fet es deu a una influència de la tradició madrilenya.

I per postres, els que encara tenen un espai poden gaudir dels torrons de tota la vida. El de xixona, alacant i la neula catalana.

Ja el dia 26 de desembre, Sant Esteve, ve marcat pel dia dels canelons. Però perquè a Catalunya i altres ciutats europees celebrem Sant Esteve i a la resta del territori espanyol no?. Hi ha diverses teories. D'una banda, cap al segle VIII, en ple Imperi Carolingi, es va decidir que els dies següents de cada Pasqua serien festius. Per això mateix, a Catalunya és festa el dilluns de Pasqua, que ve després de diumenge de Pasqua i el dia de Sant Esteve, que és després de la Pasqua de la nativitat, el 25 de desembre.

Una teoria més actual però, és la que diu que, antigament a Catalunya, les famílies necessitaven un dia per tornar als seus domicilis. Sortir després del dinar de Nadal quan ja era fosc dificultava la tornada, i la gent aprofitava el 26 de desembre per tornar a casa. D'aquí podria sortir la dita que "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva".

Sigui com sigui, la tradició catalana marca que el dia de Sant Esteve es mengen canelons. El motiu? Doncs antigament, no es llançava res de menjar, i les famílies aprofitaven les restes del rostit del dia de Nadal per a fer canelons. De postres, tornaven a sortir els torrons i el cava.