Ardid: "La gent que ve a viure a Sant Cugat valora l'oferta de concertada i privada"
Carme Ardid analitza l'inici del curs escolar, les obres impulsades a les escoles, la situació de La Mirada o les cinc zones escolars
Carme Ardid (Junts) és la regidora d'Educació de Sant Cugat. A les portes de l'inici del curs 2024-2025, conversa amb el TOT per analitzar les novetats i la situació de l'educació. Les obres de millora a les escoles, la situació de La Mirada, la polèmica arran de la guerra a Gaza, l'ús del català a les aules o la pacificació dels entorns escolars són algunes de les qüestions que aborda.
Com es presenta l'inici del curs escolar? Hi ha hagut obres importants , tant a la Floresta com al Joan Maragall, i s'ha impulsat el Pla de Confort Climàtic.
Gairebé està tot a punt. Queden alguns petits serrells per acabar, però el curs començarà amb tota normalitat. A la Floresta queda pendent alguna petita intervenció a l'entrada, i al Joan Maragall està tot fet. Pel que fa a les obres del Gerbert d'Orlhac, que depenien de la Generalitat, s'han acabat. També s'han posat tots els ventiladors i aires, menys un al Ciutat d'Alba.
Què destacaria del Pla de Confort, que era una demanda de les famílies?
Era una demanda, però també una preocupació nostra, especialment a les escoles bressol, que són de la nostra competència directa. Teníem clar que calia fer aquesta inversió. Pel que fa a les escoles de primària, tot i que no és una competència nostra, la Generalitat va dir que no podia invertir en aquest tema, ens hi vam posar nosaltres. Vam buscar finançament i rascant del pressupost per fer la inversió mínima necessària. Això no significa que ens aturem aquí. Continuarem amb un pla d'inversió per al manteniment de les escoles.
De la Generalitat depenia la instal·lació dels nous mòduls de La Mirada, que no han arribat fins aquest setembre. Quines conseqüències tindrà?
Em sap greu aquest retard. Si els treballs s'haguessin pogut fer durant l'agost, com estava previst, hauríem pogut començar el curs amb tota normalitat. Ara haurem de patir uns dies, però el curs començarà igualment. Hi ha aules polivalents que es poden utilitzar per a les classes, tot i que el ritme de classe no serà el mateix. Hem reclamat i insistit molt, però si l'empresa encarregada no ho té a punt...
Ardid: "L'escola La Mirada va començar amb mal peu, amb problemes des de gairebé des del principi"
Aquest any la primera promoció de La Mirada arriba a 6è de Primària i haurà fet tota l'etapa en mòduls prefabricats.
És una situació que ningú desitja i, malauradament, no és l'única que existeix. L'escola La Mirada va començar amb mal peu, amb problemes gairebé des del principi. I han anat sorgint problemes. Crec que en els quatre anys anteriors es podria haver avançat més, i potser ara ja estaríem parlant de l'inici de la construcció. Nosaltres en només un any hem aconseguit una ubicació definitiva, i esperem que a partir d'ara no hi hagi més problemes i que el projecte tiri endavant.
Una de les queixes de les famílies era la falta de cuina, de gimnàs i altres espais pel fet d'estar en mòduls.
Pel que fa a la cuina, es van ultimar detalls perquè es pugui habilitar un local molt proper a l'escola, que estarà disponible abans de final d'any. Pel que fa al gimnàs, hi ha certes limitacions. Però en el futur, com que s'ubicarà en una zona adjacent a altres instal·lacions esportives, La Mirada estarà molt ben equipada pel que fa a instal·lacions esportives.
Podríem dir, doncs, que s'està arribant a una solució definitiva per La Mirada?
Sí, l'ubicació definitiva ja està aprovada i en exposició pública.
Una altra escola que ha d'afrontar obres per part de la Generalitat és l'escola Catalunya, des que va assumir la categoria d'institut escola. En quina situació es troba actualment?
Actualment, s'estan realitzant les obres d'ampliació de la part de secundària. Aquestes obres són responsabilitat de la Generalitat, i nosaltres seguirem el seu progrés. De moment, tot va al ritme que s'esperava.
Pel que fa a les escoles bressol, fa uns mesos es va anunciar que per requeriments de la Generalitat, es van perdre una trentena de places a les escoles Gargot i Mimosa per mancances en els equipaments. S'ha trobat una solució a aquest problema?
