El llarg camí de la rosa de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi és un dels dies en què Sant Cugat llueix més que mai. L’ambient, fins i tot, està com engalanat, fa goig passejar i veure quantitats de parades que ens ofereixen llibres i roses per complir amb la tradició. Les roses perfectes, majoritàriament vermelles i decorades amb senyeres, de ben segur arrencaran un somriure, un petó i una abraçada de la destinatària cap al remitent.

Poc després, aquestes roses restaran a casa, en el millor dels supòsits, en un gerro amb aigua, fins al seu marciment: la fi d’un llarg viatge. Les roses són de les flors més habituals de les floristeries, així com un dels arbustos més populars de jardí. El motiu és que s’hibriden fàcilment i això s’ha utilitzat per desenvolupar l’ampli rang de varietats.

De roses, que pertanyen a la família de les rosàcies, n’hi ha més de 100 espècies silvestres i més de 1.000 varietats cultivades. Neixen dels rosers, un grup de plantes arbustives que poden ser erectes, trepadores o reptants i amb tiges generalment espinoses, i són comunes al nostre país.

Espècies destacades de roses

De totes les espècies, la més comuna a les nostres contrades és la gavarrera Rosa canina, el nom científic segons alguns autors prové de la semblança dels agullons amb els ullals dels cans. Aquesta espècie creix en boscos i vores de camí, i en alguns llocs dóna nom a toponímies locals.

Presenta folíols dentats en nombre de 3 a 5, i les flors si les mirem en detall, tenen 5 pètals de color blanc o rosa amb nombrosos estams. Com totes les roses, es tracta d’una planta comestible i amb nombrosos usos medicinals. Els fruits són molt rics en vitamina C i se’n fan melmelades, gelees o infusions, tot i tenir uns pèls irritants que cal eliminar. Altres parts de la planta s’utilitzen en diferents preparats per obtenir efectes digestius, antiinflamatoris, etc.

Una altra espècie de rosa molt coneguda és la Rosa rubiginosa, cultivada en unes extenses zones de Xile per obtenir el conegut oli de rosa mosqueta. En la seva recol·lecció treballen centenars de persones convertint-se en un dels productes forestals no fusters més importants en aquell país. La seva flor és de cinc pètals de color rosa suau, i quan aquests cauen, la planta desenvolupa els cinoròdons plens de llavors.

D’aquestes llavors s’obté l’oli de rosa mosqueta que no té olor i serveix per regenerar la pell en cas de cremades, cicatrius, psoriasis, marques d’acne... I també, des d’un punt de vista cosmètic, per rejovenir la pell, atenuar arrugues i línies d’expressió, difuminar taques de la pell i protegir de la deshidratació.

No hem de confondre l’oli de rosa mosqueta amb l’oli essencial de rosa, que és un dels extractes més preuats obtingut de la destil·lació dels pètals de l’híbrid Rosa damascena cultivats orgànicament en regions de Bulgària, Turquia...

Les flors es recullen a mà quan surt el sol (que és quan tenen la concentració més gran d’aroma) i abans del migdia es procedeix al seu destil·lat, del qual se n’obté l’aigua de roses i l’oli essencial. Per fer 1 litre d’oli essencial cal entre 3 i 5 tones de pètals de rosa. És per això que és tan car, s’usa principalment per usos cosmètics i la seva aroma dura setmanes.

L’altra cara de les roses de Sant Jordi

Cal destacar que les flors ornamentals són, amb diferència, el cultiu més tractat amb agroquímics (plaguicides i fertilitzants sintètics). Allà on es produeixen causen greus efectes mediambientals i importants afectacions de salut a les persones que hi treballen.

Aquí hem d’afegir el cost de portar les roses de l’altra punta de món. No cal dir que aquestes roses cultivades no són adequades per al consum. Colòmbia, Equador, Kènia, Etiòpia, Zimbàbue o Holanda són destins que probablement han vist néixer les roses que tenim a la mà, un llarg camí, segur, no tan bonic com el lluïment que fan per Sant Jordi.