"Després de l’1 d’octubre la gent prendrà les decisions i els hi passarem per sobre"

Aquest dilluns 1 d'octubre se celebra un any del referèndum d'autodeterminació de Catalunya, un referèndum que va ser prohibit per l'Estat espanyol, però que el Govern de la Generalitat va impulsar igualment, i que va acabar organitzant i defensant el poble. El TOT entrevista a tres organitzadors del referèndum, la Gemma que va ser la coordinadora de Sant Cugat, en Xavier i en Quico que eren representants de l'administració (RA) i que van ser els encarregats en un col·legi electoral, i els quals una de les seves funcions va ser portar les urnes i garantir la votació. No és una entrevista amb noms i cognoms i fotografies, perquè encara hi pot haver represàlies cap a ells per haver deixat expressar als santcugatencs a les urnes, votant.

Més info: Així va viure Sant Cugat el referèndum de l'1-O

Quin és el moment en què saben que organitzaran el referèndum?

Gemma: Va ser a mitjan estiu que em van trucar per si volia ser la responsable de la coordinació del municipi de Sant Cugat, no m'ho vaig pensar, vaig dir que sí immediatament, tot i que després m'ho vaig pensar; el compromís que tinc amb el país és prou important perquè m'ho rumiés cinc segons i tirar endavant. No va ser fins al setembre que ens van donar ordres més concretes de com havíem de funcionar. Va ser molt important el misteri perquè no hi hagués cap filtració d'informació, tot i això, vam tenir la informació necessària en cada moment. Recordo una frase del Jordi Turull en una reunió que deia, que si tothom feia la seva part de feina, tot sortiria i va tenir raó.

Xavier: Va ser a començaments de setembre, vaig dir que sí, que era un honor. Vam fer una primera trobada on se'ns va explicar les nostres funcions, i després ens van dir que no preguntéssim ni que volguéssim saber res més. Que ja ens ho explicarien. Aquesta va ser una de les claus de l'èxit que la informació estava trossejada. El gran èxit és que ens donaven la informació quan la necessitàvem i només la nostra. No en tenia ni idea d'on estaven les urnes, ni com les portaven, només hi va haver un moment que em van dir que havia d'anar a buscar un paquet i portar-lo a tal lloc i a tal hora. Hi va haver un blindatge d'informació que era impossible configurar globalment l'estructura. Hi devia haver molt poca gent que sabia l'estructura.

Quico: No ho sé quan m'ho van dir, van ser molts dies intensos. Ser RA van ser moltes hores de feina, tinc com un núvol de coses. Només sabia que havia de respondre que sí, i que per poc que les pogués fer t'hi poses i no mires res més.

Més info: Així va viure Sant Cugat el referèndum de l'1-O

Gemma, com va ser pas per pas? 
G: Jo m'havia d'encarregar d'estar en contacte amb la persona que tenia per damunt, havia de crear un grup de persones per cobrir tots els col·legis, i va haver-hi molta coordinació amb l'Ajuntament, es van obrir tots els espais electorals. Quan vam tenir decidits els col·legis, van ser 28, amb 64 meses, per tant hi havien 28 RA que havia d'escollir jo. Aquí va començar la ronda de converses amb gent molt propera. Hi havia d'haver una confiança absoluta amb la gent amb qui contactava. A poc a poc vam anar fent la llista de la gent que rebria la mercaderia i la portaria als col·legis.

Es trien aquestes persones, es porten els col·legis a les 8 del matí, i què més passa? 
G: Vam donar la llibertat que cada RA decideixi quan portava l'urna. Jo vaig estar a l'ajuntament tot el dia coordinant les accions dels col·legis, a més amb els hackers que van sortir... m'agrada parlar amb la gent perquè a vegades m'és una sorpresa el que m'expliquen. 

X: Quan vaig tenir la mercaderia ben guardada el que vaig fer va ser anar el meu col·legi el dissabte a les 7 de la tarda i ja hi havia més de 50 persones, disposades a quedar-s'hi a dormir. Vam quedar quea quarts d'una de la nit portaria la mercaderia, i me'n vaig anar a casa a intentar dormir. El col·legi el vam obrir i ja teníem allà les urnes, les paperetes i dues taules electorals, com que no sabíem qui serien els presidents ni els vocals, els tres primers de les cues van sortir voluntaris per ser-ho. Vam obrir les dues taules i vam començar la votació.

Van poder fer servir el cens universal? 
X: Sí, vam tenir dos cracs amb informàtica, que van connectar amb un servidor, de no sé on, jo en sóc un negat, però el nostre col·legi no vam tenir problemes.

