El finançament de les entitats: un equilibri entre projecte i supervivència
Entitats de Sant Cugat debaten sobre com el finançament afecta la seva autonomia i sobre la necessitat de professionalitzar-se com una via per garantir la seva sostenibilitat
La 49a edició de la Festa de Tardor ha donat el tret de sortida amb una taula rodona celebrada aquest dijous, 24 d'octubre, a la Unió Santcugatenca. En aquesta primera jornada, representants de diferents entitats de la ciutat han debatut sobre els reptes del finançament, com l'afronten com a entitat i la necessitat de la professionalització com a via per garantir la seva supervivència. Ariadna Sierra, de Cal Temerari; Jaume Benet, dels Diables de Sant Cugat; i Juank Busquets, de la Unió Santcugatenca, han exposat la realitat de les entitats de les quals formen part des d'una perspectiva econòmica, però també amb una mirada de futur.
El repte del finançament
El primer bloc de la jornada ha posat sobre la taula el repte comú de les entitats de trobar fonts d'ingressos que permetin sostenir les seves activitats sense perdre autonomia. Busquets ha detallat que la Unió es finança principalment amb fons públics, les quotes dels socis i activitats, i que la despesa més gran del pressupost és en personal.
Per la seva banda, Jaume Benet, dels Diables de Sant Cugat, ha remarcat que, tot i que la seva entitat no té personal contractat, les despeses també són considerables. "Un 30-40% del pressupost se'n va en pirotècnia i altres costos associats a les activitats al carrer i la gestió burocràtica". La seva entitat ha reduït la dependència de les subvencions públiques, passant d’un 100% de finançament públic al 30%, gràcies a activitats autogestionades com l’Encabronada, que inclou concerts i barra. "És una oportunitat per no dependre tant dels diners públics", ha afirmat Benet, tot i que ha advertit que aquest model també té limitacions.
Ariadna Sierra, de Cal Temerari, ha ofert una perspectiva diferent, ja que el seu projecte es caracteritza per l’autogestió total i no rep cap subvenció pública. "El gran repte és el lloguer de l’espai", ha assenyalat Sierra. L’entitat acull més de 25 col·lectius i cinc cooperatives, i tot el que entra i surt ho generen ells mateixos, amb activitats com el Quinto de Nadal, el lloguer de l'espai als projectes allotjats i les quotes de les sòcies. "Estem en una situació complexa perquè l’espai se'ns ha quedat petit", ha afegit Sierra, que ha apuntat que una altra gran despesa que han d'afrontar és el retorn del préstec que van demanar per poder adequar l'espai de Cal Temerari quan hi van entrar.
Els límits de l'autogestió
El debat sobre el model d'autogestió ha estat un dels temes centrals de la taula rodona. Sierra ha explicat que adoptar aquest model va ser "la gran decisió" de Cal Temerari. Així, la santcugatenca ha defensat que l'autogestió els permet mantenir la seva independència respecte de les institucions. "Una subvenció pot anar molt bé, però si canvia pot condicionar el projecte".
Per part dels Diables, Benet ha explicat que organitzar l'Encabronada va esdevenir una oportunitat per "no dependre només dels diners de la Festa Major". També han impulsat activitats fora de Sant Cugat i amb empreses per explorar diferents fórmules de finançar-se.
D’altra banda, Busquets ha destacat el compromís de la Unió per retornar a la ciutat tot el que rep. "La inversió pública que s’ha fet a la Unió ha estat molt gran, i el nostre compromís és fer un retorn cultural i social", ha explicat. No obstant això, ha assenyalat que la gestió de certs serveis, com el bar, pot ser un repte, ja que l’externalització a una empresa privada podria anar en contra dels valors de l’entitat. "Estem intentant que el bar vagi a favor de l'entitat".
Clientelisme i la cerca de finançament privat
La taula rodona també ha abordat la dificultat de buscar finançament privat sense caure en el clientelisme. Jaume Benet ha compartit l’experiència dels Diables a l’hora de buscar patrocinadors privats. "Quan busques finançament extern amb empreses, a vegades topes amb dilemes interns", ha comentat.
Per a Sierra, el "clientelisme" es dona amb els col·lectius que acullen. "Necessitem que els col·lectius entenguin les dinàmiques i col·laborin. Fem de contrapunt amb els nostres propis col·lectius perquè volen molt de nosaltres". Busquets, per la seva banda, ha remarcat que des de la Unió no ha viscut el clientelisme, i que l'entitat, quan es presenta a una subvenció, sap que ha de complir amb certes condicions. Tot i això, ha subratllat que estan impulsant un "procés de pedagogia" per fer canvis interns per no prendre "decisions molt dràstiques". "Hi ha el soci de tota la vida, però hi ha certes coses que hauríem de començar a no acceptar".
El valor de la professionalització
En el torn de paraula obert al públic, el president de la Unió, David Pujol, ha assegurat que l'entitat va estar a punt de desaparèixer el 2010 per la manca de professionalització. Aquest ha estat també un bloc de debat en què els participants de la taula rodona han aportat el seu punt de vista. Ariadna Sierra, de Cal Temerari, ha destacat que la seva estructura es manté gràcies a la militància, amb moltes persones dedicant hores per tirar endavant l'entitat, tot i reconèixer que "crear una estructura seria just, però encara no hem pogut fer aquest pas".
Jaume Benet, dels Diables de Sant Cugat, ha coincidit que la professionalització és necessària en determinades tasques, com la gestió tècnica o burocràtica. En aquest sentit, ha assenyalat que una de les limitacions és el pressupost anual. "Hi ha un moment que l'activitat es veu frenada. El model anual és complicat, suposa una càrrega de feina enorme".
Per la seva banda, Juank Busquets, de la Unió Santcugatenca, ha defensat la professionalització dins del sector, subratllant que "és hora de deixar de romantitzar la precarització laboral", i que els voluntaris haurien de poder centrar-se en les activitats creatives i socials, mentre que els aspectes més tècnics siguin gestionats per professionals que tinguin una feina "sana i correcta".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.