Esther Alòs: "La supervivència al càncer ha augmentat un 20% en 40 anys”

El 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial contra el Càncer de mama. Per això parlem amb la nova presidenta de l’Associació Espanyola Contra el Càncer de Sant Cugat, Esther Alòs, que fa un repàs de la situació en la qual es troba aquesta malaltia a l’estat espanyola i explica la tasca que fa l’associació per combatre aquest i d’altres tipus de càncers. A Sant Cugat, l’AECC organitza un seguit d’actes durant l’any per recaptar fons i conscienciar la població.

Què fan des de l’AECC Sant Cugat?

Doncs fem tot un seguit d’accions i activitats enfocades a la sensibilització i l’acompanyament psicològic dels qui pateixen la malaltia. Fem per exemple el sopar benèfic, per recaptar fons, que aquest any arriba a la 35a edició, també el torneig de golf solidari, etc. Fem un seguit d’activitats i campanyes durant tot l’any per poder conscienciar, sensibilitzar i recaptar fons. Durant el Dia Mundial del Càncer de Mama, el 19 d’octubre, farem una jornada completa d’activitats.

Quines particularitats té el càncer de mama respecte altres?

Les dades, per exemple. 1 de cada 8 dones pateix o patirà càncer de mama, a Espanya. És el tumor més freqüent en dones occidentals. A Espanya es diagnostiquen cada any 25.000 casos de càncer de mama. D’altra banda, és un càncer que també afecta els homes, tot i que molta gent no ho sap. Un 1% dels homes també pateix càncer de mama.

Creu que s’ha avançat en la investigació?

Des de l’AECC s’han finançat molts projectes d’investigació, i se’n segueixen finançant en la investigació, per exemple, sobre el càncer de mama. El tractament de la malaltia ha aconseguit augmentar la supervivència en un 20% en els últims 40 anys. Ara mateix l’índex de supervivència en casos de càncer de mama és del 85%, per tant sí que hi ha avenços en la investigació.

Com afecta emocionalment el fet de patir un càncer de mama?

Bé, el fet de patir un càncer de mama, afecta sobretot a les dones, en el sentit més psicològic, perquè la mama és un dels òrguens més representatius de la feminitat de les dones i el fet de perdre una mama, si és el cas, fa que la teva autoestima baixi, en un primer moment. Després amb ajuda psicològica es pot superar. La pacient ha de tenir suport per part de tota la societat perquè és un tràngol. També hi ha una pèrdua de cabell, que psicològicament afecta.

Què recomanen des de l’AECC a qui pateix aquesta malaltia i als seus familiars?

El que recomanem és que es posin en contacte amb la nostra associació perquè està formada per gent professional, que cada dia està en contacte amb pacients i que tenen una sensibilització especial amb cada cas. Aquests professionals fan una tasca d’acompanyament emocional i psicològica, que a la llarga és molt beneficiosa tant per a la persona com per al tractament. Si estàs fort psicològicament, els efectes del tractament seran menys traumàtics. No estic dient que et curis, però està clar que tenir una actitud positiva ajuda a encarar millor la malaltia.

Diuen els experts que el més important és la prevenció.

Està clar que conscienciar a la població i fer-se mamografies és una de les parts més importants. La prevenció és molt important perquè no es diagnostiquin més càncers o, en tot cas, que quan es diagnostiquin estiguin en una fase molt prematura i es puguin resoldre abans.

La societat està conscienciada?

En general la societat s’ha conscienciat, però, per exemple, en el cas del càncer de mama, falta que es conscienciïn els homes, que també s’haurien de fer exploracions mamàries.  L’exploració de pit en les dones està ja molt instaurada, ho tenim ja molt en ment, tot i que és cert que encara ho podríem fer més del que ho fem. Ara potser faltaria aquest 1% d’homes que també pateixen càncer de mama i que no s’autoexploren. És estrany trobar un home que ho faci. Hem de començar a conscienciar al sector masculí, per poder trobar la malaltia al principi del seu estadi.

Quina tasca es pot fer per augmentar en la conscienciació?

Falta feina, sobretot, com et comento, amb els homes, que m’agradaria destacar perquè és una malaltia ignorada pel sector masculí. I evidentment pel que fa a les dones també falta encara conscienciar a gent. Hem millorat en aquest aspecte, però hauríem d’arribar a un 100% i hi estem lluny. Ara bé, a poc a poc es va tenint més consciència que abans.

A partir de quina edat és recomanable explorar-se?

Bé, les dones ens hauríem de fer mamografies cada dos anys, depenent també de si tenim o no tenim antecedents genètics i si n’has patit abans... S’ha de mirar cada cas, però a trets generals, la població sí que hauria de marcar-se l’obligació de tenir un control més estricte a partir dels 40.

L’administració pública fa prou força contra el càncer?

Des de la sanitat pública se’n fa, el problema és que la despesa és molt gran i, ara com ara, es necessita el suport d’associacions com la nostra per arribar allà on no arriba l’administració pública. L’administració pública el que fa és curar-te, però el suport moral i psicològic es troba en associacions com l’AECC. Falta pressupost públic, no hi ha recursos.