Q: Com diu la Gemma cada col·legi va buscar les seves solucions al moment, no eren iguals tots els col·legis, no era el mateix la biblioteca, o la Casa de Cultura, aquí tenim l'Arxiu Nacional de Catalunya, que és responsabilitat de la Generalitat i no s'hi va poder estar a la nit. Les Ampes que potser van liderar aquest moviment van buscar activitats pels nanos el divendres a la tarda, a la Biblioteca que tanca dissabte a la tarda, hi havia molta gent perquè no es pogués tancar. Les urnes les va portar cadascú quan va poder. Jo la vaig portar al vespre, i a les cinc del matí me'n vaig entornar al meu col·legi, de camí vaig passar per l'arxiu a veure si es podia obrir. Cadascú s'ho va muntar. A la Biblioteca no vam poder resoldre el tema del cens universal i vam anar tot el dia amb el cens amb paper, la qual cosa va impedir que gent que venia de Barcelona pogués votar. La gent de l'escola va poder fer-ho però.

Això que m'expliquen del cens universal, xoca amb qui diu que hi va haver qui va votar dues vegades a Sant Cugat segons publicava algun diari de Madrid. 
G: No estic d'acord, no sé si a tot Catalunya va funcionar igual. Vam ser molt curosos, els llocs on va funcionar el cens universal, la gent que va votar,ho va fer una sola vegada, es podia comprovar. I com diu el Quico, als llocs on no es podia votar amb el cens universal només van votar la gent del col·legi. A la Casa de Cultura van venir dues famílies de Cornellà i van poder votar amb el cens universal.

X: Aquest diari que ho va dir em mereix la mateixa credibilitat que Sálvame. Felicito l'organització. Si tot el que poden treure de l'organització del referèndum és que un noi va votar dues vegades... si hi va haver alguna irregularitat en aquest referèndum, és exactament comparable a qualsevol de les altres eleccions d'aquest país i que no alteren en absolut el resultat. 

"Hi havia gent que volia participar fos com fos"

G: A la immensa majora de col·legis va funcionar el cens universal, vam tenir la col·laboració de molta gent entesa en informàtic. 

Q: Les irregularitats certes van ser les de la Guàrdia Civil, els cops de porra seus, i estan denunciades.

X: En els col·legis electorals on van entrar ells, i amb el cens de cada col·legi, van impedir votar 500 mil persones, això sí que és frau electoral.

Els va sorprendre la implicació de la gent?
G: A mi no des del moment que vam veure quin era el grau d'implicació, hi havia gent que volia participar fos com fos. Ja vam preveure que seria una cosa gran i això em va animar molt per continuar, fos com fos. Sabia que me l'estava jugant, però que era per una cosa important i per gent que es creu el mateix. 

"Vaig plorar. És un dels dies més emotius emocionalment"

X: Vaig plorar. És un dels dies més emotius emocionalment. Al cap de dues hores la gent havia muntat un pal d'emergència perquè en 13 segons les urnes desapareixien, vam fer dos simulacres. Això és molt difícil organitzar-ho prèviament, aleshores al·lucines de la manera que la gent anònima s'organitza amb una situació de tensió i d'emergència nacional. La gent estava per donar-ho tot. A l'hora de dinar va començar arribar gent amb carmanyoles, ens va sobrar menjar. Aquell dia vam guanyar, va ser l'acte de desobediència civil i pacífica més bèstia que s'ha fet a Europa en el segle XX i XIX.

Q: Jo també vaig plorar i fins i tot ara (s'emociona) per la gent que hi havia. Hi havia gent totalment anònima, amb la convicció amb què van participar. 

Vau trobar cap persona unionista involucrada en l'organització del referèndum?
Q: No es va manifestar si hi era. 

X: A àmbit de votants, jo felicito els que van votar "no" perquè per sobre de tot són demòcrates. 

Q: Si es van quedar a l'escola a defensar-la, tampoc ho sabem.

Hi va haver algun moment de nervis? Algun moment que penséssiu que havien enganxat que organitzàveu el referèndum? 
G: Tinc una anècdota. Algú de l'Assemblea em va dir: "Tu no pots anar sola pel carrer" i després vaig ser conscient que tenia una informació que hagués estat important perquè no es fes el referèndum. En cap moment vaig tenir la sensació que em seguissin, no tinc gens de por, si m'han de venir a buscar que vinguin, estic molt convençuda del que vaig fer, que em vinguin a buscar les vegades que faci falta. 

