El Cau Amic, un espai on els gossos esperen la desitjada segona oportunitat
Els gossos que arriben a la protectora santcugatenca són cuidats per voluntaris que dediquen el seu temps a oferir-los una vida millor
El Cau Amic va néixer de la voluntat d’un grup de persones preocupades pel destí d’aquells gossos que es trobaven sense propietari als carrers de Sant Cugat. “En aquells moments, sí que s’abandonaven molts gossos, i no sabíem què fer més enllà d’ocupar cases buides”, recorda Rosa Maria Marquès, de 68 anys, responsable de la protectora. “Va néixer d’un grup de persones sensibilitzades amb el tema, que es va anar reduint pel seguit de problemes amb què ens trobàvem, fins a quedar un grup de quatre persones que som les que ho hem tirat endavant: l’Àngela, la Mercè, la Nati i jo”, continua.
“Anàvem amunt i avall, amb gossos i amb problemes, i l’EMD de Valldoreix ens van donar un tros de terreny, on estem ara, per poder muntar la protectora”, explica Marquès, tot destacant que “estem molt agraïts perquè així podem anar fent, amb recursos escassos, però el punt principal és que als animals no els falti menjar ni veterinari; després, anem fent que tot plegat sigui més bonic”, afegeix.
I és que El Cau Amic es finança amb les aportacions dels socis i els padrins, que donen una quantitat al mes, a més d’una subvenció que reben de l’EMD de Valldoreix. Pel que fa a l’Ajuntament de Sant Cugat, actualment no hi aporta cap subvenció, tot i que s’està negociant de recuperar-la, tal com es feia anys enrere. “Afortunadament, des que treballem amb Jardiland (on es va fer una jornada d’adopció el 18 d’octubre) la gent ens va coneixent més. Abans sols se’n recordaven de nosaltres quan volien deixar el gos. I ara estan més sensibles. Ja no ens veuen com aquelles dones que no tenen res més a fer”, explica Marquès.
Pel que fa a la feina, tot funciona per voluntariat. Actualment, hi ha uns 50 voluntaris, un grup fix que van fent torns, i uns altres que dediquen unes hores del seu temps a passejar els gossos que hi ha al centre. Com destaca Rosa Maria, “és gràcies a ells que això funciona, si no, no podríem. I als veterinaris del poble. Tots ajuden en funció de les seves possibilitats. Si no fos per això, tampoc podríem existir, perquè molts dels gossos que arriben aquí tenen problemes i malalties per no haver-los pogut medicar, o perquè no s’han adonat que estaven malalts”.
35 amics
En total, al centre ubicat a Can Calopa hi ha 35 gossos esperant una oportunitat. Alguns d’ells, els que estan malalts, o han estat operats, estan temporalment a cases d’acollida. Per a Rosa Maria, la sort és que “aquest estiu ha sigut molt bo per a les adopcions; n’hi ha hagut moltes”. De fet, han estat 29 els gossos que han trobat una família aquest 2015 fins a l’agost.
“No sabem ben bé per què, però hi ha molta gent que ha vingut a adoptar. El pensament ha canviat; ja no és la filosofia de comprar el gos. És més, s’ho han de treballar. No és venir aquí, agafar el gos i marxar. Primer han de venir a fer passejos, mirar si a casa seva pot estar bé... La gent té paciència per adoptar”, afegeix.
Sigui com sigui, encara són molts els que esperen una segona oportunitat a El Cau Amic. Gossos que han anat a parar-hi per casos de desnonaments i similars, i que s’han hagut de separar de les seves famílies de la manera més trista. El Cau Amic és al seva llar, però res com una família que els estimi i els doni just el que necessiten. Una llar.