Eduard Vallory: “Sabem més què no serà l’escola del futur, que no pas què serà”
Parlem amb el president del Centre UNESCO Catalunya i director del programa Escola Nova 21
L’Escola Nova 21 s’emmiralla en algun pla educatiu que ja funcioni?
En pràctiques existents en l’escola del Mar i en l’escola del Bosc de Barcelona, que als anys vint tenien un enfocament molt avançat per l’època i pel que hi ha avui; en el nou currículum de Finlàndia, basat en competències i treball multidisciplinar; en les escoles High Tech High de San Diego; en l’informe de la UNESCO “Repensar l’educació”. S’emmiralla en cap on diu el món que s’ha d’anar en el camp de l’educació, però també en el nostre passat.
Com serà l’escola del futur?
Sabem més què no serà l’escola del futur, que no pas què serà. La funció principal de l’escola és empoderar els alumnes perquè tinguin un pla de vida propi en el context social que els ha tocat viure. La societat actual i futura es caracteritza per la incertesa i pel canvi tecnològic, i això ens duu a no saber com serà la realitat en 20 anys. Hi ha estudis que diuen que en dues dècades el 50% dels llocs de treball dels EUA s’automatitzaran. A això l’escola hi ha de poder donar resposta.
Com es posa l’alumne en el centre del seu propi aprenentatge i com es detecten capacitats?
Acceptant que les persones som, tenim interessos i aprenem de manera diferent i hem de generar itineraris diversos que ho possibilitin. El treball competencial globalitzat va en aquesta direcció, però també el treball per projectes i per espais i racons permeten que estratègies diferents d’aprenentatge arribin al desenvolupament de les mateixes competències generals. El problema és que hem transformat les lupes per entendre la realitat en matèria d’estudi i això bloqueja el potencial de molts estudiants. L’escola ha de desenvolupar els potencials dels infants donant-los estàndards comuns, fent que els que tenen més potencial en unes àrees les puguin desplegar al màxim. Això ho permet el treball globalitzat.
Les assignatures es desdibuixaran?
Si l’objecte d’estudi és la realitat i no les disciplines, el treball ha de ser fonamentalment competencial. Està clar que necessites dominar la llengua per comunicar-te i les matemàtiques per explicar el món. La idea de passar d’una escola centrada en allò que s’ensenya, a una de centrada en l’aprenentatge, és la transformació d’una escola de disciplines a una on s’empodera l’infant perquè aprengui la realitat amb diferents lupes.
Els llibres desapareixeran de l’aula?
L’objecte d’estudi de l’escola ha de ser la realitat i el llibre és un intermediari. El llibre de text té una funció similar al que tenia l’enciclopèdia abans d’Internet. Els instruments docents s’han de transformar.
Anem tard amb la reformulació educativa?
Anem tard nosaltres i la majoria de països occidentals, el canvi de la societat és tan accelerat que l’educació queda paralitzada i li costa reaccionar. La societat que es vulgui forta haurà d’actualitzar l’escola.
Quin paper juguen els professionals de la docència? Estan preparats?
Un paper central. Són la columna on es fonamenta tot el sistema, però ells sols no poden fer aquest canvi, se’ls ha de donar un marc que fonamenti bé la seva tasca, una formació que els actualitzi i un marc normatiu.