Domínguez: "Les dones hem de deixar de ser musses i crear la nostra pròpia imatge"

L'artista visual, fotògrafa i activista Yolanda Domínguez visitava el dimecres, 7 de març, Sant Cugat del Vallès per oferir una xerrada en el marc de la commemoració del Dia Internacional de la Dona en la qual analitzava "com ens influencien els missatges visuals, les imatges que veiem als mitjans de comunicació, la publicitat, la moda... a l'hora de configurar la nostra identitat de gènere, tant a homes com a dones, i com influeixen aquestes imatges en la desigualtat de gènere", explicava al TOT Sant Cugat. Una reflexió a partir del fet que, com detalla, "vaig estudiar Belles Arts i sempre m'ha preocupat molt, no tant l'estètica de les imatges, sinó que efectes que tenen les imatges en les persones".

En una societat on els missatges visuals tenen cada cop més pes, quin és el principal problema d'aquests missatges?

El problema és l'ús d'estereotips; la falta de diversitat de missatges visuals. Les dones sempre són representades d'una manera molt concreta i els homes d'una altra, i això no ens permet ser lliures per escollir qui volem ser. Molts cops els mitjans s'escuden en la llibertat d'expressió, però la veritat és que en realitat no ens estan donant llibertat a les persones que veiem aquestes imatges, perquè no tenim elecció. No passa res perquè una dona en un moment determinat sigui dèbil. El problema és que no tenim l'altre discurs de dona forta, de dona líder, que pot amb tot. Sols tenim el discurs de la dona dèbil, submisa, i el més perillós és que molts cops és una figura associada a la violència. Cal reflexionar, i no solament per part de qui rebem les imatges, sinó també, i molt important, de qui genera aquest imaginari. S'han de fer responsables d'aquest impacte social que té el seu treball.

Per què se segueix repetint el patró, si tant es parla d'igualtat de gènere?

Primer, per una falta d'actitud crítica. Parlo amb moltes persones de mitjans, de publicitat, de moda... que no tenen ni idea de l'eina que és la seva feina. Tenen idea de l'estètica, però és que les imatges són més que estètica: són missatges visuals. Hi ha un desconeixement absolut i una falta de formació sobre aquesta funció social. I, per altra banda, utilitzem estereotips perquè és el llenguatge que tothom coneix. Els mitjans de comunicació tenen un objectiu econòmic, i per a això han de parlar amb el llenguatge que la gent coneix. Si ens posen altres codis, pot ser que perdin clients. Si en l'imaginari la gent sap que una dona és una figura blanca, jove, prima i submisa, no creen un altre discurs perquè pot ser que a la gent no li agradi. El seu objectiu és merament econòmic; els és igual aquest impacte social.

Què es pot fer per canviar aquesta realitat?

Primer, l'educació. Ser conscients. I segons, crec que les dones hem de deixar de ser musses d'una vegada. Hem de començar a crear la nostra pròpia imatge; a posar-nos darrere d'una càmera i no deixar que siguin els homes els que generin aquest imaginari, sinó nosaltres. Ser creadores. Tenir un paper actiu.

Hi ha algun senyal de canvi en aquest aspecte?

Sóc optimista. Clar que hi ha avenços, sobretot en la sensibilitat del públic. Tenim les xarxes socials, i cada cop més, protestem. Fem veure les marques, ens podem comunicar amb elles, i avui es veu de seguida quan un missatge perjudica o molesta, perquè de seguida la gent ho comunica. Això és un avenç, perquè genera sensibilitat. Però crec que deixar tota la responsabilitat en les persones no és just; realment qui té més responsabilitat és qui genera el missatge visual, que és qui arriba a moltíssima gent.

Algun canvi en aquest sentit?

Hi ha algunes que ja comencen, encara que sols sigui per allò de "quedar bé", o de què "el feminisme està de moda". Comencem a veure petits avenços. Crec que és senyal que alguna cosa s'està movent, i això, òbviament, és una cosa que porta el seu temps. No es farà d'un dia per a l'altre. Però sí que sóc optimista.

Vostè és artista. Quin paper juguen en aquest canvi d'imaginari?

Exactament el mateix. Per a mi no existeix diferència. Bé, la diferència és que una marca arriba a moltíssimes persones, i té una responsabilitat més gran que un artista que arriba a moltes menys. Però hi ha responsabilitat. Qualsevol persona, de l'àmbit que sigui, que generi missatges visuals ha de ser conscient del còmput de missatges visuals que hi ha, i del que es vol fer amb la imatge nova que es generarà.

Posi'm un exemple.

Quan es genera una imatge d'una dona nua com un cos sexualment atractiu, no hi ha res de dolent en això, en realitat. Jo no estic en contra d'això, perquè som cos també i no passa res per ser un cos atractiu. El problema és la falta de diversitat. Per això cada cop que algú dins de l'àmbit que sigui genera una nova imatge d'una dona nua, està reforçant tot aquest conjunt d'imatges que ja existeix. Les imatges no són coses aïllades; es relacionen amb les que ja existeixen. Passa quan, per exemple, es fa un cartell artístic per anunciar les festes d'un poble, i s'utilitza una dona nua, escudant-se en què és art. No és un argument vàlid. L'art fa segles que genera les imatges amb les quals avui treballem, amb la qual cosa, segueix sent un terreny que té la seva responsabilitat: la de gener una cultura.

La gent, estem preparats per un canvi de mentalitat?

Crec que s'ha de pensar que la gent és intel·ligent; crec que ens tracten com a ximples, i no. S'ha d'apel·lar a la intel·ligència de les persones. Els missatges visuals que rebem avui en dia no ens fan ser crítics davant de res; són entreteniment pur, i això ens fa pitjors ments actives. Aquí està la responsabilitat d'educar i que les persones puguin ser capaces també de demanar.

L'art seria una bona eina...

Aquí l'art té una funció molt important, que és la de fer crítiques a les persones. Fer-les pensar, fer-les actives, projectar noves possibilitats; l'art és un camp que pot imaginar, i anar més enllà. En aquest aspecte crec que una de les eines que podríem posar en pràctica és valorar més l'art; que hi hagi més educació en la cultura i en l'art.

Aquest 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona. Quin missatge donaria vostè?

Com a artista, jo també paro; jo dono suport a la vaga feminista. Crec que dins del sector de l'art les dones estem encara molt invisibilitzades, perquè tenim un món masclista on tot el que fan els homes està millor valorat. Està demostrat que l'art de les dones es ven pràcticament al 50% més barat que el dels homes. I no estem gens representades. Una cultura no pot ser una cultura plena sense la veu de les dones. Per això és important que estiguem valorades, que estiguem reconegudes. I, per descomptat, com a artista, i per la part que em toca, pararé.