El Doctor Fàbregues a la seva consulta. FOTO: Cedida

Societat

Dr. Fàbregues: "L'impacte de la reproducció assistida en la natalitat és molt important"

El Doctor Francesc Fàbregues oferirà una xerrada sobre reproducció assistida a Sant Cugat

El dijous 15 de novembre se celebra la tercera i última conferència mèdica del cicle 'Ets a prop de saber-ne més', que organitza Àptima Centre Clínic Mútua Terrassa. En aquest cas la conferència girarà al voltant de la reproducció assistida i anirà a càrrec del Dr. Francesc Fàbregues, ginecòleg d'Àptima Sant Cugat, i se celebrarà el dijous 15 de novembre, a les 18 h. En la xerrada el doctor analitzarà el paper de la reproducció assistida en la societat.

Quin canvi va suposar en la maternitat i en la societat en general l'aparició de la reproducció assistida?

Realment, ara mateix aquí a Catalunya i, de fet, a tota l'Europa Occidental la reproducció assistida té un impacte brutal sobre la natalitat. A Catalunya, els últims registres que hi ha (de l'any 2015) marquen que un 5,8% dels nens nascuts són fruïts de les tècniques de reproducció assistida. Això en termes absoluts pot semblar poc, però és bastant, inclús si ho comparem amb països del nostre entorn. Per tant, l'impacte de la reproducció assistida en la natalitat de la nostra àrea geogràfica és molt important.

Hi ha altres mètodes o maneres de quedar-se embarassada fora de la reproducció convencional, com per exemple el ventre de lloguer. Quines avantatges diria que té la reproducció assistida sobre altres mètodes?

Nosaltres parlem de reproducció assistida quan ens referim a qualsevol tècnica que, requereix en algun moment del seu procés, la participació del laboratori, per tant englobem tot el que són inseminacions artificials, in vitro... Tot són modalitats diferents amb tècniques diferents dins de la reproducció assistida. Aleshores la tècnica principal és la fecundació in vitro, amb un nombre de 15.000 cicles a l'any de fecundació in vitro a Catalunya, el que indica una xifra molt elevada i unes taxes d'embaràs que han anat augmentant en els últims anys. Ara bé, evidentment totes aquestes tècniques són tècniques que tenen les seves limitacions, amb una taxa d'embaràs de prop del 50%, que està molt bé comparat amb les dades que hi havia fa uns anys, però que realment estan lluny del que probablement la gent desitjaria i difícilment superarem aquestes xifres.

Però aquests percentatges són inferiors als de la reproducció 'convencional'?

No. Una parella sana i fèrtil quan s'exposa a la possibilitat d'un embaràs natural en un mes en concret té una taxa d'embaràs d'un 20%, el que passa és que aquella parella s'hi exposa el mes següent, el següent i el següent... Això té una taxa acumulada d'embaràs que fa que ho acabin aconseguint, en teoria, abans de l'any, si no hi ha cap problema. Amb una tècnica de reproducció assistida, la taxa d'embaràs per cicle és superior a la de l'embaràs natural. A més aquests tractaments tenen les seves connotacions, s'han de fer tractaments hormonals, sovint col·loquem més d'un embrió dins de l'úter i per tant hi ha un risc de bessons que de vegades s'ha d'assumir, etc. Al cap i a la fi són taxes d'embaràs que estan molt bé comparades amb les de fa uns anys, però realment tenim moltes coses per aprendre encara.

Creu que la societat està prou informada sobre la reproducció assistida?

No, jo crec que la societat sap que hi ha tècniques de reproducció assistida, que poden ajudar, etc. Però no crec que la percepció que hi ha és que les tècniques de reproducció assistida acabaran solucionant els problemes de reproducció de totes les parelles, i això no és veritat. Hi ha estudis i enquestes que s'han fet a Estats Units, a persones universitàries sobre quina percepció tenien de l'èxit de les tècniques de reproducció assistida i gent formada, amb nivell, deien que si no aconseguien tenir fills abans dels 40 anys, la reproducció assistida solucionaria el problema en el 100% dels casos. I això és mentida. I això és un missatge que s'ha de donar, i s'ha de ser clar perquè si no es creen falses esperances, hi ha frustracions i després hi ha problemes.

Què cal que faci una dona per entrar en un procés de reproducció assistida?

En realitat el que ha de quedar clar és que hi ha una fertilitat natural que s'ha d'explotar, i s'ha d'explotar durant un temps prudencial. De fet es parla que quan la dona té menys de 35 anys, aparentment, la pacient es podria exposar durant un any a la possibilitat d'un embaràs natural abans de fer res. Aproximadament al cap de l'any, si no s'ha quedat embarassada, ja hauria de començar a fer un estudi bàsic per començar a mirar si hi ha quelcom que pogués estar influint en el fet de no quedar-se embarassada. Tinc la sensació que hi ha una percepció en la societat que hi ha una fertilitat molt baixa, que hi ha molts problemes reproductius i a mi m'agradaria recordar que una parella és fèrtil mentre no es demostra el contrari, no al revés. Un no pot considerar-se infèrtil abans de provar-ho, i hi ha la percepció contrària. Segons dades de l'IDESCAT, només un 0,5% de dones catalanes amb edat reproductiva, accedeixen a la reproducció assistida, les demès no. Probablement algunes perquè no volen, però moltes perquè no ho necessiten.

