El Sant Cugat de fa 30 anys, quan va néixer el TOT
Al novembre del 1985 començava a caminar el TOT. 30 anys després, ho celebrem explicant experiències i recollint l’opinió de representants de diferents sectors de la ciutat sobre la publicació
Com era el Sant Cugat de fa 30 anys? És evident que era molt diferent que el que coneixem avui, érem menys de la meitat dels habitants que som ara, poc més de 35.000 i barris com Coll Favà, Volpelleres, Can Mates, Sant Magí o el mateix Parc Central eren camps, antigues vinyes i espais oberts. Els túnels de Vallvidrera eren un projecte i a la zona de la Torre Blanca només hi havia el mercat recentment construït. No hi havia ni el Teatre-Auditori ni els Cinemes, ni la biblioteca, i al seu lloc hi havia grans camps erms.
L’any 1985, tot i ser en un període de crisi econòmica a causa de l’increment del preu del petroli, s’instal·la a la ciutat la Hewlett Packard i s’inaugura l’Hospital General de Catalunya. Era una ciutat petita o un poble gran en què encara molta gent se saludava pels carrers i moltes cases eren conegudes pel seu motiu. Els horts i les vinyes eren presents i no hi havia carrers per a vianants, per Santa Maria, Santiago Rusiñol o per la plaça d’Octavià o la de l’estació hi passaven els cotxes i a bona part de la rambla del Celler la riera hi baixava a cel obert.
El camp de futbol era a la mateixa rambla i el Celler Cooperatiu encara acollia la verema dels pocs pagesos actius que quedaven. Però la ciutat ja tenia necessitats de serveis i de places escolars, i aquell any eren notícia l’institut Arnau Cadell que quedava petit davant la gran quantitat de famílies que havien vingut a Sant Cugat; la Telefònica havia de fer importants inversions per tal d’ampliar les línies, 3.000 noves aquell any.
A Valldoreix es recollien signatures per demanar més seguretat ciutadana i es constituïa el Patronat de Collserola. Ràdio Sant Cugat era el mitjà que informava la ciutat, malauradament per poc temps, ja que mesos més tard es tancaria com a emissora privada per manca de llicència.
Seguim amb reivindicacions populars, la Festa de Tardor d’aquell any tenia com a lema “Un Sant Cugat del Vallès”, ja que una campanya demanava una comarca pròpia per Terrassa que incloïa Sant Cugat. També des de les entitats es denunciava el mal estat del Monestir quan es complien els 1.000 anys de la seva destrucció per les tropes d’Almansor.
El 1985 la ciutat governada pel PSC amb Oriol Nicolau com a alcalde començava a intuir el gran desenvolupament que tindria pocs anys després, quan a la dècada dels noranta molts milers de parelles joves l’escollirien per venir a viure i convertir-la en la ciutat dels nens. En aquest context, el 29 de novembre del 1985 es començava a distribuir pels establiments una petita publicació de 16 pàgines en blanc i negre que enguany celebra els seus 30 anys, jove i plena de vida com és aquesta ciutat. Felicitats!