Enric Moreno, el santcugatenc que està reconstruint el poble de Solanell

Fa quatre anys, el santcugatenc Enric Moreno va decidir fer les maletes i marxar de Sant Cugat, on havia residit gran part de la seva vida. El destí? Solanell. Un nucli deshabitat des dels anys 70 i que pertany al municipi de Montferrer i Castellbó, a l'Alt Urgell. 

Les circumstàncies de la vida van dur a Enric Moreno a prendre aquesta decisió, que amb la rutina del dia a dia s'havia anat convertint en un somni pendent de complir i que posposava per la jubilació. Moreno explica, que dos anys abans d'instal·lar-se havia anat a visitar Solanell i que "va ser un amor a primera vista. Vaig quedar encantat amb el poble. De fet, la segona vegada que hi vaig pujar, anava només per un parell de dies i em vaig acabar quedant tota la setmana".

El santcugatenc s'havia dedicat tota la vida al sector de la construcció, així que no li va costar gaire afegir-se a la iniciativa de l'arquitecte tarragoní Saül Garreta, de reconstruir i recuperar el poble de Solanell. 

Ara formen part d'una cooperativa que es diu Reviure Solanell, formada per uns 35 socis, i que té per principal objectiu "intentar que allò torni a ser un poble viu", explica Enric Moreno. "També volem fugir del fet que sigui un poble de segones residències, tot i que, inevitablement, n'hi haurà alguna. Però, de mica en mica, ens agradaria que les cases s'anessin repoblant".

Quan Moreno va arribar a Solanell hi havia dues cases. Ara, quatre anys després, ja n'hi ha 5. A banda d'aquestes cases, des de la cooperativa han apostat per començar amb un alberg de muntanya, del qual, el santcugatenc n'és el responsable. El Gall Negre obrirà les seves portes aquesta primavera amb una capacitat per a 20 persones. Precisament, l'alberg recupera el nom de la cançó que, en el seu moment, va fer popular el poble de Solanell. La cançó de El Gall Negre té per protagonista al capellà de Solanell i un incident que va tenir amb el compositor de la lletra. 

Enric Moreno amb el seu ruc, en Wally FOTO: Gemma Moreno

Tal com relata Enric Moreno "volem que el refugi serveixi per atraure a la gent, perquè vinguin a conèixer Solanell i, si algú s'enamora del poble com jo, que es quedin"- riu. D'altra banda, Reviure Solanell espera que l'alberg ajudi a la cooperativa a finançar altres projectes pel poble. 

De la seva vida a Sant Cugat, Moreno assegura que troba a faltar coses com anar al Teatre-Auditori, del qual es declara un "enamorat de la programació de la sala santcugatenca". Però com ell mateix explica "necessitava fer aquest canvi de vida. Estic molt bé allà dalt. Segurament treballo tant o més del que treballava a Sant Cugat, però és molt diferent".

Personalment, el que més omple a aquest santcugatenc és "la pau i estar envoltat de la natura". Això sí, com ell relata, "si en algun moment necessito veure gent, agafo el cotxe i en 20 minuts em planto a la Seu d'Urgell". 

Enric Moreno és un dels pocs veïns que viu actualment a Solanell. Qui sap si, potser, a part d'haver complert un somni, amb l'ajuda dels altres socis, aconseguiran que Solanell torni a tenir els 200 habitants que va arribar a tenir al segle XIX.