Felius: "Al voltant del 4,35% de santcugatencs té algun tipus de discapacitat"

Ferran Felius és el comissionat per a les Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Sant Cugat, un càrrec nou que va crear el govern de Junts i ERC per donar visibilitat a les persones amb discapacitat. Felius havia presidit l'associació Acompanya'm. 

Què és aquesta figura nova del comissionat de les persones amb discapacitat?
És una figura nova que depèn directament de l’alcaldia. Aquesta figura va ser creada pel nou govern com una aposta clara per donar resposta a les necessitats de les famílies amb persones amb discapacitat.

Per què es va crear aquesta figura?
El comissionat es va establir per reforçar els serveis socials i visibilitzar un sector que fins ara havia estat poc reconegut. La seva creació respon a la necessitat de donar suport a les famílies i a les persones amb discapacitat, promovent la seva inclusió i millorant la seva qualitat de vida.

Quines funcions té el comissionat?
Les funcions del comissionat inclouen:

1. Visibilitzar el sector: Treballar per donar més presència i reconeixement a les persones amb discapacitat.
2. Procurar la inclusió: Fomentar una societat inclusiva que integri les persones amb discapacitat en tots els àmbits.
3. Millorar la qualitat de vida: Col·laborar perquè les persones amb discapacitat i les seves famílies disposin de més recursos i suport.
4. Assessorar: Atendre famílies que necessiten orientació sobre com afrontar la discapacitat, escoltar els seus problemes i oferir suport personalitzat.
5. Impulsar iniciatives: Treballar en la creació d’una futura oficina d’atenció a la diversitat que faciliti informació i eines útils a les famílies.

Per què és important aquesta figura?
El comissionat permet que les famílies tinguin un punt de referència on exposar les seves necessitats i trobar solucions. També ajuda a fer que el municipi treballi de manera conjunta amb les famílies per crear un decàleg d’actuacions que responguin a les seves demandes, fent el sector més visible i reforçant l’atenció als serveis socials.

Ara m'has fet servir dos termes diferents, discapacitat i diversitat. Quin és el terme que s'ha d'emparar?
El terme que cal utilitzar és discapacitat, ja que oficialment no està inclosa la paraula diversitat. Així i tot, el col·lectiu de persones amb discapacitat fa temps que reclama el terme diversitat funcional. Aquest concepte busca modernitzar i ampliar la percepció sobre les capacitats de les persones, incloent-hi la diversitat física, visual o qualsevol altra dificultat. És una manera d’evolucionar dels termes antics com "minusvàlid" o "subnormal", que avui dia són totalment inacceptables. Això ha canviat molt gràcies a la convenció de l’ONU sobre els drets de les persones. 

Quin és l’objectiu principal del comissionat de les persones amb discapacitat?
L’objectiu principal és donar visibilitat a les persones amb discapacitat, un col·lectiu que històricament ha estat poc reconegut. Aquesta visibilitat es treballa a través de la inclusió en àmbits com la cultura, l’esport o l’accessibilitat, sempre amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de tothom.

Com s’ha treballat per donar visibilitat al col·lectiu?

S’han impulsat diversos projectes.Hem col·laborat en activitats com "Fem un museu", que combina persones amb i sense discapacitat, o visites teatralitzades adaptades, com les que es faran al claustre del monestir de Sant Cugat amb persones amb TEA. També hi ha exposicions com la del Joan Robots i iniciatives com el projecte Window el quadre "Amor", que reflecteix la visió de la ciutat per part de les persones de Sant Cugat. En l'àmbit esportiu, hem aconseguit com aquell qui diu que el 99,9% de les entitats esportives tinguin seccions inclusives, des del futbol sala fins al rugbi, handbol o gimnàstica rítmica adaptada. A més, treballem per ampliar encara més les opcions. Pel que fa el tema d'accessibilitat estem desenvolupant un pla per adequar edificis públics i privats seguint el nou Codi d’Accessibilitat. Això inclou la creació de places adaptades en instal·lacions esportives, carrers i altres espais.

"Sant Cugat és una ciutat accessible, però encara queda molt per millorar"

Per què Sant Cugat és una ciutat accessible?
Sí, Sant Cugat és una ciutat accessible, però encara queda molt per millorar. Tenim carrers que estan en bon estat, però sabem que hi ha mancances. Per exemple, les voreres amb forats, arbres al mig o altres obstacles són queixes habituals, no només de les persones amb discapacitat, sinó de tothom. Tot i això, s’està treballant per solucionar-ho amb un pla de voreres que té en compte aquestes problemàtiques.

Què es podria fer per millorar altres aspectes de la mobilitat? 

Un dels projectes en estudi és modificar l’ordenança municipal perquè les persones amb discapacitat física, especialment aquelles que utilitzen cadires de rodes, puguin fer ús dels carrils bici. Actualment, la normativa no ho permet, però ja hi ha exemples d’altres ciutats, com Sevilla, on això s’ha implementat amb èxit. L’objectiu és compartir aquests espais de manera responsable i fomentar la mobilitat per a tothom.

"La normativa d’accessibilitat ja s’aplica, però som conscients que adaptar comerços antics pot ser complicat"

Com s’està abordant l’accessibilitat als comerços?
Estem fomentant la col·laboració amb els comerciants, especialment a través de Sant Cugat Comerç. Per als nous comerços, la normativa d’accessibilitat ja s’aplica, però som conscients que adaptar comerços antics pot ser complicat, sobretot quan l’espai és molt limitat. L’objectiu és fer que els establiments siguin més accessibles, no només físicament, sinó també per a persones amb discapacitat intel·lectual o TEA, promovent entorns més comprensibles i inclusius.

