És Dijous Gras o dijous llarder, botifarra menjaré

La celebració del Carnestoltes arreu del territori català el marca l'arribada del Dijous Gras, també anomenat Dijous Llarder. Durant aquest dia, és tradicional prendre coca de llardons, botifarra d'ou (o altres varietats) i truita. La història explica que, el Dijous Gras t'havies d'atipar, com durant els dies de Carnestoltes (fins al Dimecres de Cendra), per poder passar millor el període de dejuni de la Quaresma.

I és que just abans d'aquest període d'abstinència, el Dijous Gras permet menjar tot allò que després estarà prohibit fins a l'arribada de la Pasqua. Segons la tradició cristiana, aquests àpats greixosos estaven prohibits per a tothom, ja que l'abstinència era obligatòria.

Antigament hi havia 3 dijous previs al Carnestoltes, coneguts com els 3 dijous Gormand: Dijous dels compares, Dijous de les comares, i Dijous gras. Els dos primers eren convits que feien els padrins i les padrines. Dues celebracions que s'han perdut, mantenint el Dijous Gras, mantenint la tradició gastronòmica.

Tot i que és una celebració d'àmbit familiar, també són freqüents les celebracions a l'aire lliure, i, antigament, els infants feien captes d'ous per les cases per poder elaborar les truites de la jornada. D'aquesta manera, són habituals els àpats de germanor, i en alguns municipis es fan aplecs gastronòmics i festius. A Sant Cugat, just després del pregó de Carnaval que dona el tret de sortida a la festa, es podrà degustar un dels productes típics de la jornada, la botifarra d'ou.

Hi ha diferents dites populars sobre la jornada. Aquí, algunes d'elles:

• Dijous Gras, coques de llardons.
• El Dijous Gras, botifarra menjaràs.
• El Dijous Llarder, botifarra menjaré.
• Pel Dijous Gras, carns fins al nas.
• Per Dijous Gras, botifarra fins al nas.