El dia a dia dels refugiats, explicat pels santcugatencs a Lesbos

Els santcugatencs Tomàs Rodríguez i Anna Maria Osa, Jutgessa de Pau de Sant Cugat, juntament amb la parella de Rodríguez, es troben aquests dies a l'illa de Lesbos per ajudar els refugiats. Un viatge que va començar el passat dijous, 17 de març, i s'allargarà fins aquest diumenge, 27.

Com va explicar Tomas Rodríguez al TOT en començar el seu viatge, "a través del documental que va emetre TV3 'To Kyma. Rescat al mar Egeu', vam parlar amb la noia que el va gravar. Volíem anar a ajudar”.

Ara, quan el viatge arriba al seu equador, Rodríguez explica al TOT com és el dia a dia a Lesbos. El dilluns, 21 de març, Rodríguez va estar treballant a Moira. “Ja quedaven pocs refugiats i directament no van crear els grups de treball. Ens van demanar que ajudéssim allà on veiéssim necessitats, i que mentre no fèiem feina, seria molt recomanable compatir, simplement, un moment de la nostra vida a conversar amb ells per donar-los suport moral”, descriu Rodríguez.

Mentrestant, la seva mare i la seva parella van estar fent tasques al port acollint els refugiats que arribaven amb ferry. L'endemà, tots tres van estar fent feina a Moira amb els pocs refugiats que ja hi quedaven. Allí, van participar d'una manifestació de famílies de refugiats a l’entrada del Camp oficial de Moria, on “demanaven saber quin era el seu destí, i que ells volien anar a Atenes”, descriu.

“Eren famílies amb nens i hi havia antidisturbis darrere les tanques”, explica. D'allí, es van desplaçar al port per acomiadar refugiats que agafaven el ferry. Més tard, en un camp no oficial, els comunicaven que dia 23 tancaven el campament temporalment i que els refugiats que hi quedaven passarien al campament oficial que “més que un camp de refugiats, ha passat a ser un centre de detenció”, denuncia Rodríguez.

Ja dia 23, el santcugatenc explica que van fer torn de matí i que van ajudar a desmuntar el campament. “També van estar ajudant a la guarderia, ja que entre les pocs que quedaven hi havia una família d’afganesos amb dos nens petits que necessitaven ser distrets d’allò que els envolta”, afegeix. “Va ser un dia d’acomiadaments, de compartir històries”, diu.

També dimecres s'assabentaven que “tant Acnur com Metges sense fronteres abandonaven el camp de Moria per no ser còmplices d’un camp de detenció”, explica, afirmant que, “a més, ens vam assabentar que els que estan a dins del camp oficial no tenien suficient menjar per a tots i que eren les ONG petites i locals les que es van haver de mobilitzar per fer-los arribar menjar”.

Ja dijous, els santcugatencs es van quedar al nord amb la intenció de fer vigilància nocturna a la costa per si arribava alguna embarcació. En aquests moments, la intenció de Rodríguez i les seves acompanyants és seguir fent vigilàncies nocturnes a diferents punts de la costa sud.

Rodríguez explica que “si hi ha gent de Sant Cugat que vulgui fer una acció similar, és important remarcar que ara mateix les necessitats de voluntariat estan a Atenes, Idomeni i Kavala”.

L'experiència, a les xarxes

Des de la seva arribada a Lesbos, Rodrígues comparteix la seva experiència mitjançant les xarxes socials.