Els gossos llebrers a Sant Cugat gràcies a les adopcions

Kun és un gos llebrer procedent de SOS Galgos que va trobar la seva millor amiga a Sant Cugat. Elisa té 32 anys, i fa cinc anys va decidir convertir-se en casa d’acollida de gossos llebrers per a la protectora SOS Galgos. “Tot va començar un dia 1 de gener del 2010, que va arribar la primera gosseta llebrer en acollida; jo havia coincidit amb una trobada de SOS Galgos en un parc i em va sorprendre, i ens van informar del perquè estaven allà, explicant tota la història dels llebrers i, com que no podia adoptar, vaig decidir ser casa d’acollida".

"L’1 de gener va arribar la Susi a casa”, recorda Elisa. En van passar uns quants per casa seva, fins que va arribar el Kun. “Era un cas diferent perquè no tenia signes extrems de maltractament, però tenia un caràcter fort, i es va quedar més temps. Vam educar-lo i ens en vam enamorar, i mai més m’hi he separat”, explica.

Amb el Kun ha continuat fent acollides. “Amb el seu caràcter, anava bé per acollir-ne d’altres”, afegeix. Elisa mai havia tingut gossos abans, tot i que tenia clar que algun dia en tindria un. “I no me’n penedeixo gens, perquè és una de les millors coses que m’han passat. A mi m’ha aportat molt, el fet de dedicar temps a aquest animaló, perquè et fa més generós, més social i més saludable. Tot el que m’ha passat des que tinc al Kun és positiu, sense cap mena de dubte”.

Combinar dues passions

Elisa Aguilar és dissenyadora gràfica, fa fotografia i Kun forma part del pack de la seva vida. Tant és així que ha decidit crear una pàgina web on ell n’és el protagonista. “En un moment en què tenia ganes de fer alguna cosa que em motivés, que m’aportés i aportés als altres, parlant amb una persona li vaig comentar que no trobava la motivació, i em va dir que de tot no em cansava... Que del Kun no me’n cansava”, explica.

I afegeix: “És veritat, el meu compromís, amb el Kun i els animals, m’il·lusiona, i va molt més enllà, i vaig decidir fusionar el disseny i la foto amb els animals, i fer alguna cosa maca”. Així va néixer Üdoog.

Bàsicament és un blog amb informació tant per als gossos com per als seus propietaris. “No s’adreça sols a gossos llebrers, sinó a tot tipus de gossos. I no són només consells, sinó que hi ha un apartat de tendències, hi ha temes de nutrició, productes i serveis, hi ha un apartat d’actualitat on parlo de notícies actuals..."

"La meva intenció en part era captar la gent però amb un caire positiu. Perquè jo, que treballo amb associacions, de vegades no puc evitar tapar-me els ulls, perquè fa mal, i no s’aguanta tanta pena i desgràcia. I davant d’això vaig decidir fer alguna cosa bonica, i positiva, i a partir d’aquí, poder conscienciar. És una plataforma d’educació i compromís amb els gossos”, defineix.

Tot plegat, amb un objectiu: Conscienciar que un animal no és una joguina. I reivindica: “No compris amb els ulls, adopta amb el cor. No s’haurien de poder comprar els animals, perquè són éssers vius. No són un caprici”.

Aquest text està forma part del reportatge sobre l'abandonament de gossos a Sant Cugat.