El Curs d'Estiu de la Unipau reivindica una mirada crítica sobre els conflictes

Què passa després d'un conflicte? Quan acaba el conflicte? Què hi ha després de la violència? A aquestes i a altres qüestions ha volgut donar resposta la 31a edició del Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), enguany centrat en les conseqüències dels conflictes armats. Un curs d'estiu que ha finalitzat aquest dimecres, 13 de juliol, amb dues ponències, una del director de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, i l'altra del president de la Unipau, Arcadi Oliveres; i les habituals conclusions, a càrrec de José Ángel Ruiz Jiménez, doctor en Història i membre de l'Institut de la Pau i els Conflictes de la Universitat de Granada.

Pel que fa a les conclusions, Ruiz Jiménez ha posat especial èmfasi en l'error que cometem quan parlem sobre 'postconflicte'. "No es pot parlar de postconflicte com el final de la violència directa", ha assenyalat. "Els conflictes no deixen mai d'aparèixer". Davant d'aquesta situació suggereix que cal prevenció perquè no es produeixin: "No prevenir ens porta a un excés de confiança,  a la polarització i a deshumanitzar l'altre grup". També ha dit que "hi ha conflictes latents i s'ha d'aprendre a gestionar-los".

L'altra gran tema que ha tractat abans d'explicar quines conseqüències i quins assoliments s'han analitzat al curs, és el de qüestionar el pensament únic i tenir sempre una mirada crítica e imaginativa sobre els conflictes. "Tenir una mirada crítica és una de les millors armes que podem tenir. Veure la realitat d'una altra forma". Ha afegit també Ruiz Jiménez que cal qüestionar la normalitat i que cal analitzar l'arrel dels conflictes, perquè diu "el pensament únic ens colonitza".

Com es preparen els conflictes?

Arcadi Oliveres ha passat per alt intencionadament el títol del curs, i en comptes de parlar de conseqüències ha parlat de qui prepara i qui fomenta els conflictes armats. No ha tingut pèls a la llengua per atacar –com és habitual en ell– els estats i l'OTAN, que els considera els "veritables terroristes". Ha aportat algunes dades reveladores, com el fet que només 1,4% de les morts violentes es produeixen pel terrorisme, i només un 0,28% en terrorisme a l'Occident. "Això sí, el terrorisme passa per davant de tot a l'Occident".

Ha explicat que els estats parlen de tres grans amenaces: terrorisme, narcotràfic i immigració il·legal. "És un discurs fals i fal·laç". Per desmentir aquestes tres amenaces ha utilitzat tres exemples. Especialment rellevant ha estat el que ha utilitzat per deixar en evidència del que en diuen amenaça terrorista: "Holland, l'endemà dels atemptats a París, va enviar tropes a Síria i va matar 1.500 sirians. Qui és el terrorista aquí? França", ha respost.

Ha parlat de la despesa militar, de la investigació científica amb finalitats militars, de la indústria armamentística, dels lligams d'aquesta amb la política, de la venda d'armes de països com Espanya a països d'Àfrica i de l'Orient Mitjà, i de l'espionatge. Totes elles qüestions que segons Oliveres fomenten els conflictes. "La despesa militar mundial ascendeix a 1 bilió 800 milions de dòlars, s'inverteix 36 vegades més que per apaivagar la fam".