Dr. Corominas: "Sempre vaig dir que jo era pediatre les 24 hores al dia"

El doctor Josep Maria Corominas va posar el punt final a la seva carrera com a pediatre fa poc, i contra la seva voluntat. El pediatre santcugatenc, que assegura que hauria continuat treballant, ha estat al capdavant durant dècades del Corominas Centre Mèdic. Després de més de 50 anys exercint, Corominas, que ha atès més de 12.500 infants, fa un balanç de la seva professió. 

Després de tots aquests anys com a pediatre, què va ser el que el va impulsar a dedicar-se a aquesta professió?

El meu pare era metge i treballava a casa, així que ho vaig viure tota la vida. 

Tot i ser una cosa molt present a casa, podria no haver-li interessat.

A mesura que m’anava fent gran, cada vegada m’interessava més. Quan va arribar batxillerat, vaig decidir que volia estudiar medicina, m’atreia molt.

Quants anys ha sigut pediatre?

55 anys. 

I durant aquesta dilatada trajectòria, quins han sigut els principals canvis que ha viscut?

Hi ha tota una sèrie de coses que van evolucionant que fan que la feina evolucioni. Les proves d’al·lèrgia, les tomografies… La feina que feia abans de jubilar-me no té res a veure amb la de fa 50 anys. 

Dins del camp de la medicina, per què va triar la pediatria? També per una qüestió familiar?

El meu pare deia que era pediatre, però visitava fills, pares i avis. Tot i això, sempre deia que era pediatre. A mi sempre em va atraure. Quan vaig acabar la carrera, no hi havia especialitats. Vaig anar al Col·legi de Metges i em van dir: “Vostè què?”, i jo vaig dir: “Pediatre”. I em van apuntar a pediatria.

Entenc que després es va especialitzar.

Al cap d’uns anys, afortunadament, va sortir que havies de fer les especialitzacions. Jo la vaig fer a Vall d’Hebron durant tres anys. Vaig treballar-hi durant 25 anys. 

Després va venir a la consulta a Sant Cugat?

No, als matins estava a Vall d’Hebron i a la tarda aquí a la consulta. Quan vaig deixar Vall d’Hebron visitava aquí matí i tarda. Treballava una mitjana de 12 hores diàries.

"Sempre vaig dir que jo era pediatre les 24 hores al dia, set dies a la setmana. A mi no em molestava gens que em truquessin a les tres de la matinada"

Li havia d'agradar la feina, doncs.

T'asseguro que era vocacional. Vaig plegar perquè em van obligar a jubilar-me. Jo no m'hauria jubilat. Jo treballava entre 10 i 12 hores cada dia i dinava en 20 minuts. Jo donava el meu telèfon a tota la gent, em podien trucar dissabtes, diumenges, festius... Si passava qualsevol cosa em trucaven. Sempre vaig dir que jo era pediatre les 24 hores al dia, set dies a la setmana. A mi no em molestava gens que em truquessin a les tres de la matinada. La gent estava molt tranquil·la perquè sabia que qualsevol cosa que passés em podia localitzar.

Com compatibilitzava la feina amb la vida personal?

Ara que estic jubilat faig una pila de coses que abans no feia. Tenia una vida bàsicament professional, però també feia altres coses. A mi m'agrada molt la música i anava a concerts, anava al cinema, etc. La gent estava acostumada a localitzar-me sempre i gràcies a Déu vaig tenir molta feina. Quan em vaig jubilar crec que anava per la fitxa 12.500.

Ha tractat membres de diverses generacions?

I tant! Fills de fills i nets. Fills de fills, molts, i darrerament algun net.

Això és un orgull?

Sí, vaig pel carrer i em saluden. Suposo que això és perquè la gent està contenta. Si no hagués fet bé la meva feina...

Durant aquests anys ha notat un canvi en la manera de tractar amb les famílies?

Amb els pares no hi ha hagut molts canvis. Amb els nanos sí que ha anat canviant. Hi ha una cosa que passava darrerament és l'addicció a les màquines: ordinadors, mòbils, tauletes... Hi havia nanos que estaven aquí a la consulta amb el mòbil a la mà.

Eren infants molt joves?

Nens a partir de sis, set i vuit anys amb el mòbil a la butxaca.

El problema de les addiccions al mòbil és un problema que ha detectat que està més en auge?

Últimament, tots els nanos van amb mòbil. Es passen la vida amb el mòbil, la tauleta i l'ordinador. Jo els deia que no es passessin la vida amb això, perquè hi ha altres casos.