No és que s'hagin perdut places, sinó que no s'han pogut ofertar temporalment. Esperem recuperar-les aviat, però encara no sabem la data exacta. Gairebé totes les actuacions que havíem de fer, estan fetes. Només falta enviar un informe tècnic i rebre la visita de l'inspector. Esperem que, quan facin la visita, es pugui recuperar. Si es fa abans de finals d'octubre, podrem treballar amb la mateixa llista d'inscrits, que és la idea.
Carme Ardid, regidora d'Educació FOTO: Bernat Millet
Per què es va arribar a aquesta situació?
Per anomalies administratives. Quan es va fer l'oferta, es va detectar que hi havia una documentació que faltava, cosa que va impedir autoritzar un grup que ja estava previst. Però insisteixo, no hem perdut les places, només estan en espera.
Tenint en compte que sempre hi ha famílies que es queden fora de les escoles bressol municipals, creieu que és necessari impulsar una nova escola bressol municipal?
Dependrà del creixement de la ciutat. Podria ser que plantegéssim la necessitat de crear una nova escola, i ja hi ha alguna reserva de terreny per a això. De tota manera, estem molt centrats en l'escola d'educació especial, que podria tenir una part d'escola bressol.
Com està el tema de l'escola d'educació especial?
Haurem de tornar a començar pel canvi de govern a la Generalitat i haurem de veure quina línia porten. Estem a l'espera de tornar-nos a reunir amb els nous responsables.
Fa un temps es va parlar de la disminució del nombre d'alumnes per aula, a 20 a infantil i 25 a primària.
En general, des de fa tres anys tots els cursos d'I-3 surten amb 20 alumnes. Això no vol dir que si hi ha necessitats especials, puguin anar a 21 o 22. A partir d'aquí, va arribant a primària.
L'any passat el curs va començar amb algunes retallades en alguns serveis, com les subvencions per les vetlladores del migdia o programes de suport a alumnes vulnerables.
No parlo de retallades, vam tenir un retard en l'inici perquè no teníem un pressupost aprovat i no hi havia diners. Vam haver d'esperar a aprovar el pressupost de 2024 i començar. Aquest any es començaran els plans educatius d'entorn i de dinamització amb total normalitat. No hem patit gairebé cap retallada en educació en aspectes essencials, potser sí en manteniment. L'educació és una prioritat per al nostre govern.
I les vetlladores de migdia que assumeixen les AFA?
Ara han sortit les subvencions del curs 2023-24 i ja estem treballant per treure les subvencions del curs 2024-2025.
Ardid: "Jo crec que el canvi a cinc zones ha sigut positiu, però s'ha d'analitzar"
L'any passat, famílies es van mobilitzar per demanar entorns escolars segurs després de dos atropellaments d'infants a les portes de dues escoles. Quines mesures s'han près?
S'està treballant en la millora dels entorns escolars amb l'ajuda de l'àrea de serveis urbans, seguretat i educació. Un dels atropellaments es va produir perquè es va incomplir una norma que prohibia circular, cosa que pot passar a qualsevol lloc i a qualsevol persona. Perquè la gent se salti la norma, no podem estar tot el dia vigilant, hi ha accidents a tot arreu. Però s'està treballant en aquest tema, però la part tècnics no es treballa des d'Educació.
Creieu que s'hauria d'apostar per treure els cotxes de l'entorn de les escoles?
Aquesta és una qüestió complexa i depèn de cada escola. No és el mateix parlar de Joan Maragall que del Pins, que ja té els cotxes bastant lluny. En canvi, el Joan Maragall està en un carrer important. Però no ho puc valorar perquè no sóc tècnica en mobilitat, però qualsevol mesura que es pugui prendre es considerarà, tenint en compte les necessitats de la ciutat en altres àmbits. Els experts en mobilitat són els que poden oferir les millors solucions.
Les famílies i les escoles us han manifestat aquesta preocupació pel trànsit? Es comparteix des de l'Ajuntament?
Ens ho han traslladat i és una preocupació, i estem treballant-hi. Però hem de treballar per una ciutat que sigui amable per tothom.
Fa dos anys es va fer un canvi en la distribució de les zones escolars, passant de dues a cinc zones. S'ha encarregat un estudi per valorar-ho. Quines són les conclusions?
Encara no tenim conclusions definitives. Hi ha una comissió dins del Consell Escolar que s'ocupa d'aquest tema, però encara no tenim dades concretes. Aquest trimestre es convocarà una reunió per revisar els resultats. Jo crec que el canvi ha sigut positiu, però s'ha d'analitzar.
