Castelo, un santcugatenc nascut a Equador: "És molt tràgic, horrible"

El dissabte 16 d'abril, al voltant de les set de la tarda de l'hora ecuatoriana, Equador va patir un terratrèmol de 7,8 graus que va deixar bona part del país en runes i incomunicat. Més de 500 víctimes mortals, més de 4.000 ferits i més d'un miler de desapareguts. Ciutats que van quedar totalment destruïdes i aïllades, sense subministraments d'aigua, electricitat o d'aliments. A més, des de llavors s'han detectat centenars de rèpliques, una de les quals va arribar a una magnitud de 6,2 graus.

La comunitat equatoriana és una de les més importants a Catalunya i, Sant Cugat, no n'és una excepció. Al municipi hi viuen unes 400 persones nascudes a l'Equador. Abans de la crisi, la xifra va arribar a ser molt superior, ja que molts santcugatencs equatorians van decidir tornar al seu país en no trobar oportunitats aquí.

Aquest diumenge, dia 24 d'abril, se celebra una missa en record a les víctimes a l'església de Sant Cugat.

Per això, el TOT entrevista al coordinador de l'Associació Multicultural de Sant Cugat, un santcugatenc que va néixer i créixer a Manta, una de les ciutats més afectades pels terratrèmols. El TOT també recull testimonis del regidor Dimitri Defranc, també equatorià, i de José Peralta, un altre santcugatenc amb orígens al país llatinoamericà.

"Veure la ciutat on vas néixer en runes, és molt dur"

Com està vivint els dies posteriors al terratrèmol?

La situació que estem passant és molt dura. Caòtica, terrible. Amics, coneguts i familiars directes que han perdut casa seva i tot el que tenen. Veure la ciutat on vas néixer i créixer en runes és molt dur. Hi ha barris que s'han perdut totalment i hi ha més de 158 víctimes mortals a Manta.

Un dels problemes ha estat la incomunicació. S'ha pogut posar en contacte amb la seva família?

Són moments molt difícils. Jo no vaig poder contactar amb la meva família fins al 19 d'abril, més de tres dies després del terretrèmol. Abans no en vaig saber res, van quedar totalment aïllats.

Com va ser la comunicació?

Vaig parlar amb el meu germà, que em va poder trucar perquè va carregar el telèfon mòbil al cotxe. Em va dir que mai s'imaginava veure la ciutat com està. Amb desenes d'edificis, hotels, hospitals, infraestructures a terra. Que, per la calor, ja se sent per tot arreu la pudor per la gent que ha perdut la vida i està pel carrer. Quan pots sortir de casa, evitant totes les destrosses, veus com s'estan velant els morts al carrer, taüts al terra. Persones contínuament plorant, molt deprimides... És una situació molt penosa i el dolor és molt gran.

Hi ha hagut moltes víctimes mortals.

Sí, és una gran tragèdia. L'àvia de la meva cunyada ha mort i també el nebot d'uns coneguts. És molt tràgic veure gent que han perdut els fills... Són imatges molt dures. La part positiva dins de la tragèdia és que s'ha rescatat també gent que havia quedat enterrada entre les runes i ha sobreviscut.

I molta gent que ho ha perdut tot.

Tinc familiars directes que han perdut casa seva i tot el que tenen. Un 40% del país ha quedat destrossat i barris sencers de Manta han desaparegut. No hi ha aigua, ni serveis bàsics i s'estan quedant sense abastiments de menjar.. Hi ha moltes ciutats completament incomunicades i aïllades. Tinc familiars amb nens petits i ho estan passant molt malament perquè no hi ha abastiments...

Com descriuries la ciutat de Manta abans del terratrèmol?

És una ciutat molt bella, el primer port turístic i marítim del país i la capital mundial de la tonyina. Té 265.000 habitants i hi ha molts estrangers, també molts catalans. És una ciutat que ha crescut i s'ha mantingut per la pesca i el turisme. La ciutat on vaig néixer i que m'estimo. Espero que se'n surti d'aquesta perquè és molt dur. Tot el que s'havia aconseguit, s'ha perdut en un minut.

