Els antics safareigs de Sant Cugat

Antigament, cadascú rentava la roba a casa seva aprofitant el pou del que disposaven. Moltes cases fins i tot tenien un petit safareig adossat al pou per fer la feina més fàcil.

Tanmateix, aquelles persones que no disposaven de pou a casa seva, tenien l’opció de rentar la roba al safareig que hi havia situat a la cruïlla entre el carrer Villà i el carrer dels safareigs, que com el seu nom indica, fa referència a aquesta activitat del passat. Tot i ser de titularitat privada, aquest safareig era obert a tothom. Segons explica l’autor Jordi Tortosa al seu llibre Pas a pas. 3 itineraris per Sant Cugat (1996), als anys 50 es pagava entre 25 cèntims i una pesseta, tot depenent del volum de roba que s’hi portava, la qual cosa es calculava a ull.

L’aigua provenia d’una mina situada a Valldoreix, i es transportava a través d’una canalització que seguia més o menys paral·lela a la via del tren. Aquesta mina datada del 1734 s’havia de netejar dos cops l’any, ja que calia arrencar les males herbes que hi creixien així com la gran crosta de carbonat de calç que s’hi formava.

Pel que fa l’ús de l’aigua sobrant, tot i que a la majoria de pobles es reaprofitava per regar horts adjacents, a Sant Cugat era vessada a la riera.

Avui en dia encara es pot veure un tros del safareig situat al carrer dels Safareigs, tot i que queda força amagat entre la zona ajardinada que hi ha al seu voltant. El dia 21 de juny del 2002, l’alcalde Lluís Recoder inaugurava aquest carrer per on antigament passava la riera amb l’objectiu de recuperar aquesta part del passat santcugatenc, tot i que avui en dia la reproducció dels safareigs que es va fer està ple de pintades i sense cap referència històrica que ho expliqui.

A la fotografia hi veiem els antics safareigs de Sant Cugat als anys 90, poc abans de ser enderrocats. Autor: Octavi Galceran.