Els secrets dels carrers de Sant Cugat

Passejar per la ciutat i el seu entorn i fixar-se en els noms dels carrers i dels indrets que ens envolten pot ser un exercici que vagi més enllà del nom. Pot ser un primer pas per entendre la història i els costums que han teixit Sant Cugat.

La toponímia lliga història, llengua i cultura i alhora connecta el ciutadà amb l'entorn. L'estudi i la realització dels nomenclàtors depèn d'institucions com l'Institut d'Estudis Catalans, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat i inclou ens de la població, com és el cas del Grup d'Estudis Locals (GEL) a Sant Cugat: entitat formada per un grup d'historiadors de la ciutat que vetlla per la divulgació de la nostra història.

Recerca i consens

La revisió del nomenclàtor és una constant paral·lela a l'evolució de la ciutat, per aquest motiu, l'any 2009 l'Institut d'Estudis Catalans proposava el canvi del mot Vulpalleras per Volpelleres, ja que el primer no s'ajustava ni a l'etimologia (a les arrels del mot) ni a la normativa lingüística. Des de llavors, tots els cartells i senyals indicadors han estat modificats.

De revisió n'hi ha una altra el 2013, quan la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat va instar l'Ajuntament a escriure Montmany amb te (segons Alcover Moll, Montmany ve del llatí monte magno, que vol dir “muntanya gran”), canvi que avui dia no queda reflectit en la majoria de senyals i genera confusió.

També hi ha noms que per deix històric i lingüístic han acabat pronunciant-se segons la llengua castellana i rarament se senten dits en català, com podria ser el cas de can Cortès, amb e oberta que sol fer-se tancada com es fa en castellà. Un cas similar és el que passa al carrer de Balmes, pronunciat massa sovint amb la e tancada quan caldria fer-la neutra.

A vegades és l'evolució i a vegades és la influència, però també hi ha casos en què una lletra pot generar confusió com és el cas del nom del carreró entre els jardins de La Llar d'Avis i el carrer de Sant Bonaventura: el torrent d'en Xep. Físicament, aquest carrer es troba a l'indret on antigament hi havia el torrent que regava els horts de cal Jep (casa ubicada on actualment trobem la botiga de fruites i verdues Carmeta, familiars del Josep, anomenat Jep, que donava nom a la casa i als horts).

Xep és una paraula catalana en desús que l'Alcover Moll recull en l'expressió xep-a-xep, en el sentit de xiuxiuejar, i sembla que per entorn i història no lligaria gaire la grafia ics, en canvi, el nom Jep recordaria el pagès que va treballar les terres de la zona.

Com s'escriuen les adreces?

Les plaques de marbre o altres materials més moderns mostren els noms dels carrers i pot xocar que en l'escriptura hi ha la preposició de i sovint algun article.

El fet és que el criteri normatiu a l'hora de denominar una adreça postal implica l'ús de la preposició de entre la denominació genèrica de la via pública i el nom del carrer, com la plaça de Barcelona o el carrer de Sant Antoni. I, a més, si s'escau, cal escriure l'article com és el cas del carrer de l'Andana o el carrer de la Indústria, però no s'escriu davant de noms de persona perquè és inadequat en un ús formal de la llengua (és el carrer de Mercè Rodoreda i no de la Mercè Rodoreda).

Quines són les abreviatures de les vies urbanes?

Sovint, a l'hora d'escriure l'adreça cal usar l'abreviatura del nom de la via pública per un problema d'espai perquè és un sobre, una llista...

Aquestes són les abreviatures de les vies urbanes:

avinguda: av. 


carrer: c., c/ 


carreró: cró. 


carretera: ctra. 


passatge: ptge. 


passeig: pg. 


plaça: pl. 


rambla: rbla. 


ronda: rda. 


travessera: trav.