I en l'àmbit hormonal, quins són els passos que se segueixen en un procés de reproducció assistida?

Qualsevol tècnica de reproducció assistida, d'alguna manera té com a element bàsic la manipulació de la funció ovàrica de la dona, amb objectius diferents en funció de la tècnica que estiguem fent. Però al cap i a la fi el que estàs fent és actuar sobre el procés fisiològic de l'ovulació per fer-lo hiperfuncionar en la mesura que a tu t'interessa. El que fem és actuar sobre el cicle ovàric perquè hiperfuncioni de manera controlada. Això significa que la pacient ha de fer un tractament durant uns 8 o 10 dies, són tractaments senzills de fer, però s'han de fer i requereixen un control. No donen efectes secundaris, però tenen la seva història.

Quin perfil de dones utilitzen la reproducció assistida?

Aquí a Catalunya, i això està estudiat, és l'àrea d'Europa on s'accedeix més tard a la maternitat. Evidentment hi ha condicionats socioeconòmics que ho marquen així, però això fa que aquest accés tardà a la maternitat, fa que la fertilitat natural disminueixi i moltes vegades quan la pacient s'ho proposa ja no estigui en el seu millor escenari reproductiu. Per tant, les parelles accedeixen tard a la reproducció assistida. Això acaba afectant negativament en les possibilitats de l'embaràs. Al final el missatge hauria de ser no tant mèdic, sinó social. És molt fàcil aconseguir un embaràs abans dels 30, però hi ha situacions socials que ho estan impedint i, per tant, cal potenciar aquesta possibilitat d'embaràs abans.

Vostè parla de parelles, però cada vegada més és un recurs que utilitzen les dones solteres.

Sí, i cada vegada més a tota Europa. S'han incorporat nous models familiars en la societat i, òbviament, aquests models requereixen ajuda reproductiva i, en concret, la xifra d'inseminacions en dones solteres va augmentant de manera espectacular i és perquè aquest model familiar és cada vegada més freqüent. A més, val a dir que són embarassos amb una taxa molt alta perquè treballem amb pacients que no tenen problema de fertilitat.

Quin és el cost mitjà de la reproducció assistida?

Depèn molt del tipus de tècnica que estiguis fent. No té res a veure una inseminació amb una fecundació in vitro, per exemple. Parlem de costos que van d'entre els 1.000 i els 5.000 euros. Són tècniques cares.

Hi ha qui diu que els embarassos amb reproducció assistida tenen més riscos que els embarassos naturals.

Aquesta és una qüestió interessant perquè durant molts anys ha generat debat. El que sí que sabem és que moltes patologies que hi ha entre els nens són degudes a dues causes: al fet que tenim més bessons i al fet que estem reproduint a gent més gran. Sembla que no és tant per la tècnica en si, sinó pel fet que al final estem reproduint a un cos que està més avançat del que li toca des d'un punt de vista fisiològic i això podria tenir condicionaments després. De fet, l'índex de malformacions és lleugerament superior, molt lleugerament, però ho és. Però no és per la tècnica en si, sinó perquè estem reproduint en processos fisiològics ja avançats i hi ha un percentatge de risc sempre superior. Però vaja, pensa que es considera que actualment hi ha uns 8 milions de persones al món nascudes in vitro.

Per acabar. Quin és l'objectiu de la xerrada que farà el pròxim dijous 15 de novembre?

En ser una xerrada que està pensada pel públic general tractaré de fugir dels tecnicismes. Vull acostar a la gent a tot el que fem, donar missatges concrets d'eficàcia, explicar molt bé el que és la fertilitat natural de la gent i intentar no donar missatges negatius. Per últim també donaré dues pinzellades del futur de la reproducció assistida.

Quin és el futur de la reproducció assistida?

Òbviament el futur està una mica relacionat amb la dona del futur. Les demandes reproductives han estat sempre relacionades una mica amb el que la població ha anat demanant. Abans reproduíem a parelles convencionals, ara reproduïm a models familiars diferents i això és molt interessant perquè hi ha reptes reproductius nous cada dia. La reproducció assistida al final ha de servir per donar solució, tècnicament, a coses que la llei, de vegades ni s'ha plantejat. Aleshores el futur no està només en els avenços tècnics, que n'hi ha i n'hi haurà, segur, sinó també en com afrontar situacions de tipus social. Pota aparèixer un model familiar d'aquí a 10 anys que ni ens podem imaginar.