Hi ha algun cas que li hagi marcat especialment?

Un que recordo molt és el d'un nen que em van portar una vegada, era molt petit, tenia pocs mesos. Tenia molta febre i estava molt fotut. Estava molt greu. Per la clínica que tenia, vaig pensar que tenia meningitis. En un nen petit, una meningitis és freqüentment mortal. El vaig enviar corrent a urgències. A urgències van confirmar el diagnòstic, li van fer un tractament i afortunadament es va salvar. Recordo aquest cas perquè em va impressionar un nen tan petit amb meningitis.

"Quan estàs aquí dintre no tens emocions. Ets metge. No et pots posar ni molt content ni molt trist, has d'anar per feina"

Com es gestionen emocionalment els casos complicats?

Quan estàs aquí dintre no tens emocions. Ets metge. No et pots posar ni molt content ni molt trist, has d'anar per feina. Si tens un cas d'aquests, has de posar tot el que saps en mirar de resoldre'l.

Deixar espai a l'emoció és contraproduent.

Les emocions quan estàs treballant les has de deixar de banda. Quan el nen amb meningitis es va curar, va venir la mare per explicar-m'ho i donar-me les gràcies. Evidentment que això et fa il·lusió i et fa molt feliç.

Quin diria que és l'avenç tecnològic que ha marcat un abans i un després en la seva professió?

Fa anys no hi ha radiologia, van venir les tomografies... La tècnica diagnòstica ha evolucionat moltíssim. Suposo que d'aquí a 20 anys diran que érem uns burros. Segur que hi haurà tècniques noves, aparells nous i això, afortunadament, evoluciona constantment.

"Jo anava a congressos, conferències, llegia moltes revistes. És una manera d'estar al dia, vas estant al cas de tot"

Hi ha alguna tècnica que utilitzés fas anys que ara seria impensable?

Jo anava a congressos, conferències, llegia moltes revistes. És una manera d'estar al dia, vas estant al cas de tot. Si sortia alguna tècnica nova, l'aplicava. La tècnica evoluciona i et dona cada vegada més mitjans de diagnòstic. Crec que s'ha d'estar al dia de tot. Cada any he anat al congrés de la Societat Espanyola de Pediatria.

Quin consell donaria als pediatres que comencen ara?

Que no parin d'estudiar. Que llegeixin revistes, que vagin a congressos, a conferències. Que mirin d'actualitzar-se constantment perquè la medicina evoluciona constantment. Si et pares, al cap de dos anys estàs endarrerit. Això t'afecta perquè hi ha coses que no diagnostiques o que no fas els tractaments que toca.

Hi ha alguna patologia que hagi detectat que ha crescut en els últims anys?

Hi ha una cosa amb la qual s'ha d'anar molt amb compte que és l'alimentació. Els pares no són dietistes i no en tenen ni idea.

Quin és el secret per mantenir la motivació?

Sempre dic que he sigut una persona molt afortunada perquè hi ha una cosa que m'agrada molt que és la pediatria i he pogut dedicar-m'hi. Poder fer el que t'agrada, de la manera que tu vols, sense ningú que et mani i que la gent estigui contentíssima, què més vols? Treballar 10-12 hores diàries és per un motiu. A mi m'hauria agradat fer la jubilació de manera més esglaonada.

Com porta els anys jubilat?

Al principi, fatal. Però a mi m'agrada molt la música, vaig a concerts, estic ficat en una coral. Faig una pila de coses, vaig a caminar. Faig una sèrie d'activitats, m'ho passo bé. També controlo molt el que menjo.

Es va jubilar fa pocs anys, va arribar a viure la pandèmia de la Covid-19?

Sí, va ser horrible. Va afectar molt els nanos.

Com us va afectar a la feina?

Penjat del mòbil tot el sant dia. Vam haver de tancar la consulta. Quan hi havia un cas que em semblava més greu, enviava la família a la consulta i jo anava cap allà. Els meus pacients tenien el meu mòbil i em podien trucar. Jo em quedava més tranquil i els pares també.

Seguirà vinculat a la medicina, tot i estar jubilat?

La meva filla és pediatra, i parlem de moltes coses, entre elles de medicina. Quan treballàvem els dos junts, ens consultàvem els dubtes. És molt gratificant treballar amb una filla. Ens avenim molt. Hi havia una relació personal molt intensa, però professional també.

Li agrada que la seva filla també sigui pediatra?

Em fa molt feliç. Hem estat molts anys junts treballant i era compartir-ho pràcticament tot.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.