"El terrorisme no existeix", una de les conclusions del curs de la Unipau

"El primer que hem après és que el terrorisme no existeix, no hi ha cap definició". Aquesta és una de les conclusions que ha deixat el curs d'estiu de la Universitat Internacional de la Pau, segons el professor José Ángel Ruiz, que s'ha encarregat de tancar el seminari aquest dimecres, dia 12 de juliol. Durant tota una setmana, el Centre Borja de Sant Cugat ha acollit la 23a edició del curs d'estiu de la Unipau, centrat enguany amb el terror com a arma política.

L'Àfrica Colonial, el terrorisme d'estat, les ciutats bombardejades a l'Orient Mitjà o el jihadisme són algunes de les qüestions tractades pels experts convidats. Tot plegat per posar llum entre els santcugatencs sobre la situació mundial i per entendre el context i l'origen de conflictes armats a arreu del món, alguns coneguts i d'altres oblidats. Però com va advertir el corresponsal de La Vanguardia a l'Orient Mitjà, Tomàs Alcoverro, qui digui que ho entén, està enganyant.

El professor del Departament d'Història Contemporània de la Univeritat de Granada, José Ángel Ruiz, ha estat l'encarregat de tancar el curs de la Unipau, amb les conclusions de les conferències celebrades. I la primera és que "el terrorisme no existeix", ja que mai s'ha assolit una definició consensuada. "Si es defineix què és el terrorisme, aquells que el combaten segurament haurien de ser processats", ha destacat, fent referència, entre altres, a les víctimes civils que provoquen els bombardejos d'exèrcits occidentals.

Davant la impossibilitat d'acordar una definició, Ruiz ha explicat com els Estats Units van optar per fer una llista amb els grups terroristes. Una consideració, però això, que varia segons els interessos: "Hi ha grups terroristes que passen a ser considerats herois i a la inversa. Per exemple, Estats Units va passar de considerar els Mujahidins de l'Afganistan com un grup que combatia per la llibertat als pitjors terroristes del món (Al-Qaeda)".

Amb tot, també ha alertat que vincular el terrorisme global a un "xoc de civilitzacions és una bomba de rellotgeria". "La convivència és la víctima del terror", ha lamentat, i ha advertit que en les últimes dècades, quan tant es parla de globalització, s'han perdut molts espais de diversitat, des de l'Índia a Sarajevo, passant per Jerusalem. "La divisió és l'antesala de la deshumanització de l'altre i la manera per acabar-nos matant".

El pitjor terrorisme, el dels estats

Una de les conclusions del curs d'estiu, recollida en la cloenda per Ruiz, és que "els estats són els que més atemoreixen". "Acumulen tot el poder possible i destrueixen tot allò que no poden controlar", ha argumentat. Un poder que pot ser exercit de manera brutal, com pels europeus a l'Àfrica en el colonialisme; o de manera sutil, com quan en un estat com l'espanyol, la policia identifica tots els participants d'una manifestació.

El professor de la Universitat de Granada s'ha referit també al "terror" que provés de grups no estatals, tot i que quan un grup terrorista conquereix un territori, "ja deixen de ser considerats com a tal". I en aquest punt ha obert un debat profund, que s'ha viscut durant aquests dies a la Unipau: "Si hi ha una causa legítima i justa i totes les portes legals estan tancades, es pot parlar de terrorisme? Acabar amb Carrero Blanco quan la justícia espanyola no volia actuar, va ser terrorisme?".

La conclusió de les conferències de la Unipau, que ha resumit Ruiz, és clara i ha alertat del "perill de fer excepcions" i diferenciar entre "terrorismes bons i dolents segons si simpatitzen amb les teves idees". "Si això passa, el sistema cau".

Les víctimes civils són les protagonistes tràgiques dels conflictes armats a arreu del món i estan "molt subordinades a les narratives". "Els mitjans diuen qui són les víctimes", ha assenylat Ruiz, posant d'exemple que durant la Guerra dels Balcans, àmpliament informada, tenia lloc una guerra a Argèlia, més a prop de l'estat espanyol, que va deixar encara més morts.

La narrativa esdevé essencial, també pels estats, alhora de transmetre sentiments, com la por, entre els seus cituadans. Un exemple actual és l'exèrcit per les ciutats europees i l'alarma pels atemptats: "Dels 15 països amb més víctimes del terrorisme, no n'hi ha cap europeu".