Hi haurà canvis per l'any vinent.
Dependrà dels resultats de l'estudi. De moment, no hi ha cap canvi previst. El que es decideixi dependrà del que mostrin les dades. No s'ha analitzat cap proposta concreta.
Ardid: "Jo crec que es tracta igual a l'escola pública i a la concertada"
Les dades mostren una davallada de l'ús del català entre els joves i a les escoles. Quina reflexió en fa?
La qüestió de l'ús del català a les escoles és en gran part competència de la Generalitat, que està implementant campanyes i accions per promoure'l. Nosaltres tenim una regidoria de Política Lingüística, que s'encarregarà d'impulsar aquestes accions. El pla educatiu d'entorn també inclou aspectes de la immersió lingüística per a persones amb més dificultats.
A tot Catalunya hi ha hagut milers d'estudiants que s'han quedat sense plaça en la Formació Professional pública. Quina és la situació de l'Institut FP Sant Cugat?
A l’Institut de Formació Professional de Sant Cugat, alguns cicles estan molt plens a causa de la gran demanda, però en alguns cas no es pot augmentar més. El centre té una capacitat i no es pot ampliar més. Altres cicles estan més fluixos i aquest any s'ha apostat per començar el nou cicle superior de gènere bucodental, que ha tingut bona acollida. La formació professional és comarcal i la planificació i oferta, també ve molta gent de fora, el 40% dels alumnes són de Rubí. No puc parlar de si hi ha manca de places a Sant Cugat, l'Institut s'omple, però és de tota la comarca.
Carme Ardid, regidora d'Educació FOTO: Bernat Millet
Quanta gent ha quedat fora?
No sabem quanta gent s'ha quedat fora, és molt complicat de valorar. Administració i finances, màrqueting, auxiliar infermeria, cuina i educació infantil sempre estan més plens. El que hem demanat a la Generalitat és fer una taula de planificació dels estudis postobligatoris, que no existeix. Volem participar en les decisions de com es distribueixen els alumnes d'FP, analitzar d'on venen els alumnes, etc. Ara no sabem quants alumnes de Sant Cugat van a Sabadell, per exemple. No sabem si ens falta algun cicle a la ciutat.
Des de la Fapel han reclamat més atenció per part de l'administració a la concertada, per exemple en les pacificacions d'entorns escolars, plans de confort, etc.
Jo crec que es tracta igual a l'escola pública i a la concertada, totes són Sistema Educatiu Públic. Els camins escolars van per totes les escoles, siguin públiques, concertades o privades. És un tema de mobilitat de la ciutat i els nens tots són de Sant Cugat. En el cas del confort climàtic, els recursos públics es destinen principalment als centres públics per definició. Si la Generalitat, que és qui s'ha d'ocupar de la climatització, no ho fa, naturalment nosaltres no ho farem i menys sense recursos, com estem ara.
Ardid: "La gent que ve a viure a Sant Cugat una de les coses que valora és l'oferta de concertada i privada"
Quina tendència veieu en les preferències dels santcugatencs entre escola pública, concertada i privada. Les concertades sembla que creixen una mica.
De moment, la diferència no és significativa. Tenim una ciutat singular, amb molta oferta pública, privada i concertada i crec que està molt equilibrada. La gent té l'oportunitat d'escollir on vol anar, cosa que en altres llocs no té. Sant Cugat és una ciutat que creix en nens i en escoles, aquest any ha obert una escola a Valldoreix i n'hi han d'interessades en venir. Si ho fan, és perquè veuen que hi ha mercat.
Creu que és significatiu que les inscripcions a I-3 baixin una mica a la pública i creixin a la concertada o té alguna lectura?
Segurament, la gent que ve a viure a Sant Cugat una de les coses que valora és l'oferta de concertada i privada.
L'any passat va haver-hi polèmica a les escoles arran de la guerra a Palestina. Des de l'Ajuntament es va enviar una carta a les direccions de les escoles per no parlar-ne...
Això era un titular de l'any passat i aquest any no toca com a inici de curs.
El conflicte armat es manté. Des de les Afes continuen lamentant el que va passar i denunciaven la censura.
És un titular que no toca.
L'Ajuntament ha de decidir què es fa o es diu en una aula?
No és un titular d'aquest any.
Si aquest any hi ha alguna mobiltizació a les portes de les escoles, l'Ajuntament no s'hi posarà?
Per mi aquesta pregunta no té sentit en aquest moment, no és un titular d'aquest any.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.