Ha mencionat la possibilitat de crear una oficina d’atenció a les persones amb discapacitat i les seves famílies. En quin punt es troba aquesta iniciativa?
L’oficina d’atenció és un projecte que no estava inicialment previst al programa electoral, ja que hi havia altres prioritats, com l’Escola d’Educació Especial. No obstant això, en veure les necessitats reals del dia a dia, hem detectat que una oficina com aquesta seria molt útil. Podria ser un espai senzill, una mena de finestreta única, a la OAC, on les famílies puguin fer consultes ràpides o plantejar les seves necessitats. Seria un lloc on es donés suport directe i personalitzat, i les famílies poguessin obtenir informació i orientació de manera més àgil.

Quin tipus d’ajuda podrien esperar les famílies d’aquesta oficina?
L’objectiu és ajudar les famílies a entendre els seus drets, saber a quins recursos poden accedir i com gestionar-los. Moltes vegades les famílies desconeixen els passos que han de seguir i surten de les nostres trobades amb “deures” per fer, perquè els expliquem com avançar en les seves tramitacions. Això sí, l’administració ha de posar les coses més fàcils, i en això estem treballant. Per exemple, ja s’han agilitzat tràmits com la renovació de títols de família nombrosa, que ara es poden fer de forma ràpida i pràctica.

Pel que fa a l’Escola d’Educació Especial, en quin punt està?
És una necessitat clara, però és un tema que ve de molt enrere, de mandats anteriors. Quan es va iniciar el projecte, va coincidir amb l’aprovació del Decret d’Inclusió de la Generalitat, que estableix que tots els alumnes han d’estar escolaritzats en escoles ordinàries amb els suports necessaris. Això va bloquejar la possibilitat de crear noves escoles d’educació especial.

Això vol dir que no es pot avançar en aquest projecte?
Encara que el Decret d’Inclusió marca una línia molt clara, hem de buscar fórmules per donar resposta a les necessitats de les famílies. Durant el mandat anterior es van fer alguns avenços, però no es va acabar concretant res. Ara estem treballant perquè aquest projecte es reprengui, i tinc l’esperança que, abans de finalitzar el mandat, o bé tinguem el projecte aprovat o, com a mínim, molt avançat.

"Les dades mostren que hi ha una necessitat real [de l'escola d'educació especial]"

Per què és tan important aquesta escola?
Les dades mostren que hi ha una necessitat real. Les famílies que tenen fills amb necessitats especials sovint es troben sense una alternativa adequada dins del sistema educatiu ordinari. Aquesta escola seria una resposta a aquestes necessitats i un suport essencial per a aquestes famílies.

En quin punt es troba el projecte de l’Escola d’Educació Especial?
Fa dues setmanes vam tenir una reunió amb la directora d’escoles inclusives i el nou director d’escoles privades i concertades. Aquesta reunió va ser necessària perquè, després de les eleccions, els interlocutors van canviar, i vam haver de tornar a exposar el projecte i presentar els estudis que ja teníem fets. Ara mateix, el projecte està en mans de la Generalitat, que ha de decidir si opta per construir una escola pública o no.

"Si la Generalitat decideix no construir l’escola pública, el pla B seria una escola d’educació especial amb places concertades"

Quines opcions hi ha si la Generalitat no construeix una escola pública?
Si la Generalitat decideix no construir l’escola pública, el pla B seria una escola d’educació especial amb places concertades. Aquesta opció seguiria un model similar al de la residència pública. Però per tirar-la endavant, necessitaríem que la Generalitat concertés places, ja que fer una escola sense aquest suport seria inviable econòmicament i no tindríem els professionals necessaris.

Com funcionaria una escola privada concertada?
n aquest model, la Generalitat assumiria part del cost de la plaça concertada, cosa que faria que les famílies, amb les ajudes actuals de dependència o beques escolars, poguessin assumir la quota restant. Aquesta escola també constaria d'espais i serveis adaptats, com aules amb ràtios baixes, sales de sensibilització i l’equip necessari de fisioterapeutes, psicòlegs i altres professionals.

La Generalitat la farà o no?
Crec que serà difícil que la Generalitat vingui a construir una escola pública, però no puc entrar directament a dir que això ho farem concertat, perquè la prioritat és una escola pública i la Generalitat s'ha de pronunciar. Està demanada per registre i hi ha uns terrenys reservats (al costat de l'Escola turó de Can Mates)

Quin percentatge de la població de Sant Cugat té algun tipus de discapacitat?
Al final del 2023, al voltant del 4,35% de santcugatencs té algun tipus de discapacitat. Tot i que no tenim dades completament actualitzades, podem estimar que ara estem prop del 5%.

Aquest percentatge inclou discapacitats físiques i intel·lectuals?
Sí, inclou discapacitats físiques, visuals, auditives i intel·lectuals. Però és important destacar que no tenim controlades aquelles persones que no han passat pels serveis socials. Per tant, el percentatge real podria variar lleugerament.

Aquesta setmana se celebra el Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat. Per què creieu que és important aquesta celebració?
És crucial per visibilitzar el col·lectiu i promoure la normalització. Voldria que no haguéssim de celebrar aquest dia, perquè voldria dir que ja hem aconseguit la inclusió plena. Però mentre això no sigui així, el 3 de desembre ens serveix per fer visibles les persones amb discapacitat i conscienciar la societat sobre la importància de la convivència i el respecte.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.