El Carnaval a Sant Cugat: Història, recuperació i reinvenció

El Carnaval és el període comprès entre Dijous Gras i Dimecres de Cendra. A Sant Cugat el dijous és el dia que el Gall del penell, el rei Carnestoltes, baixa del cimbori, es desplaça fins a l’ajuntament per prendre el poder de la ciutat i fa el pregó. És el tret de sortida d’una setmana de festa i tradicions. 

Mireu la fotogaleria de les imatges del Carnaval a Sant Cugat des de 1989.

El Gall del penell, com a figura del bestiari santcugatenc, es va engendrar amb la creació del format actual de Carnaval de Sant Cugat, l’any 2000. “La idea era tenir un rei Carnestoltes local”, explica Quim Pla, membre de Profeslo, la promotora de festes locals que va fer-se càrrec de l’organització del Carnaval a partir de l’any 2002. “L’excusa del Gall ens servia molt bé perquè el Carnestoltes és aquell que ve un cop l’any i amb el seu pregó critica i posa al seu lloc les coses. El Gall és un personatge que està a dalt del penell tot l’any observant. Com a símbol era molt pràctic”.

Eva Navarro, també membre de Profeslo, explica que té una càrrega simbòlica: “El Gall és aquell que crida per fer venir la llum i obre pas a les tenebres. Hi ha tot un simbolisme antic barrejat amb aspectes religiosos. Amb llum i soroll es dispersa la foscor”. Fa tres anys el Gall va deixar de ser una veu i es va convertir en una figura física que surt al carrer per Carnaval. L’autor d’aquest figura física és Galdric Santana.

Recuperació del Carnaval

Fins a l’any 2000, l’únic que es feia per Carnaval era el Carnaval Infantil. Aquell any, l’Ajuntament va encarregar a la Coordinadora d’Entitats de Cultura Popular i Tradicional la reinvenció del Carnaval. Va ser un Carnaval diferent: es va fer rua, però no hi havia comparses i també hi havia un rei Carnestoltes. El 2001 no es va fer res per falta d’entesa entre l’Ajuntament i la coordinadora. 

El 2002 Profeslo va organitzar el seu primer Carnaval. “La gent que formava part de la coordinadora, que era gent de les entitats, entenia que no era feina de la coordinadora. La seva feina era coordinar, no crear noves festes. Profeslo es va fer càrrec del seguici i del Carnaval”, explica Quim Pla. Aquell 2002 van introduir per primera vegada el Cercatasques i el Concurs de Comparses. 

Des que Profeslo es va fer càrrec del Carnaval també es van establir una sèrie de criteris o objectius que s’han mantingut fins avui: que per Carnaval la gent no marxi, que el Carnaval sigui una festa popular amb activitats per a totes les edats, que tingui una identitat pròpia i un tret distintiu com és la figura del Gall i que tot el que es faci tingui un sentit. “Encara hi ha coses a fer. Per exemple, hem de trobar la manera d’enganxar la gent més gran”, reconeix Eva Navarro.

Des de l’any 2013 és la Comissió del Carnaval la que organitza la festa. En aquests últims quatre anys s’han anat introduint novetats com la crida del Gall el dijous, o la Mascarada (que aquest any ha canviat de format). I també ha estat durant aquests últims anys quan el creixement del Ball de Gitanes ha estat més gran.

Gitanes: un ball que els santcugatencs s’han fet seu

El Ball de Gitanes és un ball popular de Carnaval que havia quedat descontextualitzat i reduït als esbarts. A Sant Cugat es ballava per Festa Major, a la Festa de Tardor, però no quan li tocava, que era per Carnaval.  És un dels balls amb més tradició del municipi. De fet, hi ha referències escrites de gitanes més antigues que del Paga-li, Joan, el ball tradicional de Festa Major.

“L’any 1998, l’Esbart el va començar a recuperar per Carnaval, amb la intenció d’obrir-lo i que tornés a ser popular. Però només el ballaven gent de l’entorn de l’Esbart”, explica Quim Pla. “Per recuperar-lo vam fer recerca”, continua Eva Navarro. “Vam anar a la casa de Vila i Trabal, vam parlar també amb la Josefina Roma, que és antropòloga”. El ball que es balla ara és similar al d’abans: “El ball és el mateix, el que passa que s’han fet modificacions”, afegeix Pla. “No és el mateix que ballin 20 persones que en ballin 200”.

Des que la Comissió de Ball de Gitanes va agafar l’encàrrec d’organitzar assajos i popularitzar el Ball de Gitanes, el creixement ha estat exponencial. En poc menys d’una dècada, un ball que ballaven només alguns membres de l’Esbart, ara el ballen més de 250 persones. Concretament, en l’edició d’aquest 2016 seran 264 balladors. “Cada any ens emportem una sorpresa”, reconeix Esther Madrona, qui també és membre de la Comissió de Ball de Gitanes. “Cada any pensem que frenarà i no ho fa. La gent demostra que té ganes d’implicar-se”.

El Ball de Gitanes és un ball molt arrelat al Vallès, tant Occidental com Oriental. Són moltes les poblacions de l’entorn que també el ballen. Alguns per Carnaval, i altres, com per exemple a Rubí, que és un dels més populars, per Festa Major.