Moments molt difícils.

Som una societat optimista amb molt cor, però estem partits, trencats. És un moment molt difícil i angustiós, el més difícil que hem passat. Hi ha hagut centenars de rèpliques, una d'un nivell de 6,2. Estem resant que això pari ja.

Com es pot viure tot plegat des de la distància?

Tenim molta angoixa, perquè sabem que no podem està allà ajudant i col·laborant amb les nostres famílies i la situació és d'emergència i pànic. No podem ni comunicar-nos amb els nostres amics i familiars. Sents el mateix dolor que la gent que està allà.

Hi ha gent que es pot plantejar anar a Equador a donar un cop de mà a la ciutat on va néixer?

Jo mateix. Vull anar a Equador a ajudar a la gent que estimo, tinc el cor en un puny. Segurament marxi cap allà, però no hi ha res segur perquè s'ha de veure on puc oferir més ajuda. Ganes per anar-hi, en sobren.

Com veu el futur d'Equador?

Està clar que qualsevol país del món, per molt desenvolupat que estigui, un terratrèmol com aquest el deixa en fallida. Necessitem 3.000 milions de dòlars i les ajudes internacionals no seran suficients. Serà molt dur econòmicament pel nostre país i ens hem de donar suport entre tots. A partir d'ara ve el més difícil: tirar endavant un país que ha patit una catàstrofe sense precedents i per la qual no estava preparada. Ha costat molts anys tenir bones carreteres, hospitals, infraestructures... i en un minut ha anat tot a terra.

Com valora la reacció de la societat santcugatenca i el món en general?

Hem d'agrair infinitament la solidaritat i generositat de molts santcugatencs, que s'han posat en contacte amb nosaltres per saber com estàvem i si teníem familiars o coneguts afectats. També hem de donar gràcies de tot cor a l'Ajuntament i a tots els representants polítics, així com entitats com l'ANC.

Canalitzar la solidaritat

Dimitri Defranc, regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat, és un santcugatenc nascut a l'Equador i explica també com va viure la tragèdia des de la distància: "Hi havia molta confusió, la gent aquí estava molt descol·locada. El primer que vaig fer va ser trucar el meu germà, que estava bé". Tot i això, Defranc explica que encara hi ha una tieta que no han localitzat.

El santcugatenc explica que estan acostumats a tremolors, ja que és una zona on hi ha sovint fenòmens d'aquests. Però no com el de l'altre dia: "Va durar 55 segons i va ser molt bèstia, el més gran des de fa dècades. No es pot estar preparat per això"

El santcugatenc destaca que molta gent s'ha posat en contacte amb ell per veure com es podia ajudar i agraeix totes les mostres de solidaritat, tot i que reconeix que la situació és difícil: "Les ciutats que més ajuda necessiten, estan aïllades, l'ajuda no pot arribar".

Així, Diego Castelo convida a totes aquelles persones que vulguin col·laborar, facin donacions econòmiques directament a la Creu Roja de les ciutats més afectades de l'Equador, com la Creu Roja de Manta.

"Qualsevol gra de sorra és benvingut"

El santcugatenc José Peralta també mostra la seva gran preocupació per la situació: "Estem vivint una gran impotència, de voler fer coses i no poder ajudar amb tot el que voldríem".

Peralta avisa que ara caldrà reconstruir de zero el país. Per això, agreix totes les mostres de solidaritat de la ciutadania i de les institucions: "Qualsevol gra de sorra, és benvingut". "Una vegada més s'està demostrant la solidaritat de tot el poble de Sant Cugat, de moltes entitats, comerços i de les seves autoritats", ha agraït.

Peralta es mostra preocupat per les conseqüències del terratrèmol, com la falta d'abastiments i les epidèmies que això pot provocar. "És molt dur veure compatriotes passar per aquestes cirunstàncies", lamenta.