"El moment més crític va ser fer arribar l'urna al col·legi"

Q: Jo portava els ulls oberts. Per mi el moment més crític va ser fer arribar l'urna al col·legi, tenia una distància llarga. Ens vam estudiar en quin moment i com fer-ho. Vam parlar amb el responsable que tenia al meu col·legi: "a tal moment em truques jo surto, i quedem, no vinguis tu sol". Vam prendre precaucions, però no hi va haver cap problema. 

X: Hi ha un moment que quan arribes a buscar la mercaderia ( es refereix a les urnes i les paperetes) i te l'emportes a casa, quan pares per un semàfor vermell mires més qui hi ha. En el nostre col·legi el moment més tens va ser des de les 8 fins a les 11, quan veiem les imatges de com atonyinaven a la gent, es va generar un nivell de por important, i va tornar gent que ja havia votat per venir a defensar el col·legi. 

G: Potser més que por, se'm va crear una sensació d'angúnia que encara em dura, mai m'hagués imaginat que hauria treballat amb clandestinitat, això és molt fort. A mi m'ha quedat marcat.

Q: Nosaltres no teníem televisió i ens assabentàvem del que passava a mesura que venia la gent a votar. Del cens universal ens en vam assabentar perquè va venir un ciutadà a votar d'un altre col·legi. Hi havia estones que ens deien la Guàrdia Civil està entrant al Catalunya, està entrant al Pavelló... Aquesta tensió va durar tota la tarda i la gent va pressionar perquè avancéssim el recompte mitja hora, per por que s'emportessin l'urna amb els vots a dins.

X: En el meu cas les meses van decidir esperar al final. La gent estava molt implicada. Hi va haver actitud d'heroi anònim.

On estaven les urnes de Sant Cugat? Es pot dir on les vau anar a buscar?
Q,G, X: No ho sabem .

"El lloc on vaig anar a buscar l'urna no es pot dir"

X: El lloc on la vaig anar a buscar no es pot dir, només et puc dir que al mig del camp.

Tenen por encara a represàlies? 

Q: No, però no es tracta de regalar res. 

G: Jo estic molt orgullosa, i si algú m'ha de dir alguna cosa, ja em defensaré.

La llei del referèndum deia que els resultats de l'1-O s'havien d'aplicar, no s'han aplicat, no hi ha república, va valer la pena? 
X.Q.G: Sí.
G: Sí, perquè encara podem fer valer els resultats, i de fet, ho estem fent i els farem valdre fins que els acceptin.
X: Hi ha un abans i després de l'1-O, el poble va humiliar l'Estat espanyol, i els vam guanyar per golejada. L'altra cosa és si els nostres polítics van saber estar a l'altura o no, però que el poble hi va estar segur.
Q: Si pensem que hi ha gent que aquell dia se'n van adonar de moltes coses, i amb això ja no tornaran enrere. Se'n van adonar que l'Estat espanyol és així, aquell dia el primer que va convertir a independentistes va ser l'Estat espanyol i els partits unionistes. Si hem de tornar a fer alguna cosa, partim d'una base més solida.

No se senten una mica estafats pel govern, per no haver sabut aplicar els resultats, com a organitzadors? 
G: No perquè sabem que al final sortirà, i som conscients que és un procés molt llarg, però que els resultats no es poden aplicar d'un dia per l'altre. Estic convençuda que la república està proclamada, el que passa és que la tenim allà en suspens. Ens ho hem de creure. Ningú canviarà el que va passar aquell dia, passarem per sobre del polítics, perquè la gent passarà per sobre al final i això es portarà a terme.

"Jo en algun moment sí que m'he sentit enganyat"

X: Jo en algun moment sí que m'he sentit enganyat, o de tenir la sensació que no estaven a l'altura de la ciutadania. No ho puc amagar. 

Q: Jo també he tingut la sensació que esperàvem una altra cosa, actuar d'una altra manera, sí. És innegable. Al mateix temps valores tot això. Confio que amb la resposta d'aquesta gent a la propera actuïn d'una altra manera 

X: Si no hi hagués hagut 155, no hi hauria hagut eleccions al 21-D, i no s'hagués tornat a demostrar que si algú és majoritari a Catalunya, és l'independentisme, per més mentides que vulguin dir. La situació actual de reconeixement d'Europa no s'hauria produït... Tot el que està passant és fruit de l'1 d'octubre.

Podria tornar a passar un 1-O? 
X: tornarà a passar, però no un referèndum. Un altre empoderament de la ciutadania està per venir.

Q: Després de l'1 d'octubre la gent prendrà les decisions i els hi passarem per sobre. 

L'1-O és el pas previ a un referèndum pactat? 
X: Jo no sé com serà, però el que sí que sé és que comença l'1 d'octubre. Si acabarà amb un referèndum pactat, no ho sé.